Museu de Memòria oral

Vicen Herrero i l’exercici de la ciutadania

La intensa activitat pública de Vicen Herrero Roglà en moments decisius per a la normalització democràtica en Nules, començant pel seu paper en l’Associació d’Ames de Casa i la participació de la dona en la societat.

Vicente Casino Faucha, ferrer

Vicente Casino Faucha (1935), d’una nissaga de ferrers que continua viva, ens parla de l’antic ofici de la forja i de l’evolució que ha viscut des dels anys 40. També parlem amb ell de la Capella de Sant Miquel i de la festa i la tradició que l’acompanya.

Antonio Arista, jardiner

Antonio Arista Ortega (1940) conta la seua formació com a viverista amb Ramón Canós i el seu paper com a primer jardiner de Nules, autor de la major part de les intervencions en parcs i jardins al nostre poble. Com a erudit en la matèria, el seu treball actual excedeix els límits físics dels parcs per a convertir-se en un insòlit dissenyador de jardins —alguns dels quals es poden vore en esta publicació.

Toni Reyero, director de la Banda Artística Nulense

Toni Reyero (1986) ens parla del seu treball com a director de la “banda gran” i de la banda jove de l’Artística Nulense, i ho fa també des del seu paper de professor a l’escola de música. Parlem d’innovació a l’hora de programar, de com inclou el que volen tocar els músics i el que vol escoltar el públic, o d’altres temes com l’experiència viscuda per la banda durant la pandèmia.

Sebastià Monlleó i la gestió del reg modern

Sebastià Monlleó Gozalbo (1928) parla de la gestió del reg modern al terme de Nules, de la seua experiència com a president d’una societat de regs i d’altres entitats relacionades amb l’àuia, especialment de les dures negociacions per garantir per a Nules el reg que necessitava.

Presentació de les memòries de Martín Pérez —«Foto-Pérez»

Presentació de les memòries del fotògraf Martín Pérez Pérez (1927): «Toda una vida. Memorias de un fotógrafo" (Ajuntament de Nules, 2024), divendres 31 de maig de 2024 al Museu d'Història de Nules. La presentació incloïa vídeos, fotografies, una exposició de material fotogràfic, etc.

Exhumació de la fossa del Xòfer, 2023

Este documental recull el procés de localització, excavació i exhumació de la "fossa del Xòfer", situada en l'hort hui buit i conegut popularment com el "Garroferar de Corma". Es troba en la partida del Becaire, en terme Nules, però just en la ratlla amb Moncofa. Fa dècades que familiars dels "quatre de la fossa" buscaven prop d'on s'ha realitzat esta excavació. 

El doctor Emilio González Benlliure

El doctor Emilio González Benlliure (1882-1939), propietari, filantrop i humanista nuler, va tindre un paper molt actiu en el primer terç del segle XX, i és un dels més flagrantment i injustament oblidats del nostre passat recent. Ací glosem la seua figura, que mereix ser coneguda entre allò millor d’una època, i el situem en el seu context.

Josefina Roselló, pintora

Josefina Roselló parla de la seua formació, del seu treball pictòric en general i en concret del treball als paisatges de la Mar de Nules que l’han animat a muntar esta exposició. Amb comentaris als diferents quadres, que ens ajuden a crear sentit i a donar profunditat a la seua obra.

Antonio Gavara i els pioners en la maquinària agrícola

Antonio Gavara (1940) parla de la seua formació en l’àmbit de la mecànica i dóna testimoni de la modernització de la citricultura a partir dels anys 60, en una espenta que va contribuir de forma admirable a la creació de riquesa i a la seua justa distribució en el nostre territori.

Antoine Gozalbo, pintures plenes de simbolisme

Antoine-Henri Gozalbo ens parla d’art, de cine, de música i, sobretot, de la seua obra pictòrica. Ens explica algunes de les idees que hi ha darrere de les seues composicions, reflexiona sobre els diferents formats i compartix amb nosaltres la seua tècnica de “mélange” o conjunció, una combinació d’elements que li permet continuar disfrutant i experimentant.

