Esta publicació és la quarta i última part de la col·lecció de fotografies arreplegada al llarg dels anys per Tomás Miralles Villalba, datades entre 1889 i 1965. La resta de parts publicades poden visitar-se clicant en l’índex (a continuació), o descarregar-se en PDF des de la columna dreta. En la segona part, a més, vam incloure un text sobre Tomás Miralles Villalba per tal d’aprofundir en les seues motivacions a l’hora de replegar estes imatges i de fer-li un xicotet homenatge d’agraïment.
El document està dividit en quatre parts:
- Població
- Persones
- Oficis (amb comentaris)
- Tradicions i festes
Esta quarta part, Tradicions i festes, inclou unes 150 imatges sobre diferents temàtiques, dividides en tres blocs per organitzar la recepció sense saturar al lector. Les fotografies s’acompanyen a més amb els comentaris que vam aconseguir en quatre Tallers de documentació d’imatges que es van realitzar al Taller de memòria que imparteix Amelia Sánchez al CEAM, més altres apunts de la nostra part i algunes fotografies de l’estat actual dels carrers que s’hi citen.
Es pot contribuir als comentaris escrivint a l’apartat de Comentaris, al final de la pàgina, o al correu nulespedia@gmail.com
Agraïm de nou a Rosa Vinaixa, la dona de Tomàs Miralles, el seu permís per compartir esta joia de material històric i social del poble, i també a totes i tots els que van contribuir a l’edició de l’obra i a la seua distribució.
En la graella de la dreta podeu continuar descarregant el PDF de la publicació original de Tomás Miralles Villalba, amb textos del cronista de la Vila, Vicent Felip Sempere, que aporten una necessària contextualització.
Per facilitar la consulta els blocs estan parcialment amagats, podeu obrir-los fent clic en l’enllaç que diu “Llegir tot“.
Comentaris a les fotos sobre Tradicions i festes arreplegades per Tomàs Miralles
Donant-informant
Tomàs Miralles i Tallers de memòria del CEAM de Nules.
Data dels Tallers de documentació d’imatges
Divendres 23 i dilluns 26 de novembre de 2018
Data d’actualització
Dimecres 17 d’abril de 2019
| Autor de la compilació | Tomás Miralles Villalba, et al. |
| Any | Edició, 2013 |
| Títol | Nules 1889-1965. Colección fotográfica de Tomás Miralles Villalba |
| Maquetació | Imprenta Vilgraf |
| Índex | Part I: Intro i Població. Part II: Persones. Part III: Oficis. Part IV: Tradicions i festes. |
| Descarregues en PDF |
Primer bloc d’imatges comentades
Este capítol inclou paquets temàtics molt amples, de fins a 35 fotos, però començarem amb un bloc que arreplega els grups reduïts i imatges úniques sobre diferents afers.
Són, en este ordre: el Calvari (2 fotos), la Benedicció de la campana major del rellotge (1), la Processó del Natzaré (1), les enramades (1), Sant Cristòfol (1), Festes de Santa Teresa (10), l’Any de la Missió (2), la Puríssima (1), Comunions (8), Festes de Sant Isidre Llaurador (3), Barraquetes (5) i Sant Vicent Ferrer (13).
EL CALVARI
1905. Calvari. Pelegrins de València. Homenatge a la Patrona de Nules. Es tracta del sermó al Calvari; hui en dia encara es fa al mateix balconet, el que sí que ha canviat és la façana de la capelleta (i, per suposat, la Residència de la 3a Edat que ho tapa tot). Se’ns diu que no és habitual dur a la Mare de Déu fins allí, però allò es tractava d’un homenatge a la Patrona. A principis del segle XX, seguint amb la inestabilitat política del segle anterior, les posicions polítiques estaven molt extremades, i les activitats religioses mobilitzaven a molta gent. En este cas veiem una festa a què contribuïen pelegrins arribats de València. La nostra comarca tenia una gran base carlista, articulada, entre altres coses, al voltant del tradicionalisme catòlic.
[showhide type=”links1″ more_text=”Llegir tot el primer bloc (%s paraules)” less_text=”Amagar el primer bloc (%s paraules)”]
El Calvari, amb una capelleta del viacrucis, possiblement del segle XVIII, i el Natzaré a l’esquerra de la imatge.
**********
BENEDICCIÓ DE LA CAMPANA MAJOR DEL RELLOTGE
Benedicció de la Campana Major del Rellotge, dita “Maria”, en 1928. Actuaren com a padrins Mariano Gimeno Gaya, alcalde de Nules, i sa mare Mariana Gaya. Mariano Gimeno Gaya militava en Izquierda Republicana, el partit de Manuel Azaña, però venia d’un partit anterior. El Noble Gremi de Campaners de la Vila de Nules ha reunit informació molt valuosa sobre totes les campanes del poble, i, amb la seua habitual competència, Vicent Felip Sempere, el cronista de la Vila, dóna algunes Notes sobre les campanes de la Vila de Nules. Resulta molt curiós en la foto el gran nombre de capellans, algun d’ells amb la respectiva tonsura, i també els vestuaris elegants típics dels anys 20, incloent el recat que presenta la mare de l’alcalde.
**********
PROCESSÓ DE NATZARÉ
1942. Processó amb la imatge del Natzarè en el 1er dia de la seua benedicció. En primer plànol Luís Casaus, Germán, Paco Flich, Fandos… Els confrares porten les seus vistoses medalles.
**********
ENRAMADES
Les enramaes de la Mare de Déu. Esta fotografia ja es va reproduir en la pàgina dedicada a les enramades, i poca informació més podem oferir. Reconeixem a Mossèn Melchor i al xiquet Pedro Montoliu. La processó ve pel carrer Major i ha entrat a la plaça.
**********
SANT CRISTÒFOL
Anys 60. El Dia de San Cristòfol, el capellà beneeix amb l’hisop el Citroën 2CV de José Miralles, davant del convent de la Sagrada Família.
**********
FESTES DE SANTA TERESA
Anys 40. Processó de Santa Teresa (una festa que s’ha perdut). El poble es veu molt danyat, amb cases assolades.
