Nules-pèdia

A la LXVIII edició dels Jocs Florals de Nules, celebrats en 2022, Óscar Pérez Silvestre resulta guanyador de dos dels Premis d’Investigació i Divulgació: en el Premi d’investigació sobre el Valencià presenta: «La difusió de les Normes de 1932 en la festa de les Falles (1933-1938)», i en el Premi de divulgació Dona, treball i conciliació familiar, aporta «Dona i treball: conciliació + responsabilitat compartida».

Una col·lecció extensa de fotos del matrimoni entre Fina Arámbul i Vicente Gavara, que mostra la vida pública i familiar d’una i altre, més algunes joies històriques que havien d’estar en este arxiu.

Vint-i-cinc fotos de la mili de Vicente Gavara Orosia, que va fer entre 1940 i 1942 després de tres anys de guerra, suposen una material històric i etnogràfic de primera línia. Un jove treballador de Nules que, com tots els de la seua generació, va viure els moments més durs del segle XX.

Publiquem el número 14 de "Reconstrucción" (1941), revista de Regions Devastades, que inclou un text dedicat a la reconstrucció del poble en general. Té bastants fotos i una descripció del campament de treballadors que es va muntar.

Hem ampliat l’hemeroteca completa de mencions a Nules en la primera meitat del segle XIX, unint les hemeroteques del Ministeri de Cultura i de la Biblioteca Nacional, i hem passat de 39 notícies a 288. Ens ha quedat un arxiu monumental que inclou al nostre poble en la Història d'Espanya El que trobem en estos titulars és un segle que alterna les guerres i la inestabilitat política i social.

El 22 de gener de 2016 Vicent Sampedro Ramo va defensar la seua tesi doctoral "La Aplicación de la Ley sobre represión de la masonería y del comunismo en el País Valenciano- los masones de Alicante y Castellón (1938-1963)". Hem resumit el text perquè es puga consultar el context general i sobretot la part que afecta al nostre poble: els triangles maçònics "Hijos de la Severidad" nº 56 i "La Montaña" nº 1.

Una col·lecció preciosa que inclou 19 imatges de la benedicció de la nova Imatge de Sant Cristòfol en 1959, 4 del cinquantenari en 2009 i 3 de la festa de Sant Vicent de 1957 ó 58.

L’Estudi del patrimoni etnològic de caràcter agrícola es va redactar en 2009 per al Pla General de Nules, i proposava el contingut, mètodes i criteris d’avaluació a efecte de determinar els elements etnològics de caràcter agrícola definitoris de la història de Nules.

Article de l’arquitecte José Antonio Pastor «Granja-escuela para la Hermandad de la Ciudad y el Campo, en Nules», publicat a la revista Reconstrucción. Dirección General de Regiones Devastadas y Reparaciones nº 48, 1944, pp. 367 i ss. La Granja-escola era l’edifici per a la formació de les dones de la Secció Femenina.

El fulletó de Miguel de Cobian en què conta el seu captiveri en mans de l'exèrcit carlí durant agost i setembre de 1873, publicat al diari El Constitucional dos setmanes després del seu alliberament.

V Congrés d'Història i Filologia de la Plana realitzat en 1998 a Nules. Una conferència inaugural, 12 textos d'Història i 14 de filologia entre els que destaca l'aproximació a la dialectologia.

Publiquem el quart dels sis Congressos d'Història i Filologia de la Plana. En este cas l'apartat de filologia es dedica a diversos temes i el d'història se centra en les investigacions sobre la tradició ceràmica a la nostra comarca al llarg dels últims segles.

Continuem amb la digitalització de les actes dels sis Congressos d’Història i Filologia de la Plana (anys 1988, 1990, 1994, 1996, 1998, 2000, respectivament), organitzats per l’Ajuntament de Nules amb el recolzament de la Diputació de Castelló. En este cas compartim la segona edició.

Publiquem el primer volum dels sis Congressos d’Història i Filologia de la Plana (anys 1988, 1990, 1994, 1996, 1998, 2000, respectivament), organitzats per l’Ajuntament de Nules amb el recolzament de la Diputació de Castelló.

En paraules de l'autor, Juan Tejedo, este treball no analitza "els fets esdevinguts a Nules, als mesos de juny i juliol de 1938 a la Guerra Civil, sinó la visió o les cròniques dels corresponsals de guerra (anglesos, francesos i italians) sobre els bombardejos i la destrucció de la localitat."