Fina ‘la Regentera’, quasi cent anys de vida

Josefina Prior, ‘Fina la Regentera’ (1924) ens parla de com era la vida de la seua família, de la seua casa modernista al carrer Major, o de la relació de son pare amb la gent que arribava a Mascarell sense faena. Ens parla també del que van fer en guerra, de les Voltes i de moltes més coses, tot amb nombroses anècdotes curioses.

Infàncies de Nules i Mascarell: veïnat nascut entre 1921 i 1937

Hui celebrem els drets de la infància amb una publicació dedicada als primers anys dels nostres majors. Reunim els testimonis de 15 dones i 15 homes entrevistats que han nascut entre 1921 i 1937 (o que acompanyen en l'entrevista a una altra persona nascuda en estos anys) i el d'un historiador de la Vall que ens parla un poc del context social.

Vicente Molés Mechó, ‘el Rutllo’, artesania dels carros i de la fusta

Vicente Molés 'el Rutllo' ens parla de la seua experiència com a carreter i després com a fuster ebenista. En esta conversa en què participa el seu fill, Javier Molés, es parla també de la guerra, de la postguerra, del servei militar, de l'afició de Vicente als bous o del sobresou que es traïa arreglant persianes per tot el poble, entre altres molts temes.

Franc Ortiz, fotografia expressionista als nostres carrers

Franc Ortiz ens parla de la seua passió per la fotografia i pel cine. Parlem dels cineastes que més l'han inspirat i comentem amb ell la fotografia street (o de carrer) que porta anys treballant, especialment als racons del nostre poble.

José Gavara, ‘Pepe Galí’, històries d’heroisme

José Gavara Bruno, “Pepe Galí” (1935) ens parla de les peripècies de la seua família —els primers mecànics de la comarca— en la guerra i la postguerra, i de com un accident infantil marcarà la seua vida, tant en l’organització de la festa de Sant Cristòfol com en l’auxili en carretera (per la que rebé la medalla de la Orden Civil de Beneficencia) o en xifres rècord de donació de sang. Una fita en Nules.

Antonio Monfort: una conversa sobre carros i artesanies de la fusta

Antonio Monfort parla de la indústria dels carros que va mantindre la seua família durant tres generacions, i del seu temps com a fuster virtuós amb els Germans Cubedo. Afegim a més una galeria amb una selecció d’espectaculars maquetes artesanes realitzades per l'entrevistat.

Carmen Catalá Lucas, mestra

Carmen Catalá Lucas (1931), la primera dona estudiant de Nules, ens parla de la seua infància, dels seus estudis i del seu treball com a mestra des de principis dels anys 50. Un testimoni impagable que retrata tota una època.

Vicente López Clofent, futbolista professional de Mascarell

Vicente López Clofent (1954), més conegut simplement com "López", ens conta entre risses que ell se sent molt mascarellero, però que també és nulero. Ens conta una història de vida singular com a futbolista professional que va arribar a ser el millor jugador amb la Selecció i que ha estat en equips com el Betis en Primera Divisió.

Rosita Alagarda, primera dona funcionària a l’Ajuntament

María Rosa Alagarda Abella, ‘Rosita Alagarda’ (1935), primera dona funcionària de l’ajuntament de Nules, premiada amb la Insígnia d’Or en el Dia de la Dona de 2020, ens parla de tota una vida dedicada al seu treball: de com va ser el seu accés als 14 anys, la seua remuneració paupèrrima, el lloc i el context del seu treball.

Vicente Cubedo, fuster ebenista

Vicente Cubedo Sánchez (1942), fuster ebenista, ens parla de l’ofici en general i al poble en particular, començant per les precioses portes que es poden veure als nostres carrers.

Jesús Pitarch, ‘el del Baccus’ / ‘el del Bonk’

Jesús Pitarch Torres (1938), 'el del Bonk', 'el del Baccus'..., ens explica com ha sigut la seua vida al front dels set locals que ha arribat a tindre en diferents moments i llocs de Nules i de la mar: el 17, el Baccus, Tropic, Marea (després Tropic Beach), el Café Colón, el Bonk i la terrassa de l'Estany. Una vida dedicada a la que ha sigut la seua passió.