**********
1951. Bodes de diamant de Santa Teresa de Jesús. Els carrers es van adornar de forma exuberant amb tot tipus d’arquitectures i de garlandes. Este de la imatge podria tractar-se del mateix carrer Santa Teresa. Les nostres informants pensen que aleshores tota esta activitat servia per a distreure’s, i que ara aquell oci ha estat substituït per la televisió.
**********
Bodes de diamant de la Confraria de les Teresianes. El Convent de la Sagrada Família, que aleshores feia d’església, molt ben ornamentat, vist a través d’un arc situat al carrer Santa Teresa. Se’ns observa que ací ja no portaven les faldes tan llargues i es veia més llustre en el vestir.
**********
Bodes de diamant de Santa Teresa de Jesús. La imatge continua mostrant un poble molt arruïnat per efecte de la guerra, però molt ben adornat amb plantes, dibuixos, garlandes, arquets, quadres, etc.
**********
Bodes de diamant de Santa Teresa de Jesús. Un altre arc amb la data de la Confraria: 1876-1951
**********
Bodes de Diamant, Fineta, María Arámbul, Teresita, Consuelo, Teresita, Fineta, Soledad, Maria Llombart (germana del que va ser alcalde, la tercera per la dreta), Carmen Prior. Estan al mateix punt que en la foto anterior.
**********
Bodes de diamant de Santa Teresa de Jesús. Carrer Sant Antoni. La primera casa de la dreta és l’actual número 18, i al costat continua havent un solar. Sorprèn l’esforç fet tant pel veïnat com per la confraria per adornar aquells carrers pels que passava la processó.
**********
Bodes de diamant de Santa Teresa de Jesús. Veiem més detalls de l’ornamentació, incloent els gerros gegants i els quadres que representen a Santa Teresa. Tot era faena feta pel veïnat, generalment per la nit, després de treballar.
**********
Bodes de diamant de Santa Teresa de Jesús. Columnes, gerros, garlandes o escuts decoren el carrer, esperant, segurament, el pas de la imatge en la processó.
**********
Processó de Santa Teresa, novament.
**********
L’ANY DE LA MISSIÓ
1954. Rebañito de l’Any de la Missió. Al fondo el Padre Àngel. Aquell any van vindre a Nules una colla de missioners que van fer nombroses activitats. Al grup de missioners cadascun es va destinar a una església, i un d’ells es va destinar als menuts. A la carretera de la Vilavella, on ara hi ha una tenda d’electrodomèstics que aleshores era un magatzem, anaven totes les xiquetes i xiquets del poble. Allí els contava coses de la seua faena. Conten l’anècdota que li van preguntar si no anaven vestits com els hòmens, el missioner es va alçar la sotana perquè li veren els pantalons i els va dir: “-Clar, jo sóc un home! Duc pantalons i duc camisa!”. Baix de la sotana portava pantalons negres. Ací es veu una mena de processó; unes xiquetes pareixen anar de comunió, altres disfressades, la major part amb guionets o banderetes. Hi ha moltes dones organitzant la marxa. En mig i a la dreta van les xiquetes i a l’esquerra els xiquets. Com a paviment es veuen les grans llambordes amb què es va empedrar el poble.
**********
1954. Processó de frares en l’Any de la Missió. De nou veiem les nombroses banderetes que es van donar a xiquetes i xiquets, i darrere dels missioners a la Mare de Déu de la Soledat. L’espai tan ample serà, segurament, la plaça Major. Conten que quan anaven al rebañito els donaven una estampeta, i en algunes ocasions els premiaven amb una llapissera, una gometa o algun detallet per a que estimular que anaren a les reunions. En general diuen que van ser uns dies molt bonics, amb els missioners.
**********
LA PURÍSSIMA
Anys 50. Clavariesses i portadors de la Puríssima. Pepe, Pepe Alegre, Vicente, Marisol Masmano, Rosita Molla, Encarnita la Sena, Bautista Molés, Pepe Darás, Pascual. Són tots molt més joves del que sembla. Les xiques van de negre, amb grans “tejes” i elegants mantellines. D’ells sorprenen les amplíssimes bandes.
**********
COMUNIONS
Xiquet de comunió desconegut, abans de la guerra. Com és habitual, el mobiliari es limita a un reclinatori i unes flors. El fons és un teló de fotògraf que representa un altaret en una església.
**********
1934. Antonio Cabedo, amb una ornamentació similar a l’anterior: reclinatori, flors i fons de caràcter sacre.
**********
1940. Mercedes Cabedo. Tot i que l’any 40 ens trobem en un Nules destrossat, sense espais religiosos suficients, la festa de la Primera Comunió es manté com un moment de luxe. El vestit i el pentinat són molt sofisticats, però ja no trobem el fons pintat que era comú pocs anys abans.
**********
1947. Lolita Membrado davant d’un teló de fotògraf que representa una església.
**********
María Cabedo. De nou reclinatori i flors exuberants, si bé la imatge es veu més austera que les anteriors, amb el fons neutre i només un Jesuset al darrere.
**********
1952. María Miralles, sobre el mateix sol que veiem dos fotos més amunt i davant d’un teló de fotògraf igualment semblant a aquell.
**********
1958. Xiquetes de Primera Comunió. Irene Aguilar, Mari Loli, Solita, Lolita.
**********
1963. Tomás Miralles, vestit de trage, el dia de la Primera Comunió. Entre els seus companys n’hi ha que porten el pal·li i altres que porten la peanya amb el Jesuset, que després es rifava.
**********
FESTES DE SANT ISIDRE LLAURADOR
1964. María Miralles. Festes de Sant Isidre Llaurador (15 de maig; una altra festa desapareguda). Maria posava com a festera amb el seu vestit de nulera, amb teja i mantellina.
**********
1964. Ofrena a Sant Isidre Llaurador. Fina Mechó, Vicen Martínez, Sefa Tel, Matilde, Paquita Alias, Vicen Nebot, Mª Carmen González, Rosita Franch, María Miralles. La festa eixia de l’Hermandad, però no hem pogut precisar on es troben; darrere pareix que hi ha una font.
