Nules-pèdia

Publiquem el 6è i últim volum de les actes dels sis Congressos d’Història i Filologia de la Plana (anys 1988, 1990, 1994, 1996, 1998, 2000, respectivament), organitzats per l’Ajuntament de Nules amb el recolzament de la Diputació de Castelló. Esta edició es va celebrar al nostre poble en l'any 2000.

Publiquem els treballs premiats als LXVI Jocs Florals i als IV Premis d'investigació i divulgació de la Vila de Nules: Premi Anna Rebeca per a Rafa Arrufat Valls pel seu treball “La gravetat de les paraules”; Premi poemari infantil per a Sergi Pérez Silvestre pel poemari “Poesia per a mariners”, i els Premis d’investigació i divulgació sobre “Aspectes històrics de les comarques de Castelló” per a Miguel Ángel Sanz Juliá per la seua recerca “La Casa dels Alemans”, i sobre “Nules passat i memòria: fa 50 anys érem joves”, que ha correspost a José Lucas Sanahuja pel treball “Tempus fugit”.

Publiquem la versió digitalitzada del III Congrés d'Història i Filologia de la Plana. En este cas inclou un total de 26 textos dedicats a les dos temàtiques.

L’hemeroteca completa de mencions a Nules en la segona meitat del segle XIX (1851-1900), construïda a partir de la Biblioteca Virtual de Prensa Histórica. El que trobem en estos titulars és un segle que alterna les guerres i la inestabilitat política i social, però que també modernitza les seues infraestructures i avança en el seu progrés.

Impressions i fotografies de l’escriptor i periodista Sinieso Delgado sobre Nules en 1897, publicades al volum España al terminar el siglo XIX. Apuntes de viaje. A més dels paràgrafs que dedica al Nules finisecular, l’autor era un excel·lent fotògraf i ens deixa deu fotos precioses que mostren carrers i personatges d’aquell moment; una contribució al patrimoni gràfic de Nules que ens pareix molt valuosa.

Recollim l’hemeroteca completa de mencions a Nules en la primera meitat del segle XIX, construïda a partir de la Biblioteca Virtual de Prensa Histórica. La primera notícia de Nules és de la Guerra d’Independència, en 1811. El que trobem en estos titulars és un segle que alterna les guerres i la inestabilitat política i social.

L’Estany és la llacuna litoral de Nules, declarada Paratge Natural des de 2004, que forma part del catàleg de Zones Humides des de 2002. Esta publicació s’ocupa de la seua importància històrica per al poble, de la seua descripció com a ecosistema i de proveir-nos d’un catàleg fotogràfic de flora i fauna.

Les històries i les terribles xifres de l’epidèmia del còlera morbo de 1885, que a Nules s’acarnissaren especialment: més de 400 contagis, dels que van faltar més de 250 persones.

Tercera part de la col·lecció de fotografies de la mar de Nules reunida per la comissió tècnica Platges de Nules. Este bloc inclou un grup d'instantànies de la col·lecció familiar de Vicente Lucas Cases i Rosario Peris Capella.

Ampliem la col·lecció digital de Noulas, 'Boletín Mensual de Información Municipal', fins al número 179 (1969-1984). Una col·lecció valuosa que continuarem ampliant gràcies al material que conserva la Biblioteca Municipal i que dóna molta informació sobre el poble.

Primer 'rodacarrers' organitzat per l'A.C. La Corretjola per la zona d'extramurs com a part de les Festes Alternatives d'agost de 2019: carrer de la Mare de Déu del Carme, carrer Sant Agustí, carrer Calderón de la Barca i carrer Sant Carles.

Marisol González Felip publicà en 2000 un llibre intitulat 'Frases fetes al nord de la llengua. Diccionari de les comarques de Castelló', un recull de més de 1000 frases fetes, populars encara a la comarca de la Plana Baixa i més enllà. Un luxe fet amb molt de rigor que comunica molt més que informacions lingüístiques.

Ramón Capella Herrero (1924) ens ha deixat accedir a una fabulosa col·lecció fotogràfica que posa en imatges més d'un segle d'història familiar, organitzada cronològicament i temàticament. Amb la seua ajuda les oferim com un relat individual però també col·lectiu, amb el poble com a context necessari.

Recuperem la figura i l'obra del pintor Felipe Sales Herrero (1891-1978), que es recorda a Nules com a pintor però també com a professor de dibuix i pintura de molts aficionats. Reconstruïm la seua trajectòria vital i iniciem un espai de recuperació de la seua obra i la seua memòria.

"Festes i tradicions", quarta part de "Nules 1889-1965. Col·lecció fotogràfica de Tomás Miralles Villalba" amb comentaris extrets dels quatre “Tallers de documentació d’imatges” que vam realitzar amb els Tallers de memòria que s’imparteixen al CEAM. L’objectiu era documentar amb els testimonis directes les fotos arreplegades per Tomàs Miralles, sobre les que hi havia poca informació.

"Origen de la devoció a la Mare de Déu a Nules” parla de la importància que la Mare de Déu ha tingut des de la fundació de Nules (la primera església va estar dedicada a ella, des del segle XIV), de l’origen de la festa i la imatge de la Soledat, incloent una revisió de la llegenda de l’autoria de Gaspar Becerra, la construcció de la Capella de la Soledat en el segle XVIII i les raons de l’establiment de la festa en el mes d’octubre; de com va ser que la Mare de Déu esdevinguera Patrona del poble en 1898; de la recuperació de la Capella i el rellançament de la festa gràcies a Mn. Trinitari Mariner i després a Mn. Antoni Bartomeu; i finalment de les peripècies ocorregudes en la II República i en la Guerra respecte de la Capella i de la pròpia imatge, que va estar amagada durant tota la contesa.

Primera part de la publicació "Nules 1889-1965. Colección fotográfica, de Tomás Miralles Villalba", un document molt interessant per a la història gràfica del poble. Esta primera part té una introducció i el primer capítol "Població", que mostra l'aspecte físic del poble, les seues cases i carrers.

"Aproximació a la Fundació del Sindicat Agrícola de Sant Josep de Nules" és un text de Vicent Felip Sempere que conta els orígens del Sindicat que donaria lloc a la Caixa Rural i a la Cooperativa Agrícola, en un context històric extremat i convuls, amb documents i fotografies sorprenents.

Una mostra de fotos aèries de Nules i de la seua platja que recullen la seua evolució des de 1945 fins a 2015.