Germán Aguilar, mestre i agricultor

Germán Aguilar Gavaldá (1953) conta les opcions per a l’estudi que hi havia al Nules de la seua època; parla del cultiu de la pera, que va marcar tota una època; del reg a l’antiga marjal i de les circumstàncies excepcionals de l’estrena del col·legi Jaume I.

COVID-19: Ma Dolores Mechó, coordinadora de la Zona Bàsica de Salut

Ma Dolores Mechó Carreguí és metgessa i jefa de la Zona Bàsica de Salut que inclou Nules, la Vilavella, Moncofa i les platges. En esta entrevista ens explica la situació que s’ha viscut en els últims mesos, les previsions de futur, les mesures que han adoptat i com s’ha assumit la transformació de la forma de treballar que ha provocat la pandèmia de COVID.

COVID-19: Emma Gavara, Unitat de Respir Familiar

Emma Gavara és dinamitzadora de la Unitat de Respir Familiar. Emma ens explica un poc en què consisteix el seu treball i quina és la funció de la Unitat. Li preguntem també pels canvis que ha generat esta pandèmia, per les estratègies que han posat en pràctica i pel moment de reprendre l’activitat.

COVID-19: Vicente Nebot, Creu Roja de Nules

Vicente Nebot, president de l’assemblea local de Creu Roja Nules i president de la Comissió Autonòmica d’Emergències, dedica un ratet a explicar-nos amb molta precisió el treball que ell mateix i la resta de voluntàries i voluntaris de Creu Roja han portat a terme en estos mesos d’emergència pel COVID-19.

COVID-19: Rosario Mechó Planelles, psicòloga de la Residència de Majors

Rosario Mechó Planelles és psicòloga de la Residència de Majors Mare de Déu de la Soledat de Nules des de fa dèsset anys. És tota una veterana en el seu treball i ens explica amb passió i detall com s’ha viscut la situació al centre, com ho ha afrontat el seu personal i, sobretot, com ha afectat a les persones majors.

COVID-19: Ma Ángeles Gaya, directora del CEAM

Ma Ángeles Gaya, directora del CEAM, ens apropa a la realitat que s’ha viscut en el seu centre durant estos mesos de confinament. Ens parla de mesures, de preocupacions, de conseqüències en les vides de les usuàries i els usuaris de les seues activitats i serveis, i de possibles mesures per millorar la connexió amb els majors que més ho necessiten si esta situació s’allarga o ens trobem en altres paregudes.

COVID-19: Lidia Rubio, infermera

Lidia Rubio és infermera, actualment a l’Hospital General de Castelló en què ha començat l’exercici de la seua professió durant la pandèmia del COVID-19. Lidia ens explica com ha viscut estos mesos d’intens treball i com ho ha compaginat amb les relacions familiars a Nules. Les seues anècdotes i reflexions ens apropen un poc a l’experiència viscuda en els hospitals i deixen testimoni d’un moment tristament històric que encara hem de superar.

Miguel Emo Serrano, una vida de cine a Nules

Miguel Emo Serrano (1940) és tan conegut al poble que pot ser no necessita presentació, tantes dècades treballant amb la seua famíllia al que era el cinema més antic de Nules immediatament després de la guerra, han fet que moltes persones el coneguen per això. La seua família ha tingut el Cine Emo i la Terrassa Emo, dos espais claus en la història del nostre poble per ser espais en què la gent es relacionava, en què es feien banquets de boda i molt esdeveniments de tot tipus. És una entrevista plena d’anècdotes i de detalls que ens apropen a la centralitat del cinema en eixos anys.

Teresa Llombart, ‘Tere la Cota’

Teresa Llombart Sanz, Tere ‘la Cota’ (1934), ens parla de les diverses ocupacions que ha tingut durant la seua vida. Ens explica com era la vida a la Mar durant la postguerra, el treball al camp que ha fet tota la vida, el treball de casa, la venda de verdures de casa, les preparacions de menjar per a festes i molt més.