**********
1964. Processó de Sant Isidre. Carrer Colón.
**********
FESTA DE LES BARRAQUETES (Dijous següent al Corpus Christi)
1947. María Miralles Villalba i Paquita Alias; a les dos les hem vist en diferents edats. Les canyes i les flors són molt boniques, i també els sillonets. La paret de darrere indica molt bé com estava encara el poble, quasi deu anys després de la guerra.
**********
1949. Matías Martínez Verdú.
**********
1953. Rosa Martínez Verdú, davant d’una façana apedaçada.
**********
1961. Manolo Romero, ací ja davant d’una paret lluïda i pintada.
**********
Miguel Lucas i el seu germà.
**********
SANT VICENT FERRER
1940. 1er Sant Vicent després de la guerra, amb el poble devastat i desenrunant-se poquet a poquet. S’ha reconegut a Cascales i a Manolo Roselló. Darrere, els tradicionals genets amb les cavalleries ricament vestides, i amb desenes de campanetes i cascavells. Resulta curiós que els llaços del guió els porten altres adults. I darrere impressionen els pals de la llum amb 40 aïlladors, que no entenem quina funció desenvolupaven.
**********
Altre Pasacalle de Sant Vicent, amb el mateix guió. Resulta curiós veure gent atrevida aguaitant per dalt de les teulades, una cosa que era més normal en els bous al carrer -i que tindrem ocasió de trobar més avant.
**********
Anys 40. Més fotografies del pasacalle de Sant Vicent. Els animals amb els seus vestuaris venien de l’horta de Valencia, molt d’ells de Massanassa, però també d’Alboraia i altres pobles, com anirem veient. Crida l’atenció com de mudada va alguna gent, amb trage i armilla.
**********
1946. Pasacalle de Sant Vicent. Continuem veient l’ornamentació exagerada de cavalls, matxos i burrets, i també la decoració floral dels carros o les carrosses. L’home amb brusa seria el carreter, que estava fent la seua faena. D’altra banda, costa reconèixer en eixe poblet típic, de vegades un tant desballestat després de la guerra, l’actual Nules modern i caòtic arquitectònicament. Bona part dels carrers que veiem pareixen de terra.
**********
1957. Pascual, clavari de Sant Vicent. Ací podem veure amb molt de detall els barrocs aparells de la muntura, però també la precarietat arquitectònica de les cases i de l’enllumenat.
**********
1957. Tomás Romero passa a cavall per davant de la drogueria històrica al número 56 del carrer Major. A la vora la casa modernista del número 54. A terra veiem un dels efectes indesitjats de traure a festes els animals: les femades.
**********
1949. La participació femenina al pasacalle de Sant Vicent. D’esquerra a dreta, Rosa Adsuara, Carmen Diago, Paquita la Blanquera i Consuelo Navarro; Marisol Fandos està ajupida a la dreta. Igual que les cavalleries, la roba de les festeres també es llogava a València, d’ahí que vagen vestides de falleres.
**********
Anys 50. Pasacalle de Sant Vicent. El músic amb el trompo de vares és Antonio Ràfels, a qui vam tindre la sort d’entrevistar. Els hòmens van tots molt ben vestits, amb trage i jupetí. Rodegen a un cavall engalanat a la manera tradicional. A una banda de la foto estan les xiques i a l’altra els xics.
**********
Anys 40, pasacalle de Sant Vicent. Un grup de huit xiques en una carrossa preciosa, de molta faena, adornada amb flors que es cultivaven en casa o s’arreplegaven del camp. Van vestides de valenciana, com era habitual en aquell moment. Més endavant els vestits passarien de ser llogats a tindre’ls en propietat, i de l’estil de valenciana al de castellonera o al propi de Nules. Els baixos del carro estan coberts amb una gran bandera espanyola, molt normal en aquell moment de fervor patriòtic de postguerra.
**********
Anys 50, pasacalle de Sant Vicent. Entre els genets, Ramón Martínez. Podem admirar la diversitat que hi havia en els petos, les mantes, les cabeçades i en general en els aparells de les muntures, tot fet a mà amb motius geomètrics, flors, garlandes, borletes, campanetes i cascavells. Generalment es muntava sobre una manta ben subjecta o fins i tot a pèl, no sobre sella.
**********
Ramón Martínez porta del ramal un animal amb dos xiquets a sobre. Pel que es pot veure en les fotos, els que pujaven a cavalls, matxos o ases eren homes o xiquets, les dones i xiquetes anaven als carros. En esta imatge es veu el sol de terra amb les regalleres sobre el fang.
**********
Una carrossa estirada per dos animals, de rodes grandíssimes (de vegades eren carros de quatre rodes), amb una multitud damunt de quinze persones, entre homes, dones i xiquets. El carreter amb brusa potser havia vingut de l’horta de València per traure a la gent a la cercavila. La seua forma de vestir contrasta ja amb els trages de jaqueta o els vestits de valenciana de les festeres. Algunes xiques porten grans cistelles, potser perquè tiraven caramels o alguna altra cosa (?). El carro està cobert per la tradicional decoració floral, i també amb la bandera espanyola.
**********
1962, pasacalle de Sant Vicent. Les retratades són, d’esquerra a dreta, unes joveníssimes, quasi adolescents, Paquita Alias, Fina Navarro, Mercedes Gavaldá, María Miralles, Tere Bonet, Paquita Pérez, Sefa Tel i Rosita Casino. Van cobertes de confetis que tirarien des de les carrosses.
[/showhide]
Segon bloc d’imatges comentades
En este segon bloc d’imatges de Tradicions i festes es mostren dos grups temàtics: la festa de les Camareres de la Soledat (27 fotografies) i les festes del barri de Sant Xotxim (21), amb sorprenents fotografies de la fira d’animals. De nou, la pluralitat dels comentaris garanteix una lectura riquíssima i molt amena.
