Nules-pèdia

Una col·lecció extensa de fotos del matrimoni entre Fina Arámbul i Vicente Gavara, que mostra la vida pública i familiar d’una i altre, més algunes joies històriques que havien d’estar en este arxiu.

Hem ampliat l’hemeroteca completa de mencions a Nules en la primera meitat del segle XIX, unint les hemeroteques del Ministeri de Cultura i de la Biblioteca Nacional, i hem passat de 39 notícies a 288. Ens ha quedat un arxiu monumental que inclou al nostre poble en la Història d'Espanya El que trobem en estos titulars és un segle que alterna les guerres i la inestabilitat política i social.

Una col·lecció preciosa que inclou 19 imatges de la benedicció de la nova Imatge de Sant Cristòfol en 1959, 4 del cinquantenari en 2009 i 3 de la festa de Sant Vicent de 1957 ó 58.

Article de l’arquitecte José Antonio Pastor «Granja-escuela para la Hermandad de la Ciudad y el Campo, en Nules», publicat a la revista Reconstrucción. Dirección General de Regiones Devastadas y Reparaciones nº 48, 1944, pp. 367 i ss. La Granja-escola era l’edifici per a la formació de les dones de la Secció Femenina.

V Congrés d'Història i Filologia de la Plana realitzat en 1998 a Nules. Una conferència inaugural, 12 textos d'Història i 14 de filologia entre els que destaca l'aproximació a la dialectologia.

Publiquem el quart dels sis Congressos d'Història i Filologia de la Plana. En este cas l'apartat de filologia es dedica a diversos temes i el d'història se centra en les investigacions sobre la tradició ceràmica a la nostra comarca al llarg dels últims segles.

Publiquem el primer volum dels sis Congressos d’Història i Filologia de la Plana (anys 1988, 1990, 1994, 1996, 1998, 2000, respectivament), organitzats per l’Ajuntament de Nules amb el recolzament de la Diputació de Castelló.

En paraules de l'autor, Juan Tejedo, este treball no analitza "els fets esdevinguts a Nules, als mesos de juny i juliol de 1938 a la Guerra Civil, sinó la visió o les cròniques dels corresponsals de guerra (anglesos, francesos i italians) sobre els bombardejos i la destrucció de la localitat."

L’Estany és la llacuna litoral de Nules, declarada Paratge Natural des de 2004, que forma part del catàleg de Zones Humides des de 2002. Esta publicació s’ocupa de la seua importància històrica per al poble, de la seua descripció com a ecosistema i de proveir-nos d’un catàleg fotogràfic de flora i fauna.

Tercera part de la col·lecció de fotografies de la mar de Nules reunida per la comissió tècnica Platges de Nules. Este bloc inclou un grup d'instantànies de la col·lecció familiar de Vicente Lucas Cases i Rosario Peris Capella.

Primer 'rodacarrers' organitzat per l'A.C. La Corretjola per la zona d'extramurs com a part de les Festes Alternatives d'agost de 2019: carrer de la Mare de Déu del Carme, carrer Sant Agustí, carrer Calderón de la Barca i carrer Sant Carles.

Ramón Capella Herrero (1924) ens ha deixat accedir a una fabulosa col·lecció fotogràfica que posa en imatges més d'un segle d'història familiar, organitzada cronològicament i temàticament. Amb la seua ajuda les oferim com un relat individual però també col·lectiu, amb el poble com a context necessari.

"Festes i tradicions", quarta part de "Nules 1889-1965. Col·lecció fotogràfica de Tomás Miralles Villalba" amb comentaris extrets dels quatre “Tallers de documentació d’imatges” que vam realitzar amb els Tallers de memòria que s’imparteixen al CEAM. L’objectiu era documentar amb els testimonis directes les fotos arreplegades per Tomàs Miralles, sobre les que hi havia poca informació.

"Origen de la devoció a la Mare de Déu a Nules” parla de la importància que la Mare de Déu ha tingut des de la fundació de Nules (la primera església va estar dedicada a ella, des del segle XIV), de l’origen de la festa i la imatge de la Soledat, incloent una revisió de la llegenda de l’autoria de Gaspar Becerra, la construcció de la Capella de la Soledat en el segle XVIII i les raons de l’establiment de la festa en el mes d’octubre; de com va ser que la Mare de Déu esdevinguera Patrona del poble en 1898; de la recuperació de la Capella i el rellançament de la festa gràcies a Mn. Trinitari Mariner i després a Mn. Antoni Bartomeu; i finalment de les peripècies ocorregudes en la II República i en la Guerra respecte de la Capella i de la pròpia imatge, que va estar amagada durant tota la contesa.

"Aproximació a la Fundació del Sindicat Agrícola de Sant Josep de Nules" és un text de Vicent Felip Sempere que conta els orígens del Sindicat que donaria lloc a la Caixa Rural i a la Cooperativa Agrícola, en un context històric extremat i convuls, amb documents i fotografies sorprenents.