Joan Carles Usó, els racons ocults de la història de Nules i Castelló (drogues, travestisme i maçoneria)

Joan Carles Usó (1959) historiador de Nules i actual bibliotecari de la biblioteca de Castelló ens explica alguns del temes d’investigació a què s’ha dedicat en els últims anys: temes que no han estat molt estudiats o als que no s’ha fet massa cas al llarg de la història. Té nombrosos llibres publicats i ha treballat temàtiques tan diverses com la història de les drogues en Espanya, la maçoneria en Castelló, la repressió al col·lectiu LGTBI o biografies de personatges clau en la faràndula i el travestisme durant la II República i el Franquisme.

Luis Casaus, mestre, militant de la Creu Roja

Amb Luis Casaus Dualde (1948) parlem de la seus història de vida, de la seua formació i del seu treball com a mestre, de la seua família, de la mar de Nules que ens il·lustra meravellosament, i de la Creu Roja, que ara mateix és bona part de la seua activitat i de la seua il·lusió.

Relats de dones a Nules i Mascarell

Fragments de 20 entrevistes fetes a 23 dones per al Museu de Memòria Oral Nulespèdia, en què accedim a un món de treballs, de relacions i de solidaritats que ha estat generalment en segon pla. Els fragments seleccionats no pretenen definir a les entrevistades. S’han elegit pensant en el conjunt, en mostrar una pluralitat de vivències pròpies de les dones: des de l’experiència de la Guerra Civil i la postguerra a la vida social i familiar, de l’associacionisme al treball i a l’estudi, entre altres.
Foto: Demian Guignard

Sole Arnau, filòsofa i sexòloga

Sole Arnau (1971) ens parla de bioètica, de drets humans, de feminismes, d'activisme de i des de la diversitat funcional, i de les figures laborals de l'assistent personal i de l'assistent sexual. Una entrevista molt completa que ens apropa a una visió actual i necessària sobre el debat entorn dels drets de les persones amb diversitat funcional.

Vicent Montagut, fantasia i records d’infància

Vicent Montagut ens parla de la seua infantesa a Nules durant els anys 40-50. Recorda els jocs al carrer, la fantasia al voltant dels Reis, els regals, les primeres experiències a l’escola i altres moments en que es barreja la tendresa dels xiquets amb una forma de viure al carrer que hui ha canviat dràsticament.

Glòria Alagarda, l’última generació que ha jugat al carrer

Glòria Alagarda (1983) compara la seua vivència del Nadal, dels joguets i dels jocs al carrer i a altres espais amb la de les seues xiquetes. És una entrevista també curteta i molt interessant per l’explicació de la relació que -com a xiqueta- va tindre amb el xicotet comerç del poble i pels grans canvis que hi ha hagut en este sentit en les últimes dècades.

Pepe Flich. Llibreria, papereria i joguets

José Flich Felip, 'Pepe Flich' (1944), ens parla de la seua relació personal i professional amb els joguets, dels que va tindre una coneguda tenda durant 24 anys. Ens conta els detalls de l’ofici amb nombroses anècdotes sorprenents.

Testimonis de jocs i joguets

Anècdotes i vivències d'onze persones del poble i reflexions d'un investigador de la Vall sobre els canvis en la celebració dels nadals, en els joguets i en els jocs típics de la infància. Un recorregut per la visió que cada generació ha tingut sobre els i les més xicotetes de la casa.

Soledad Felip Cases, vivències de ‘Solita la Bordaora’

Soledad Felip Cases (1933) ens parla, entre altres coses interessantíssimes, de la seua infància marcada per la mort de son pare i per la guerra civil; del seu ofici de bordadora i de la vida junt al seu marit, Manolo González, professional del futbol.