LES CAMARERES DE LA SOLEDAT
Altar de la Capella de la Soledat, encarregat l’any 19.. a l’escultor Manuel Marco, cremat l’any 1936 per a convertir la Capella en economat de l’UGT. Un economat és un establiment que ven productes a preus menors que en les tendes habituals, generalment amb un objectiu social. Generalment els edificis dedicats al culte es buidaven per fer-los servir de magatzems, economats o centres socials, la qual cosa no justifica la destrucció, que sovint era innecessària.
[showhide type=”links2″ more_text=”Llegir tot el segon bloc (%s paraules)” less_text=”Amagar el segon bloc (%s paraules)”]
**********
1910. La Mare de Déu de la Soledat sobre la peanya feta per l’escultor Tomás Soler a principis de segle per encàrrec de l’Ajuntament. Desaparegueren en 1936. Ens diuen que du la corona antiga, però no el resplendor, és a dir, que no està completa. La peanya és molt bonica, molt barroca, té moltíssim treball. També se’ns diu que en la corona d’abans de la guerra li queia una perla damunt del front i duia un resplendor molt gran, això vol dir que esta no és la bona. Ara s’ha fet una reproducció.
**********
1916. Detall de la Soledat.
**********
1922. Processó de les Camareres, amb la Mare de Déu amb el mantell de Glòria, pròpia de les festes patronals d’octubre. Podria tractar-se del carrer Sant Antoni, entrant des del carrer Major, i la primera casa de la dreta seria el número 5, que va resistir la guerra i la modernització i continua igual.
**********
1925, la camarera Vicenta Paradells Recatalá.
**********
1941. María Miralles Dualde, camarera de la Soledat, en un paisatge urbà que mostra les cicatrius de la guerra. Imaginem que ser camarera en eixos anys no seria apte per a totes les dones: haurien de tindre una posició econòmica solvent i ser d’una família d’un perfil ideològic inqüestionable en la nova administració.
**********
1940. Josefina Recasens Plana, camarera de la Mare de Déu. Està rodejada de familiars i amics, alguns d’ells amb cirials, i també de xiquetes de comunió amb palmes. En 1940 feia tres o quatre anys que no es feien comunions al poble, de manera que es van ajuntar xiquetes i xiquets de diferents anys, amb una diferència considerable. Ens conten que aleshores era habitual que xiquetes i xiquets anaren de frarets i mongetes a la comunió, o fins i tot de mares de déus. No hem aconseguit reconèixer on es troben, ni què és el magatzem o la torre que tenen darrere. Sí que sabem que el comerç de la taronja no va parar en cap moment, perquè era la major font de divises de l’Estat espanyol arruïnat després de tres anys de destrucció.
**********
1941. Soledad Canós Huesa (Solita la Blanca), Antonia Arámbul, Consuelo Bigorra, Trinidad Mariner, Josefina Monlleó, María Arámbul. Porten les medalles que es passen d’un any a un altre. Van totes vestides de negre, unes amb guants blancs i altres amb guants negres, amb teja i mantellina i el cabell pentinat primorosament per a la seua festa. Darrere d’elles es veu el poble amb signes de destrucció.
**********
1942. Teresa Paradells Arnau amb la medalla de capellera, vestida de negre amb guants blancs, en una foto típica de les grans ocasions: en estudi i davant d’un teló de fotògraf que representa un interior monumental.
**********
1943. Processó amb desenes d’àngels vestits de diferents colors, alguns amb els guionets. El capellà pareix mossèn Antonio Bertomeu. Hi ha moltíssim públic veient passar la processó. El carrer pareix de terra, i la primera casa de l’esquerra pareix assolada completament, possiblement encara per efecte de la guerra.
**********
1943. Taula de les Camareres davant la capella -on s’hi fa la seua presentació. Les taules continuen fent-se amb el mateix nivell de sofisticació i elegància.
**********
1944. Taula de les Camareres. És lleugerament més modesta que l’anterior, i a més a més no reconeixem el carrer en què es troba, entre cases en mal estat.
**********
1945. Taula de les Camareres davant de la capella de la Mare de Déu. Si ens fixem en les cases de l’esquerra, excepte el primer balconet els altres encara són els mateixos.
**********
1944. Evangelina Oliver, Finita Arrufat (la Rosseta), María Sanáhuja, María Carratalá, María Carreguí… Es troben dins de la capella.
**********
1946. Soledad Darás Bruno, fotografiada en un estudi de fotògraf (Rafael Escrig?) amb falses arquitectures (columna i escaló). Els taulellets del terra els hem vist abans en fotos de comunió.
**********
1947. María Esteban Molés, en el mateix estudi fotogràfic de la fotografia anterior però amb un subtil canvi en el decorat.
**********
1948. Josefina Martínez Gozalbo (Fina la Millonària, germana del Calo), fotografiada per a l’ocasió davant de l’espill del tocador. Teja i mantellina rellisquen escampades elegantment sobre el moble.
**********
1947. Teresa Forcada Cases fotografiada en l’estudi fotogràfic que ja coneixem (pels taulellets i l’escaló); ara li ha afegit un teló de fotògraf d’un interior monumental.
**********
1951. Taula de la Festa de la Mare de Déu de la Soledat. Veiem a 23 camareres (de les 24 que era el número màxim anual): Amparo Tamarit, Carmen Castelló, Carmen Ripollés, Carmen Roselló, Carmen Vilalta, Encarna Roig, Fina Adsuara, Fina Capella, Fina Oliver, Francisca Bruno, Irene Alagarda, Josefina Ballester, María Gozalbo, María Lucas, María Romero, María Viciedo, Paquita Castelló, Teresa García, Teresa Gavaldá, Teresita Llopis, Teresita Montagut, Vicenta Cubedo, Vicenta Gozalbo. Veiem clarament que les camareres són de diferents edats, tal com consta en el reglament redactat per Mn. Trinitari Mariner. La preciosa casa cantonera de l’esquerra no ha patit canvis respecte de l’actual.