L’Estany és la llacuna litoral de Nules, declarada Paratge Natural des de 2004, que forma part del catàleg de Zones Humides des de 2002. Esta publicació s’ocupa de la seua importància històrica per al poble, de la seua descripció com a ecosistema i de proveir-nos d’un catàleg fotogràfic de flora i fauna.

Les històries i les terribles xifres de l’epidèmia del còlera morbo de 1885, que a Nules s’acarnissaren especialment: més de 400 contagis, dels que van faltar més de 250 persones.

Tercera part de la col·lecció de fotografies de la mar de Nules reunida per la comissió tècnica Platges de Nules. Este bloc inclou un grup d'instantànies de la col·lecció familiar de Vicente Lucas Cases i Rosario Peris Capella.

Ampliem la col·lecció digital de Noulas, 'Boletín Mensual de Información Municipal', fins al número 179 (1969-1984). Una col·lecció valuosa que continuarem ampliant gràcies al material que conserva la Biblioteca Municipal i que dóna molta informació sobre el poble.

Primer 'rodacarrers' organitzat per l'A.C. La Corretjola per la zona d'extramurs com a part de les Festes Alternatives d'agost de 2019: carrer de la Mare de Déu del Carme, carrer Sant Agustí, carrer Calderón de la Barca i carrer Sant Carles.

Marisol González Felip publicà en 2000 un llibre intitulat 'Frases fetes al nord de la llengua. Diccionari de les comarques de Castelló', un recull de més de 1000 frases fetes, populars encara a la comarca de la Plana Baixa i més enllà. Un luxe fet amb molt de rigor que comunica molt més que informacions lingüístiques.

Ramón Capella Herrero (1924) ens ha deixat accedir a una fabulosa col·lecció fotogràfica que posa en imatges més d'un segle d'història familiar, organitzada cronològicament i temàticament. Amb la seua ajuda les oferim com un relat individual però també col·lectiu, amb el poble com a context necessari.

Recuperem la figura i l'obra del pintor Felipe Sales Herrero (1891-1978), que es recorda a Nules com a pintor però també com a professor de dibuix i pintura de molts aficionats. Reconstruïm la seua trajectòria vital i iniciem un espai de recuperació de la seua obra i la seua memòria.

"Festes i tradicions", quarta part de "Nules 1889-1965. Col·lecció fotogràfica de Tomás Miralles Villalba" amb comentaris extrets dels quatre “Tallers de documentació d’imatges” que vam realitzar amb els Tallers de memòria que s’imparteixen al CEAM. L’objectiu era documentar amb els testimonis directes les fotos arreplegades per Tomàs Miralles, sobre les que hi havia poca informació.

"Origen de la devoció a la Mare de Déu a Nules” parla de la importància que la Mare de Déu ha tingut des de la fundació de Nules (la primera església va estar dedicada a ella, des del segle XIV), de l’origen de la festa i la imatge de la Soledat, incloent una revisió de la llegenda de l’autoria de Gaspar Becerra, la construcció de la Capella de la Soledat en el segle XVIII i les raons de l’establiment de la festa en el mes d’octubre; de com va ser que la Mare de Déu esdevinguera Patrona del poble en 1898; de la recuperació de la Capella i el rellançament de la festa gràcies a Mn. Trinitari Mariner i després a Mn. Antoni Bartomeu; i finalment de les peripècies ocorregudes en la II República i en la Guerra respecte de la Capella i de la pròpia imatge, que va estar amagada durant tota la contesa.

Primera part de la publicació "Nules 1889-1965. Colección fotográfica, de Tomás Miralles Villalba", un document molt interessant per a la història gràfica del poble. Esta primera part té una introducció i el primer capítol "Població", que mostra l'aspecte físic del poble, les seues cases i carrers.

"Aproximació a la Fundació del Sindicat Agrícola de Sant Josep de Nules" és un text de Vicent Felip Sempere que conta els orígens del Sindicat que donaria lloc a la Caixa Rural i a la Cooperativa Agrícola, en un context històric extremat i convuls, amb documents i fotografies sorprenents.

Una mostra de fotos aèries de Nules i de la seua platja que recullen la seua evolució des de 1945 fins a 2015.