Vicentica Martínez, ‘la Cala’, vius records de la vida a la Mar de Nules

Vicentica Martínez, ‘la Cala’, (1930) ens transporta a la seua joventut de postguerra en la Mar de Nules. Amb un relat carinyós i ple de detalls interessantíssims ens explica com jugaven en les casetes, com s’allotjaven, els rituals del berenar de diumenge i curiositats que ara criden l’atenció, com fins a quin punt és recent el costum de prendre el bany o com ha canviat la moda en qüestió de banyadors.

Balbi Puchol, mestra, presidenta de Manos Unidas i defensora de la Igualtat

Balbi Puchol (1950) va nàixer a Xilxes, però es mire per on es mire, la seua vida no pot estar més arrelada a Nules. En una conversa divertida i molt interessant ens conta un poc de la seua vida docent a infantil -els últims 31 anys al CEIP Lope de Vega- i de la gran quantitat d’activitats que ha fet dins i fora de l’escola en eixos anys. Les seues conviccions la van portat a implicar-se en les vagues educatives dels anys 80 i també a fer treballs voluntaris en causes socials com la Creu Roja, Manos Unidas o el Consell de la Dona.

Josep Romero i José Navarro, sobre l’A.C. la Corretjola

Josep Romero i José Navarro, vocal i president, respectivament, de l’A.C. la Corretjola, ens parlen de la intensa i creativa activitat de l’associació des dels seus començaments, en l’àmbit de la gestió cultural, del patrimoni o dels projectes cívics. El llistat inclou grans esdeveniments com el Nules Sona o el festival de curtmetratges FesOh!Curt, però també la gestió de les Festes Alternatives, el projecte d’amistat Nules-Nulles, el Passallibres, la Poetapa, el Rodacarrer, les competicions de la Fallera Calavera, els debats electorals, les conferències, la Colla de Cabuts, el grafiti, la Nit dels Farolets i un etcètera quilomètric.

Vicent Bamboí, una vida als jutjats

Vicente Palau Bamboi (1934), treballador de jutjats ¡des dels 7 anys!, ens parla de la seua joventut a Nules i del seu treball en l'àmbit de l'administració de justícia durant tota una vida.

Justo Poveda, memòries de migració i treball

Justo Poveda Millán (1947) va vindre a Nules amb els seus pares en plena postguerra. Ens parla de la seua vida familiar com a immigrant i de la seua vida laboral, en anys de grans canvis socials i econòmics.

Amparo Ibáñez, encarregada d’almacén

Amparo Ibáñez, que va ser encarregada en distints 'almacens' de taronja, ens parlar de la faena com es feia antigament, i de les relacions laborals i humanes entre les treballadores.

Encarna Coronado i Lola Rodríguez: Associació d’Ames de Casa

Encarna Coronado i Lola Rodríguez, presidenta i secretaria respectivament de l'Associació d'Ames de Casa de Nules, ens parlen de la seua associació i de la gran activitat social i cultural que realitzen. Descobrim a més la creativitat del seu treball i l'altíssim nivell de les seues propostes, com la festa de la Clemenules, la Fira Gastronòmica i d’Intercanvi Cultural de persones de diferents països del món, o la festa de pre-Cap d’any.

Paco Colau, un imprescindible del poble

Hem entrevistat a Paco Colau (1945), tan volgut i conegut al poble que no necessita presentació. Paco ens parla de la seua vida, del seu treball repartint diaris, de les seues festes preferides i de molt més.

Ramón Capella, la cara humana de l’administració de justícia

Ramón Capella Herrero (1924) ens parla de la seua vida laboral començant per la seua habilitat amb la mecanografia i seguint pels 40 anys de treball als jutjats de Nules. Mentrestant, anècdotes familiars i laborals que retraten tot un altre món, molt més proper.

Sergio Salueña, xiquet de la Guerra exiliat en la URSS

Sergio Salueña Salueña (1932) parla de la seua vida com a xiquet de la Guerra, de l’exili a la URSS en 1938, de la vida laboral com a enginyer aeronàutic entre Rússia i Cuba, i de la seua jubilació a Nules. També parla de son pare Antonio Salueña Lucientes alias “Pintamantas” conegut pilot republicà i de sa mare, Eloísa Salueña.

Lola González Montolío, poetessa

Entrevistem a Lola González Montolío (1945). Lola és poetessa, és la persona que més vegades ha estat guanyadora dels Jocs Florals de Nules i té una producció poètica extensa i molt interessant.

José Jaime Canós, un llaurador que ha exercit la medicina

José Jaime Canós (1953), “un llaurador que ha exercit la medicina” amb un carrer de Nules al seu nom, ens parla de la seua vida amb tota franquesa, de la seua intensa activitat cívica, del dolor de la seua malaltia i de les tres decisions imprevistes que han marcat la seua vida: l’exercici de la medicina, la pertinença a l’Opus Dei i el matrimoni amb Griselda Conesa.

Paco Sorribes, químic, regidor, cap de bombers

Paco Sorribes Mechó (1952) ens parla de les dificultats que hi havia per a estudiar en Nules durant els anys 60. Conta la seua vida laboral, el seu paper com a regidor en les dos primeres i apassionants legislatures de la democràcia i el seu treball com a Cap de bombers en un flamant Consorci en què s’havien de crear de zero tots els serveis.

Testimonis de la Guerra civil a Nules i Mascarell (versió 2018)

Mosaic de vivències i records de la Guerra civil a Nules i Mascarell composat per fragments d'entrevistes de Nulespèdia. És un relat incomplet en forma de pel·lícula que recull la part d'eixes històries de vida referida a la Guerra. Parlen persones que en eixe moment eren xiquetes i xiquets de 10 anys o menys.

Marisol Ballester, presidenta de la Caixa Rural

Marisol Ballester, la primera dona en presidir una Caixa Rural en l’àmbit de l’Estat, ens conta tot allò que cal saber sobre la Caixa Rural de Nules: el seu passat quasi centenari des que era un Sindicat catòlic, la seua funció social, la relació amb el món agrícola i l’estat actual després de la crisi i de totes les fusions bancàries.

Rafael Escrig, la fotografia com a testimoni de la història del poble

Rafael Escrig (1958) és fotògraf professional a Nules. Va aprendre l’ofici amb son pare, Rafael Escrig Arnau, i junts han estat testimonis privilegiats de quasi un segle d’evolució de la fotografia al poble. Ens parla de son pare, de la seua experiència com a fotògraf i de la importància de la fotografia en la narració de la història íntima i comuna de les persones.

Julià Clausín i l’arribada dels hippies

Julià Clausín (1954) ens parla del pas de 300 hippies per Nules a la tardor de 1979, els incidents, els prejudicis i els mites que va provocar. Adjuntem també els reportatges de la revista Interviú («Nules, la guerra de la sífilis») i de la revista Aigües Vives («"Pasotas" i collidors"»), el primer de caire sensacionalista i el segon rigorós i contrastat.

Rosa Abad, la vida al voltant de la “Pensión Milagros”

Rosa Abad (1944) ens conta com era la vida al voltant de la “Pensión Milagros” dirigida per les seues ties Amparo, Milagros i Fina Mechó Valentín des de la seua apertura, al mateix temps que el Teatro Alcázar, fins al seu traspàs l’any 1974 aproximadament. És un relat sobre les estretes relacions generades entorn d’este espai de trobada fonamental en la història de Nules.

Vicent Oliver, maquinista, operador de cine

Vicent Oliver (1929) ha sigut operador de cine, maquinista en pous de reg o conductor del famós rul·lo de l’Hermandad. Ací ens parla de la seua intensa vida de treballador, des de les vivències de la Guerra fins a totes les peculiaritats de la vida laboral.

Flora Escrig, joventut a l’Alcázar

Flora Escrig (1943) es cria al carrer Major de Nules, entre el bar de la Pelaora i el glamur del teatre Alcázar. Ens parla de la Fira i del baret que hi posava son pare, i de diferents tradicions i costums, moltes de les quals han desaparegut sense deixar rastre.

Vols col·laborar amb una història o posar-te en contacte amb nosaltres?

Participar o Fer Consulta