**********
1953. Paquita Alias, Ángel Alias, Paquita Fons i Tere Sorribes, la primera i l’última amb el catret a la mà per a poder seure en missa. Ángel porta el ciri per a la processó, i la camarera, amb la medalla reglamentària, de negre i amb la mantellina ben alta. Pels carreus que veiem darrere, possiblement estan vora el Convent, que era el que servia d’església des de la seua restauració en 1943 i fins que es va acabar de construir l’església parroquial.
**********
1955. Taula de les Camareres davant de la capella, amb elles assegudes a les vores. A la part superior de la foto posa “Año Mariano 1955”. Aquell període (1953-1956) va ser el primer Any Marià que es va convocar, en este cas per part del papa Pius XII. En la taula es veu els àngels adorant al Jesuset.
**********
1955. Són les mateixes camareres de la fotografia anterior; tenim 18 noms desordenats de les 19 capelleres presents en esta foto: Amparo Granell, Carmen Alegre, Carmen Gavaldá, Carmen Romero, Conchita Navarro (primera per la dreta), Consuelo Farano, Josefina Casino, Lorenza Piqueras, María Miralles, Mercedes Oliver, Rosario Benlloch, Rosario Gavara, Rosario Chordá, Solita Felip, Teresita Darás, Teresita Felip, Teresita Llorens, Teresita Salva. Totes elles porten la preceptiva medalla, que es passaven unes a altres.
1955. Les camareres eixen del Convent en processó, algunes d’elles encara estan encenent el ciri. Van vestides de negre rigorós, amb la medalla, teja i mantellina.
**********
1954. Ramón Martínez i Tere Sanáhuja Arámbul, amb familiars. Estan al carrer Major, segurament van a missa major (es veu un catret). Les dones majors no es mudaven com les joves, mantenien el seu estil auster, vestides de negre, amb mocador al cap, etc. Tot i això, és possible que esta aueleta tinguera menys anys que les que participen en el nostre taller (65 ó 70, diuen, per exemple). Com es veu en les fotos, les dones acudien a l’església amb el cap tapat amb un mocador o un velet.
**********
1943. Àngels. Carmen, Rosa i Teresa Pellicer, la del mig vestideta de comunió. Darrere tenen un teló de fógraf amb un interior com d’església.
**********
1948. Àngels. Finita Canós (la primera per l’esquerra) i dos desconegudes, la del mig porta el guionet i les altre l’acompanyen agafant les llistes. Estan eixint del Convent.
**********
1942. María Ibáñez Sanáhuja, àngel en la processó de les capelleres. En veure esta fotografia ens va parèixer que la xiqueta era molt major; l’explicació poden ser eixos tres o quatre anys de guerra en què no van haver comunions, per la qual cosa en reprendre el culte hi hava xiques adolescents fent paper de xiquetes.
**********
Anys 40. Àngel. La foto està colorejada damunt, una cosa que feien els fotògrafs, de vegades perquè les còpies es repartien entre els familiars a manera de postals. També pareix més major de l’habitual, possiblement perquè era d’eixos anys perduts en què no es van fer comunions. Segurament està davant del Convent.
**********
1965. Processó de Camareres. Merche Silvestre.
**********
FESTES DEL BARRI DE SANT XOTXIM I FIRA AGRÍCOLA
1952. Clavaris de Sant Xotxim. Casetes baixes i disperses, amb un urbanisme que sembla un tant caòtic. Els clavaris van molt mudats, sobre cavalls molt ben vestits.
**********
1948. Pasacalle de Sant Xotxim. Xiquetes i xiquets en una carrossa, vestides de valencianes.
**********
1947. Primera Fira en l’actual avinguda de la Constitució; “GRAN FERIA DE GANADOS”. Tomás Romero, José Miralles i el xiquet Tomás Romero. Veiem passar un bou, carros i bicicletes, i s’endevinen cavalls en exposició contra una llarga paret.
**********
1948. Fira. Una imatge fabulosa en què es veu com s’estabulaven els animals (borregos, porcs, bous, burros, matxos, cavalls…) i als tractants i ramblers fent negoci. L’avinguda es veu molt més ampla del que és, potser perquè un costat encara no estiguera edificat.
**********
1952. Una altra imatge de la fira des de l’altre costat. Els arbres creixen ràpid i es veuen molts curiosos passejant per la fira. En este extrem veiem bous. Ens conten que hi havia molta gent que criava bous per a vendre la carn, altres els criaven i els tornaven ja grans a canvi d’una quantitat de diners.
**********
1952. Fira. En esta imatge es veuen modestes parades de ferramenta agrícola, no només de tracte d’animals. Sabem que s’instal·laven barets i que hi havia molta animació.
**********
Anys 50. Una vista de la fira des de fora, amb la tradicional arcada i les garlandes festives.
**********
Anys 50. El ramat de borreguets i cabres convoca nombroses xiquetes i xiquets. El pastor du una cria al braç.
**********
Anys 50. Un bon nombre de senyors amb altres tantes cavalleries. Podria ser quan donaven els premis, diumenge pel matí. A la dreta es veu una tira de barreres preparades per als bous.
**********
1955. Dos xiques davant d’un tractor Hanomag-Barreiros R440. Possiblement la data de la foto és incorrecta, perquè Hanomag-Barreiros no es va crear fins a 1959, i el model R440 es va fabricar a partir de 1961.
**********
Anys 50. Pasacalle de Sant Xotxim. Un pobre burret estira d’un carro carregat amb cinc xiquetes i dos xiquets. El carro està adornat amb banderes d’Espanya i molta vegetació en les rodes.
**********
1948. Rosita Romero Villalba en el pasacalle de Sant Xotxim. Porta un gran ramell de flors en la mà esquerra i algun tipus de farolet en la dreta, i va vestideta de valenciana com era moda en aquell moment.
**********
Anys 50. Matías Martínez, Miguel… Una parada de maquinària agrícola: “maquinetes” (motocultors) ja ens els anys 50 (si és correcta la datació), tot i que no es generalitzarien fins a quinze o vint anys després. Darrere es veu una “machina” (una motxilla de polvoritzar), una moto i altra ferramenta que no reconeixem. En aquell moment les motos substituïen a les bicicletes com a medi de locomoció dels treballadors del camp. El carrer és de terra o estava en obres.
**********
1945. Luís Verdú Ripollés (a qui hem tingut la sort d’entrevistar) a cavall en les festes del seu barri. En la manta del cavall es llig clarament “Masanasa”, el poble d’on venien estos animals i els seus aparells festius.
**********
Pepe Picaño porta del ramal a un cavall carregat amb xiqueta i xiquet. La xica, com era habitual en aquell moment, munta de costat, per no obrir les cames. Pepe Mitger ens conta que la roba dels cavalls que es llogava fora era cara, costava fins a 10 duros!
**********
Anys 50. Pasacalle de Sant Xotxim. La parella del carret porta elegants disfresses d’època. Darrere es veuen les barreres i un edifici que no reconeixem cobert de vegetació.
**********
1946. Pasacalle de Sant Xotxim. Una parella a cavall, ell escarramat i ella de costadet. Com a novetat, la manta senyala la procedència de la cavalcadura: “Alboraya”.
**********
Años 60. Pasacalle Sant Xotxim. Carmen Romero, Vicente García i dos desconeguts.
**********
1962. Pasacalle de Sant Xotxim per l’avinguda de València, acabat de ploure. Més al fons es veu la torreta de l’antiga Càmera Agrària. Curiosament, la preciosa publicitat ceràmica de Nitrato de Chile s’ha canviat de lloc, del raconet ha passat a la façana principal en la mateixa casa. La tira d’animals és molt llarga. En este tram els espectadors són bàsicament xiquetes i xiquets.
**********
Anys 50. Tomás Romero, dalt del carafal en el lliurament de premis de la Fira. Els premis es donaven als millors animals.
**********
Pasacalle de Sant Xotxim, amb Pepe Clavell i Tomás Romero. Ací veiem un altre tipus de manta de les que s’utilitzaven per tapar els aparells dels animals, molt més humil que les que hem vist fins ara. Com en altres cassos que s’han vist, porten banderes espanyoles i les rodes adornades amb ramells o paperets.
[/showhide]
Tercer bloc d’imatges comentades
Amb este bloc completem el capítol de Tradicions i festes de la col·lecció de Tomàs Miralles. En este cas només hi ha tres grups de fotografies: un primer dedicat a les festes de Sant Joan (amb 34 fotos); un segon, associat al primer, per als Jocs Florals (de només 5 imatges); i un tercer excepcional per a les Festes Patronals de Sant Bartomeu (12 fotos). Diem que és excepcional perquè ens permet veure com era la plaça Major abans i després de la Guerra, i l’evolució arquitectònica i fins i tot social que es va viure.
També hem inclòs, com a novetat, imatges actuals d’alguns dels carrers en què transcorren les escenes. És una forma de prendre consciència exacta de les transformacions patides i ens ajudarà a fer una valoració de la necessitat o no d’eixos canvis.
SANT JOAN
Processó de Sant Joan Baptiste, amb el sant vestit amb la pell de camell. Els portadors visibles de la peanya són Pascual i Juan. Darrere es veuen dos capellans, i també barreres per als bous al carrer.
[showhide type=”links3″ more_text=”Llegir tot el tercer bloc (%s paraules)” less_text=”Amagar el tercer bloc (%s paraules)”]
**********
1952. Carmen Alegre, primera Reina de les Festes de Sant Joan. A l’esquerra, la rama militar de les forces vives de Nules. L’escenari és molt bonic: escalonat, flanquejat per cortines i amb un teló que representa un paisatge agrest.
**********
1954. Gero Pérez Balada, Reina del Foc, vestida de llauradora en algun acte de les festes. Porten paneretes, potser per algun tipus d’ofrena, i estan situades davant dels símbols polítics d’aquell moment.
**********
1954. De nou Gero Pérez Balada, Reina del Foc, ara en una fotografia d’estudi. Reconeixem el dibuix dels taulellets de terra; la columna i la cortina de darrere serien d’utillatge. Ací la toqueta és diferent, i també la banda quadribarrada.
**********
1952. Carrossa de la Reina i les seues dames. És un carro grandíssim, de dos eixos, estirat per dos o tres animals, segurament vinguts també de Massanassa o algun altre poble de l’horta de València (ens diuen que encara en vénen). Al front del carro, Pepe Chimarro. Circulen pel carrer la Puríssima, per davant de les casetes que van edificar des de Regiones Devastadas, que continuen pràcticament igual -com es pot veure en la foto actual.
**********
Cavalcada entrant pel carrer Ample. La carrossa és molt original, en ella veiem a Gero, Carmen, Teresita, Finita, Salvador Roselló i Gavaldá, les xiques amb cistelletes que segurament portarien flors o caramels o alguna cosa amb què obsequiar al públic. Al final del carrer es veu la capella que en l’actualitat alberga el Museu de Medallística. Sorprén veure com ha canviat el carrer Ample en unes poques dècades, i com es va perdre acceleradament aquella arquitectura tradicional.
**********
1954. Fogueres de Sant Joan al cantó entre el carrer Ample i el carrer Sant Vicent, hui irreconeixible.
**********
1954. Ofrena a la Mare de Déu de la Soledat per part de la reina (Gero Pérez, com ja hem vist) i dames d’honor del barri de Sant Joan.
**********
1960. El pasacalle de Sant Joan passa per davant de l’edifici de l’Hermandat, a l’actual avinguda de Castelló. Les carrosses són molt originals. La palmera que aguaita a la dreta no existeix hui en dia, potser es trobava al desaparegut “Jardí del Carnisser”.
**********
1954. José Miralles i María Miralles, disfressats en el pasacalle de Sant Joan. Ens expliquen que son pare era de la comissió de festes, per això veiem a pare i fills en moltes fotos.
**********
Anys 50. José Miralles, Tomás Miralles i José M. Miralles. Bordat en la manta que cobreix el cavall, “MASANASA”, el poble del que venia l’animal amb els seus aparells. Per a fer els més de 60 quilòmetres que separen Massanassa (a l’Horta Sud) de Nules, necessitarien més de 10 hores, per la qual cosa deduïm que molts farien nit ací, possiblement en algun hostal que desconeixem o en cases particulars dels festers.
**********
Anys 50. Jesús, José Miralles, Vicente Fortea. La cavalcada passa per l’avinguda de Millars. La carrossa s’ha muntat sobre un carro grandíssim, de dos eixos, que estiren dos animals en paral·lel. Sobre la manta del cavall pareix que pose VALENCIA. Potser les carrosses també vingueren de fora, des dels pobles d’origen dels carreters. Seria una indústria de certa potència, per arribar a molts pobles allunyats com els de la nostra comarca.
**********
1954. Carrer Sant Pasqual. Amparito la Rulla, Ramonet (amb espardenyes de careta), Antonieta, Pepito Buga, Amparo Gavara (la Morra). Darrere tenen una foguera de la que, lamentablement, no podem llegir els textos.
La vida era molt distinta als pobles amb els carrers de terra: imaginem els tolls, el fang a les sabates (especialment a festes) o als peus crus, les espardenyetes d’espart que es “desbotifarraven” amb la humitat, el trànsit per les voreres quan n’hi havia, la gent prenent el sol o la fresca…
**********
Anys 60. Processó de Sant Joan circulant de nou pel carrer Ample, amb el guió dut per tres hòmens, la peanya darrere i un gran acompanyament d’hòmens amb ciri. Al fondo s’endevina la llanterna sobre la cupuleta de l’actual Museu de Medallística. Pareix que el sol encara és de terra. A dreta i esquerra s’observen valuoses balconades de fundició i portes magnífiques d’abans de guerra, de les que hui queden interessants exemples aïllats.
**********
1954. Jesús Arnau el Blanco, Vicente Carratalá, els xiquets Joaquín Bruno y Vicente Carratalá. Tornem a veure una carrossa sobre un carro o plataforma de quatre rodes, arrossegada per dos cavalls en paral·lel. A banda dels xiquets en la carrossa, també han pujat a Joaquín i Vicente a llom dels animals. El carrer es veu preciós, amb cases d’arquitectura tradicional.
**********
1953. Fina Felip, Lola Ibáñez, Consuelo Jericó i potser Encarnita, retratant-se davant d’una carrossa molt espectacular en què les xiques pareixen eixir de petxines.
**********
1954. Rosa Valls, Solita, Mª Carmen, Lolita Ibáñez, Jesús el Blanco, Salvador el Barranco, Carmen Gomis, Manolo Lucas… Esta carrossa podria ser la que es veu en segon pla un poc més amunt. Implicava un nivell tècnic molt alt, possiblement per part de professionals. Anava muntada sobre una plataforma de quatre rodes, pareix que amb dos animal al tir. Hi ha molta gent dreta i asseguda sobre la vorera. Les portes de les cases són altes i amples per entrar els animals, i estan flanquejades per finestrals alts, amb bones reixes de forja.
**********
1958. Cavalcada de Sant Joan. Alepuz, Diego, Leonardo, Eliseo Gargallo, Arcadio, Pepe Alagarda…
**********
Anys 60. Pasacalle de Sant Joan. Veiem tres carrosses, en primer pla una en forma de barca i plena de marineretes. Pareix el carrer Ample, tot i que no identifiquem cap casa.
**********
Anys 50. Pasacalle de Sant Joan. María Miralles, Sefa Tel, Consuelo González… Pareixen vestides d’holandeses, amb un pou i un molí de vent. La façana de darrere es veu especialment basta, hui en queden poques com eixa. Potser tinga que veure encara amb la destrucció de la guerra.
**********
La mateixa carrossa des d’una altra perspectiva.
**********
Anys 60. Fogueres de Sant Joan, cantó Santa Teresa / carrer Ample. Pedro Tel, Pascual, Vicente Fortea, José Miralles, Jesús Pitarch, Paco Aroza… És una foguera molt graciosa, amb molts rètols segurament en clau humorística. Els carrers estan quasi completament irreconeixibles, la transformació que va començar eixos anys va ser molt profunda.
1962. Fogueres en les festes de Sant Joan. La reina de festes, vestida encara de valenciana, és Mª Soledad Canós, i veiem també a Amparo Hueso Silvestre, Matías Castelló Martínez, Fina Ráfels Silvestre, Bartolomé Hueso Martí, Amparo Silvestre Naixes, Josefina Silvestre Naixes, María Naixes Roglá.
**********
1965. La reina de festes, Paquita Pérez, posa vestida de blanc entre les seues dames, totes elles amb vestits tradicionals valencians. Les acompanyen dos patges molt elegants; el de la dreta és Tomás Miralles, autor d’esta compilació.
**********
1965. Tomás Miralles, vestit de patge, en un altre moment de la mateixa nit. A poca distància, una dama vestida de valenciana. Passen a la vora d’una sòlida barrera dels bous al carrer.
**********
1964. Joaquín Mondragón, Paco Margalet, Manolo Oliver, Antonio Balaguer, Ramón Felip, José Pitarch, José Miralles. Reina, María Dolores Usó Safont. Pareix que passen per la plaça Major en obres, i més arrere, pel carrer Major, pareix que falta l’actual edifici de la Caixa Rural, que podria estar en construcció.
**********
Anys 60. Carmen Alonso, Mª Teresa Prior, María Miralles, Tere Bonet i Sefa Tel passen amb la seua carrossa per davant de l’edifici de la Guàrdia Civil. Van vestides de romanes o similar. Ens adonem que el major canvi (a banda de la desaparició de “l’aguilot”) és la substitució dels arbres de davant per oliveres i palmeres.
**********
1963. Una foguera al carrer Sant Joan, que hui està absolutament canviat (només queda igual una teuladeta en les cases del fons). En la imatge es troba Soledad Ibáñez, Carmen, Rosa Pérez, Ramón Nebot, Sra. María, José Mª Alagarda. Esta foguera és més semblant a les que es feien tradicionalment, és a dir, una acumulació de llenya i trastos vells amb un ninot casolà. També és un grup més informal que els que hem vist fins ara: van en roba de treballar, les dones amb els seus davantals, els hòmens amb espardenyes de veta. El de la dreta porta barret de palla, faixa ampla i els pantalons arromangats. El sol és de terra i es veu somogut, potser perquè s’estava instal·lant els desaigües. Les portes altes i les finestres embotzinades indiquen potser algun tipus de magatzems.
**********
Anys 60. Disfresses. Rosa la Tintorera, José M. Miralles, Domingo Bonet, Miguel Tel, Lolita, Sefa. El quadre es desenvolupa al voltant de la persona que fa de xiquet de bolquers al mig de la imatge. Es veuen molts hòmens i xiquets vestits de dona, amb bates, gorros i davantals, que era una disfressa molt fàcil de fer. Les xiques ho tenien més difícil. Al fons, algú amb un espectacular cap de bou de cartró.
**********
Anys 50. Maruja Castells, María Miralles, José M. Miralles, Luis Castells. Una altra carrossa, esta amb l’escut del poble. Pareix que vagen vestits de llauradors.
**********
Anys 50. Sefa Tel i María Miralles, vestides de blanc immaculat, preparades per a la cercavila. Es veu molt bé l’empedrat del carrer (el mateix que, en alguns trams del poble, va servir per fer les fortificacions de l’exèrcit franquista en la guerra civil). Sobre el cavall es veu com s’aprofitaven les mantes, petos i demés per amagar els aparells dels carros: colleró, selló, retranques, etc.
**********
1965. Cavalcada del ninot. Els tres en primer plànol són Pascual Dualde, Jesús Pitarch i Paquita Alias. En general les disfresses de les xiques eren més variats i divertides que els dels hòmens, que solien recórrer al vestit de dona. Suposem que els músics són músics reals, amb uniforme.
**********
1965. Cavalcada del ninot. José Martínez, Paquita Pérez, Paquita Alias i altres. De nou trobem hòmens vestits de dona, buscant el seu aspecte grotesc.
**********
1964. Disfresses. El xiquet és Vicente Ramón Bonet, i en el conjunt s’ha reconegut a Miguel Tel (amb la guitarra blanca) i a José M. Miralles; porten tres guitarres i una caixa, i les cares pintades per ressaltar l’aspecte humorístic de la situació. Resulta molt graciós que s’anomenen “Los Bítels”. A banda de la part de chirigota, és possible que funcionaren realment com a conjunt, especialment per la presència de Miguel Tel, músic virtuós en una nissaga de músics molt coneguda.
**********
Foguera en l’encreuament entre carrer Ample i carrer Sant Vicent (les cases són del número 19 cap amunt). Es veu la diferència entre esta foguera i l’anterior, molt més popular, que no pretenia crear una figura. D’altra banda, no entenem què representa exactament. En primer plànol, l’antic empedrat.
**********
ELS JOCS FLORALS DE LA VILA DE NULES
1954. Jocs Florals, mantenidor mossèn Juan Benavent, home eloqüent que emfatitza el seu discurs amb una gestualitat desimbolta. La reina és Gero Pérez, rodejada de les seues dames. Segurament estan en el marc incomparable del Teatro Alcázar, que en aquells anys vivia el seu esplendor.
**********
1954. Els xiquets María Miralles i Alejandro Roselló, a l’escenari del Teatro Alcázar, possiblement en els Jocs Florals.
**********
1965. Jocs Florals. Fina Mechó, Jesús Pitarch, Paquita Pérez (Reina), Manolo Pérez, María Miralles, Pepe Martínez, Paquita Alias, Vicenta, Ramón Ripollés. El certamen literari del barri de Sant Joan, que es celebra des de 1953, és un esdeveniment d’alt nivell que resultava excessivament costós per al barri (veure l’entrevista a Paco ‘Madalena’). Després d’un xicotet parèntesi se’n va fer càrrec l’Ajuntament de Nules.
**********
BODES DE PLATA
Per les bodes de plata dels Jocs florals es va reunir a totes les reines de festes entre 1953 i 1978 (amb l’únic parèntesi de l’any 73), que ací es poden veure en la foto.
| Any | Reina | Mantenidor | Autor-Flor Natural |
| 1953 | Marisol Masmano Melchor | Rvdo. José Zahonero Vivó | Ana R. Mezquita Almer |
| 1954 | Gero Pérez Balada | Rvdo. Juan Benavent | Maximiliano Tous |
| 1955 | Primi Gavara Bruno | Francisco Sánchez | Ana R. Mezquita |
| 1956 | María Pitarch Torres | Alfonso Franch Miras | Ana R. Mezquita |
| 1957 | Lolita Ribes Año | Luis Lluch Garín | Prudencio Alcón y Mateo |
| 1958 | Carmen Cuñ Arnau | Baltasar Rull Villa | Conrado Font Llopis |
| 1959 | Mª Amparo Nebot Tamarit | Diego Sevilla Andrés | Leopoldo Peñarroya |
| 1960 | Finita Canós Miralles | Rvdo. Vicente Gallart | Alfonso Ramón García |
| 1961 | Mª Ángeles Gálvez Sanz | José Esteve Patuel | Francisco Baldó y Vives |
| 1962 | Mª Soledad Canós Palomar | Francisco Almela y Vives | Alfonso Ramón García |
| 1963 | Herminia Masmano Melchor | Miguel Aparicio Bernat | Elías Borrás Castelló |
| 1964 | Mª Dolores Usó Safont | José Mª Ramírez Rodríguez | Alfonso Ramón García |
| 1965 | Paquita Pérez Castell | Luis Lluch Garín | Leopoldo Peñarroya |
| 1966 | Solita Ripollés Canós | Leopoldo Peñarroya | Joaquín Sendra Navarro |
| 1967 | Mª Teresa Montoliu Arámbul | Carlos Murria Arnau | Elías Borrás Castelló |
| 1968 | