Fotografies de la destrucció del poble de Nules, de la col·lecció de la Biblioteca Nacional

Cases de Nules després d’un borbardeig. Col·lecció Foto España, juny de 1938.

La Biblioteca Nacional (BNE) conserva dos col·leccions de fotografies del poble de Nules destruït pel pas del front entre 1938 i 1939. Es tracta de la col·lecció de Diego Quiroga y Losada, Marqués de Santa María del Villar [et al.], amb 37 fotografies, i de la col·lecció de l’agència Foto España [et al.], amb huit instantànies.

En altres col·leccions ja hem pogut veure imatges terribles de la destrucció del poble entre les quals reconeixem les de la col·lecció del Marqués de Santa María del Villar: per exemple, en els panells de l’exposició ‘Nules, 1938: un poble a foc i plom’, o en la primera part de la monumental col·lecció arreplegada per Tomàs Miralles, dedicat a la pròpia població, que inclou un capítol dedicat als efectes que va causar la guerra en ella, o en l’apèndix gràfic (capítol 30) del llibre de Vicent Felip Sempere La fira de Nules en la época contemporánea, o finalment en una publicació per a Facebook d’este darrer (ja desapareguda) que vam incloure amb el títol Bombardejos de Nules Juny 1938. Els efectes de la guerra també es poden veure en altres col·leccions fotogràfiques, en què s’aprecien els solars o les runes com a marcs d’escenes de la vida quotidiana.

CONDICIONS D’ÚS / REPRODUCCIÓ

Hem d’afegir també que la BNE ha posat en llicència Creative Commons cada imatge, per la qual cosa podem utilitzar-les lliurement, citant sempre el seu origen. La llicència que han triat[1] permet també fer ús de les imatges, transformant-les amb un objectiu didàctic o divulgatiu.

En este cas, hem de destacar la qualitat de les fotos, que s’hi poden veure amb molt de detall. A més a més, al revers de les còpies hi ha informació mecanografiada de l’època —generalment tendenciosa, com és habitual en tota guerra—. A esta informació afegim comentaris de detalls que ens pareixen importants. Les fonts d’estos comentaris han sigut, d’una banda, el llibre esmentat de Vicent Felip Sempere (recordem, Cronista de la Vila), i de l’altra els testimonis de José Ferrando, ‘Pepe Mitger’, que va viure tots aquells fets. Sobre la figura de Ferrando recomanem l’entrevista que li férem: Pepe Mitger, testimonis de la vida vora el front de Guerra.

ELS AUTORS

Quant als autors, Diego Quiroga y Losada, marqués de Santa María del Villar (1880-1976) va ser un reconegut fotògraf que va fer moltíssims milers de fotografies per tota la geografia espanyola. En allò que ens interessa només cal recordar que va fer moltes fotos de la guerra i que després va treballar per al departament fotogràfic de Regiones Devastadas. La col·lecció porta un misteriós “et altrii”, que vol dir que poden haver fotos d’altres autors. Sabem que a Nules, l’excel·lent fotògraf Rafael Escrig va treballar també per a Regiones Devastadas, com ens contava el seu fill en l’entrevista Rafael Escrig, la fotografia com a testimoni de la història del poble, i de fet el Cronista n’identifica algunes.

Quant a l’altra col·lecció, “Foto España” era una coneguda agència fotogràfica valenciana per a la que treballaven diferents autors. Qui faria estes fotos és una altra qüestió interessant: podria haver sigut l’esmentat Rafael Escrig? Si les del Marqués van ser fetes quan el poble estava en mans de l’exèrcit franquista, estes altres es van fer entre bombardejos, i els carrers estan arrublits per les runes

Com és habitual, ací teniu tots els enllaços a les pàgines utilitzades. Tot i això, reproduïm les fitxes de les dos col·leccions per a evitar la dispersió entre arxius. Recordem finalment que en la publicació 150 años de fotografía en la Biblioteca Nacional :guía inventario de los fondos fotográficos de la Biblioteca Nacional, coordinada i dirigida per Gerardo F. Kurtz i Isabel Ortega, s’hi fa menció a altres imatges de Nules, no sempre accessibles.

[1] La llicència Creative Commons que apliquen pot veure’s quan s’entra a les col·leccions i se tria l’opció de descarregar. En este cas és CC-BY-NC-SA, és a dir: Creative Commons, menció d’autoria, ús públic no comercial i compartir amb l’obra derivada amb la mateixa llicència.

Fotografies de la destrucció del poble de Nules, de la col·lecció de la Biblioteca Nacional

Títol Fotografies de la destrucció del poble de Nules, de la col·lecció de la Biblioteca Nacional
Font Biblioteca Nacional d’Espanya
Informant José Ferrando Almela, “Pepe Mitger”
Data de publicació Dimarts 30 de juliol de 2019

Nules (Castellón). Pueblo destruido [Material gráfico] / Marqués Santa Mª del Villar … [et al.]

Diego Quiroga y Losada, Marqués de Santa María del Villar [et al.]

http://bdh.bne.es/bnesearch/detalle/bdh0000071060

La major part de les fotos porten data del dimarts 28 de juny de 1938, però la data no és correcta. Només cal veure que l’església està destruïda, i això no va passar fins al 7 de juliol.

Título Nules (Castellón). Pueblo destruido [Material gráfico] / Marqués Santa Mª del Villar … [et al.]
Autor Santa María del Villar, Diego Quiroga y Losada, Marqués de (1880-1976)
Fecha 1938
Tipo de Documento Dibujos, grabados y fotografías
Materia Parroquia de San Bartolomé (Nules) 
Iglesias – Mutilación, destrucción, etc. – Castellón – 1936 – 1939 
Teatros – Castellón 
Edificios – Efectos de la guerra – Castellón – 1936 – 1939 
España – Historia – 1936 – 1939 (Guerra civil) 
Castellón – Historia – 1936 – 1939 
Nules – Historia – 1936 – 1939 
Fotografía de guerra – España – S.XX 
Fotoperiodismo – España – S.XX 
Positivos papel gelatina 
Descripción física 1 sobre (32 fotografías) : papel gelatina; 13 x 18
Signatura GC-CAJA/64/19
PID bdh0000071060
Contenido [1-30] Efectos de los bombardeos en las casas, Iglesia de San Bartolomé y en el Teatro Alcázar (30 fot.). [31] Nido de ametralladora (1 fot.). [32] Establecimiento moro (1 fot.)
Descripción y notas Al verso de algunas fotografías anotaciones mecanografiadas
Al verso, manuscrito el nº de serie (3/, 8/, 30j/) y nº de orden dentro de ella
Sellos al verso de algunas fotografías: “MINISTERIO DEL INTERIOR / SECCIÓN TÉCNICA”
Más fotografías de la destrucción de Nules en GC -CAJA/77/6 y GC -CARP/74/1
150 años de fotografía en la Biblioteca Nacional p. 274.
La batalla por Valencia, una victoria defensiva, 2010 p. 170 -175.
Mecanografiado al verso de varias fotografías: “Frente de Valencia 28 -6 -38”
Fondo trasladado en 1980 desde el Ministerio de Cultura a la Biblioteca Nacional
Ministerio de Información y Turismo. Sección Guerra Civil
Fotógrafos (mecanografiado al verso): “Foto Marqués Santa Mª del Villar” ; “Foto Santa Maria del Villar”
Guardado en Caja nº 64
Hay varios ejemplares de algunas fotografías, siendo el total del sobre 38 copias
Condiciones uso/reproducción Solo se autoriza un uso privado o de investigación  [açò es matisa en l’accés a cada imatge, que inclou la llicència Creative Commons i les condicions de reproducció]

La Batalla de Llevant, com es recordava a l’exposició de les Jornades Nules: un poble a foc i plom, que hem utilitzat com a principal referència, va començar el 23 d’abril i es va paralitzar el 25 de juliol de 1938, amb el començament de la Batalla de l’Ebre.

Nules va ser bombardejada sistemàticament per l’aviació franquista entre el dissabte 11 de juny i el divendres 17, set dies de foc que van produir una destrucció terrible, només comparable amb Belchite (que tanmateix era un poble molt més menut). L’exèrcit franquista es va apoderar del poble el 8 de juliol. Com se sap, abans d’eixir del poble l’exèrcit republicà va dinamitar el campanar de l’església arxiprestal per evitar que es convertira en observatori per a l’enemic, i això va causar la caiguda de l’edifici.

Les fotos del Marqués de Santa María del Villar estan numerades darrere, a l’angle superior esquerre. Al mateix temps, moltes d’elles porten una data: dimarts 28 de juny de 1938. Esta data és incorrecta, perquè, com s’ha dit, eixe dia encara no s’havia ocupat el poble ni havia caigut el campanar. Al mateix temps, veiem les runes retirades en molts carrers per deixar pas als vehicles (recordem que el carrer Major era també la carretera nacional). Un altre detall del que ens hem adonat és que els edificis que es mostren són els mateixos que es poden veure en la gravació que va fer el bàndol franquista en el Noticiario Español nº 4 (11 de juliol de 1938), que es pot veure a l’esmentada publicació de les Jornades ‘Nules: un poble a foc i plom’. Potser simplement l’itinerari dels documentalistes estiguera dirigida per algú. El missatge que es volia donar era que la destrucció de Nules, que havia denunciat la premsa nacional i internacional, l’havien produïda els republicans, i no l’aviació franquista.

En esta col·lecció de fotos del Marqués de Santa María del Villar no estan totes les fotos que va fer de Nules; de fet, Vicent Felip Sempere, al llibre sobre la Fira en reprodueix algunes que complementarien molt bé a les que ací es mostren. I de nou, la major part de les fotografies i moltes altres les va publicar este mateix en una pàgina de Facebook que va deixar d’existir (“Nules Veritas”) i des de la que ens va autoritzar la seua reproducció: BOMBARDEJOS DE NULES Juny 1938.

A continuació es poden veure les fotos, anvers i revers, i llegir tots els comentaris que hem pogut aportar: la que apareixia al revers de les fotos (plena d’errades), la que ens dóna el cronista de la Vila, Vicent Felip Sempere al llibre citat, i la que ens ha proporcionat molt amablement José Ferrando, ‘Pepe Mitger’, testimoni privilegiat d’aquells fets, amb qui vam tindre una sessió de més de dos hores de comentaris d’imatges.

“Un aspecto de los muchos de Nules”. Estes cases, de les que hi ha diferents imatges, mereixen un comentari de Felip Sempere en el llibre esmentat: “Aspecto de las ruinas de la casa del registrador Vernia; al fondo el oratorio privado; sobre su solar se construyó el nuevo edificio de Correos y Telégrafos; f.: Marqués de Santa Mª del Villar, Nules, 1938”.

.

En esta sèrie de fotos realitzades pel Marqués podem apreciar moltíssims detalls d’interés: en primer lloc, òbviament, l’oratori, construït amb un estil neogòtic molt cridaner. En segon lloc es troba la curiosa estructura del mur de la dreta, amb nou bandes d’obra verticals que servien per evitar els jocs de pilota sobre els murs, que pelaven la calç de les parets. Si en pobles del voltant hem vist estes estructures fins a fa poc (veure L’ofici d’emblanquinador en Artana), a Nules no pareix que es conserve memòria d’elles. En qualsevol cas, que hi haguera este mur exterior en este espai significa que la casa del registrador deixava a la seua dreta una mena de placeta de què no queda senyal.

En la fotografia actual podem veure que una de les cases de l’esquerra ha sobreviscut amb pocs canvis en la façana.

.

.

.

**********.

“Frente de Valencia 28-6-38. Nules- Iglesia de San Bartolomé destrozada por los rojos”. Òbviament no es tracta de l’església sinó de l’oratori del registrador Vernia, com ens informava Vicent Felip Sempere en el seu llibre. Ací es veu la preciosa capelleta privada amb molt més de detall. A més, a més, com s’ha dit abans, la data és incorrecta.

**********

“Calles de Nules”. Una foto més amb el mateix motiu, que inclou la resta de la casa. Entre les runes, reixes de la façana i un dipòsit d’aigua.

**********

.

“Interiores de casas de Nules”. Una instantània de la casa del registrador sense el detall de l’oratori. Es pot veure la solidesa de la trama que formaven els canyissos de sostres i teulades, i també el bany de la planta superior, que ja comptava amb banyera. Ens preguntem com era la instal·lació d’aigua i de desaigüe en aquell moment, i com arribava a un segon pis.

**********

“UN RINCÓN DE NULES”. Sobre esta imatge, el cronista ens diu: “Ruinas de la portería del Convento, al fondo puede verse un ángulo del claustro y la cúpula de la escalera mayor; f.: Marqués de Santa Mª del Villar, Nules, 1938”. Esta cupuleta es va eliminar, l’edifici el va reconstruir Regiones Devastadas i part d’ell es va vendre i es va tombar a finals dels anys 70. En el Convent havia estat instal·lat el quarter de les Milícies Antifeixistes Espanyoles.

Darrere a la dreta estava el cementeri del convent -el cementeri vell del poble estava a on està hui l’institut, i l’actual es va utilitzar en les primeres setmanes de la guerra per afusellar capellans i persones de dretes; no seria fins a després de la contesa quan començarien a fer-ne ús.

.

.

.

.

**********

“Frente de Valencia 28-6-38. Nules- Destrozos causados por los rojos”. En esta imatge s’aprecia un poc millor l’auster claustre amb la seua vegetació.

**********

.

La inscripció de darrere de la foto diu: “Nules una iglesia saqueada robada profanada y destruida”. Felip Sempere, a propòsit d’una foto de Rafael Escrig d’esta mateixa capella, apareguda al llibre La fira de Nules en la época contemporánea, ens diu: “Vista general de la nave central de la Iglesia del Convento. (…) Pueden apreciarse restos de la decoración barroca, así como los bastidores que sustentaban los lienzos que decoraban las pechinas de la cúpula”.

**********

“NULES. Una de las Iglesias voladas y destruidas”. La fotografia està feta des de la porta d’entrada de la capella del Convent. Es veuen les cases d’enfront, afectades pels bombardejos, i en la placeta de davant les escales de baixada al refugi antiaeri.

..

**********

“La iglesia de Nules destruida, y enorme refugio construido por los rojos”. La vista inversa, de fora a dins del Convent i amb el refugi en primer plànol.

**********

.

“La carretera de Castellón a Valencia por Nules destruido”. Es tracta de l’actual avinguda de Millars. Respecte de la fotografia actual s’aprecia un gran canvi en la silueta urbana, des del tradicional model de cases baixes a l’aprofitament actual.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

**********

“Frente de Valencia 28-6-38. Nules- Destrozos causados por los rojos”. La memòria prodigiosa de Pepe Mitger ens ha ajudat a identificar la localització d’esta imatge: es tracta encara del mateix carrer que en la foto anterior: es pot veure l’estat en què va quedar el taller de bicicletes d’Agustino i la casa del costat, la de l’arquet de mig punt i les rodes de carro bloquejant l’entrada. En terra es pot veure una de les boles decoratives del Convent, que està a l’altre costat de carrer. El buit que va deixar es pot veure en una foto del Marqués de Santa Maria del Villar que reprodueix Felip Sempere al llibre de la Fira (p. 270).

**********

“Frente de Valencia 28-6-38. Nules- Calle Mayor”. Vicent Felip Sempere, cronista de la Vila, diu: “La calle Mayor, entre la calle de San Blas y la calle San Francisco; este sector de la calle era uno de los pocos en que quedó en pie un grupo de casas; el lienzo de casas de enfrente, donde se hallaba el palacio del Marqués de Nules, quedó completamente arrasado; f.: R. Escrig Arnau, Nules, 1938”. Certament el pany de la dreta es va mantindré sorprenentment intacte, i de fet en l’actualitat encara només hi ha algunes transformacions mínimes. La casa cantonera que veiem a la plaça mirant cara ací era la casa de la família Alcázar, ara Casa de la Vila de Nules, dissenyada i construïda per Regiones Devastadas.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

**********

“Frente de Valencia 28-6-38. Nules- Ruinas en la calle mayor”. Esta foto, que apareix en el revers sense menció d’autoria, l’atribueix Vicent Felip Sempere a Rafael Escrig. El seu comentari és el següent: “La calle del Gobernador Beranger, vista desde el final de la calle Mayor; f.: r. Escrig Arnau, Nules, 1938”. Recordem que el carrer era també la carretera Nacional; una brigada netejava els carrers quan acabaven els bombardejos per facilitar el pas.

Pepe Mitger pensa que la casa que es veu a la dreta era la pasteleria de Delfín, cantonera amb el carrer Colon, que tenia tres eixides.

Afegim la foto actual per ubicar al lector, però en realitat no hem pogut identificar cap casa.

.

.

.

.

.

.

.

**********

“Una calle de Nules destruido”. Una foto molt semblant, feta des del mateix punt de vista, està reproduïda en el llibre: La fira de Nules en la época contemporánea (pàgina 260). Allí l’autor inclou el següent comentari: “Fachada de la Casa Consistorial; a pesar de los daños sufridos pudo ser reconstruida, su auténtica destrucción vino en los años sesenta cuando, incomprensiblemente, se la despojó de la totalidad de su interesante decoración clasicista; f.: Marqués de Santa Mª del Villar, Nules, 1938”. A més de la decoració de les façanes resulta curiós vore el sillonet de vímet entre les runes, el taulell d’anuncis destrossat i l’aspa de bandera solitària.

En la casa de l’extrem s’aprecia la marquesina del Casino la Paz (només hi ha dos cases entre l’ajuntament i el casino). Pepe Mitger ens conta que Azaña, passant per la zona, va dormir en una d’estes cases.

Pepe també ens explica que el corro del bou estava en el carreró a la vora de l’Ajuntament. Com que hi havia un pou, el tapaven amb una roda per a que l’animal no caiguera dins.

.

.

.

.

.

.

.

**********

“Carretera de Castellón a Valencia a su paso por Nules”. Felip Sempere conta el següent: “Inicio de les Travesseres de Dalt, a la altura de la calle de les Torres. En la pared de la primera casa puede verse el letrero indicando el desvío hacia Valencia dado que era impossible el tránsito de vehículos por la carretera de Valencia, la cual era coincidente con la calle Mayor”. La foto també és del Marqués de Santa Mª del Villar. Pas provisional del Camí Ral pel carrer Ample, que ací es desviava a la dreta per evitar els carrers tapats de runes.

**********

“Un modelo de cómo se encuentran las casas de Nules”. Felip Sempere fa d’esta imatge el següent comentari: “Aspecto de una casa de la calle Blasco Ibáñez, una de las calles de fuera de la Vila que más sufrieron la destrucción. Al estar ubicado en ella el almacén de suministros, fue uno de los objetivos de la aviación facciosa; f.: Marqués de Santa Mª del Villar, Nules, 1938”. Com diu el propi cronista en algun moment, impressiona veure les habitacions exposades i tan buides, fruit sovint del saqueig a què eren sotmeses. Entre les teulades caigudes veiem l’estabilitat que donaven els canyissos, bé per a la pròpia teulada o bé per als “cielos rasos” que amagaven les bigues de fusta.

**********

“NULES. Interior de una casa, como ésta se encuentran el 80 por 100”. Vegeu el comentari del cronista de la Vila: “Los bombardeos, al afectar al centro histórico de la villa, destruyeron una gran parte del patrimonio arquitectónico de Nules; sin embargo dicha destrucción quizás no fue tan importante como la que tuvo lugar desde finales de los años sesenta a inicios de los ochenta, cuando buena parte de las casas, que habían sido reconstruidas después de la guerra, fueron derribadas para levantar bloques y nuevas viviendas que han convertido el casco antiguo de la población en uno de los más degradados de la comarca; f.: Marqués de Santa Mª del Villar, Nules, 1938”.

**********

“Frente de Valencia 28-6-38. Nules- Iglesia de San Bartolomé destrozada por los rojos”. Darrere podem veure la casa de Figueres, que hui té una palmera al pati cantoner entre el carrer Sant Francesc i l’avinguda de València

.

**********

“Frente de Valencia 28-6-38. Nules- Las campanas de la Iglesia de San Bartolomé arrancadas de la torre”. Pepe Mitger recorda que el campanar tenia 4 campanes més les de la torreta del rellotge. L’església tenia 3 portes, una donava al quarter de la Guàrdia Civil, en què es trobaven 10 números: 6 de cavalleria i 4 de a peu.

**********

“Restos de la Iglesia de Nules. Pueden verse las campanas entre escombros, fue volada con dinamita.” Felip Sempere diu: “Las únicas paredes de la Antigua Iglesia Mayor que quedaron en pie; f.: Marqués de Santa Mª del Villar, Nules, 1938. En primer termino una campana y restos de la torreta de hierro del reloj del campanario, instalada en 1926”.

**********

“Frente de Valencia 28-6-38. Nules- Iglesia de San Bartolomé dinamitada por los rojos”. I Felip Sempere: “Vista de los restos de la Iglesia Mayor desde el carreró de l’església; f. Marqués de Santa Mª del Villar, Nules, 1938”.

.

Com és sabut, l’església antiga no estava situada exactament en el lloc de la nova. Ocupava part de la plaça Major i a canvi deixava una xicoteta plaça en la part posterior. L’antiga disposició es va sacrificar per adreçar els carrers.

.

.

.

.

.

..

.

.

**********

“Frente de Valencia 28-6-38. Nules- Ruinas de la Iglesia de San Bartolomé”. Una porta aguaita solitària davant de les capelletes interiors de l’església, sobtadament exposades amb bona part de la seua decoració.

.

**********

“Frente de Valencia 28-6-38. Nules- Vista de las ruinas de la Iglesia desde la sacristía”. En canvi, Vt. Felip Sempere diu el següent: “Un fotógrafo toma instantáneas del interior de un local público; f.: anónimo, 1938”.

.

**********

El text posterior diu: “Destrozos causados por los rojos en Nules”. Pepe Mitger creu reconèixer el magatzem de la família Alcázar.

.

**********

Darrere de la foto trobem este text: “Frente de Valencia 28-6-38. Nules- Destrozos causados por los rojos”.

.

**********

“Frente de Valencia 28-6-38. Nules- Ruinas”. Diu el cronista: “Sobre la pared la fotografía de una de los antepasados de la família; debajo de la fotografía papeles, probablemente facturas y recibos que ya no habría que justificar; al lado el marco del espejo de una cómoda sin luna en que reflejar tanta destrucción y dolor; f.: Marqués de Santa Mª del Villar, Nules, 1938”.

**********

“Frente de Valencia 28-6-38. Nules- Letreros de las Juventudes socialistas”. Pepe Mitger reconeix el carrer Major, l’edifici era l’antiga seu de la CEDA, que es va utilitzar per a instal·lar la seu de les Juventudes Socialistas Unificadas. Els cartells els traurien de dins per fer la foto. En front estava el “Centro”, el futbol i el club ciclista, tot en un edifici.

**********

“Frente de Valencia 28-6-38. Nules- Ruinas del teatro Alcázar”. Pepe ens conta que el teatre ara està girat, i que s’entra per un altre lloc. Que dalt hi havia seients i baix butaques de fusta. Al vendre’l, la família Alcázar va posar com a condició que es guardaren el nom i el lletrero original, també que s’habilitara l’antiga entrada (on estava la Pensión Milagros).

**********

“Frente de Valencia 28-6-38. Vista de los nidos de ametralladoras que los rojos tenían instaladas en el pueblo de Nules”. Esta fortificació estava a l’entrada del poble, vora la General.

.

**********

“Frente de Valencia 28-6-38. Nules- Establecimiento moro”. Pepe Mitger tenia ja 16 anys, per uns mesos no va ser allistat en la “Quinta del Biberón”. Recorda les paraetes del moros, que venien conyac, llaunes de conserva i xicotetes coses. Com a distintiu, els soldats de Franco portaven la borla penjant.

*

Nules (Castellón). Vistas del pueblo destruido [Material gráfico] / Foto España … [et al.]

http://bdh.bne.es/bnesearch/detalle/bdh0000071146

Título Nules (Castellón). Vistas del pueblo destruido [Material gráfico] / Foto España … [et al.]
Autor Foto España
Fecha 1938
Tipo de Documento Dibujos, grabados y fotografías
Materia Edificios – Efectos de la guerra – Castellón – 1936 – 1939 
España – Historia – 1936 – 1939 (Guerra civil) 
Castellón – Historia – 1936 – 1939 
Nules – Historia – 1936 – 1939 
Fotografía de guerra – España – S.XX 
Fotoperiodismo – España – S.XX 
Positivos papel gelatina 
Descripción física 1 sobre (10 fotografías) : papel gelatina; 13 x 18 o menos
Signatura GC-CAJA/77/6
PID bdh0000071146
Descripción y notas Al verso de algunas fotografías anotaciones manuscritas o mecanografiadas
Al verso de las fotografías número mecanografiado
Más fotografías de la destrucción de Nules en GC -CAJA/64/19 y GC -CARP/74/1
150 años de fotografía en la Biblioteca Nacional p. 274.
La batalla por Valencia, una victoria defensiva, 2010 p. 170 -175.
Manuscrito a tinta en la mayoría de las fotografías: “Nules (Castellón) Junio 1938”
Fondo trasladado en 1980 desde el Ministerio de Cultura a la Biblioteca Nacional
Ministerio de Información y Turismo. Sección Guerra Civil
Agencia (sello en tinta al verso): “COPYRIGHT BY / FOTO ESPAÑA / AGENCIA FOTOGRÁFICA / telef. 17436 / VALENCIA: MONTORNÉS 1”
Guardado en Caja nº 77
Hay dos ejemplares de una de las fotografías, siendo el total del sobre 11 copias
Condiciones uso/reproducción Solo se autoriza un uso privado o de investigación  [açò es matisa en l’accés a cada imatge, que inclou la llicència Creative Commons i les condicions de reproducció]

La Biblioteca Nacional atribueix estes fotografies a l’agència valenciana Foto España. Es tracta de set fotos (més una còpia de l’última). Totes elles porten darrere la inscripció: “Nules (Castellón) Junio 1938”, i l’última foto porta a més a més una nota mecanografiada: “La aviación Italo-alemana sin objetivo militar alguno ha sometido a escombros la hermosa población de Nules destruyendo más de 1.800 edificios de los 2.200 que existian”.

En este cas les fotografies estan fetes cronològicament abans que les anteriors, i abans també que entraren el “nacionals”/ franquistes en la població, o si més no abans que es netejaren de runes els carrers.

Per a elles hem aconseguit molt pocs comentaris, per les poques referències contextuals que s’hi veuen.

Un mur aguanta en equilibri com una fita. Veiem que les escales, encara que es consideraven el més segur de la casa, també acabaven caient. Pepe Mitger ens parla de persones que van morir al caure la casa, perquè tot i estar baix de l’escala, no podien eixir.

**********

Este és el model de revers de les fotos; com que totes són iguales hem prescindit de reproduir-les totes (excepte l’última, que porta l’esmentada inscripció mecanografiada).

**********

Esta i la següent imatge mostren la mateixa casa assolada des de punts de vista diferents. El carrer era molt ample, però no hem pogut esbrinar d’on es tractava. És sorprenent veure la solidesa dels canyissos sobre els que es construïen les teulades.

**********

**********

Pepe Mitger pensa que es tracta del carrer Major mirant cap a València. A la dreta estaria actualmente la biblioteca.

**********

L’habitació pareix ser un dormitori, amb un llit, un gran quadre a la paret i un arcó (també dit mundo, caixa o baül) de molt bona mida a on segurament guardarien la roba.

**********

Un típic arcó de l’època, en equilibri, en el límit d’una sala.

**********

La lampareta va sobreviure a la desaparició de la façana i de part de la casa, i els cables que veiem tan sovint indiquen que la intal·lació de la llum elèctrica estava generalitzada. Les parets es veuen molt buides, potser per la natural austeritat de les famílies llauradores, o perquè els habitants s’havien emportat tot el que podien, o pels saquejos de soldats i veïns, o per tot a la vegada.

**********

*

0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.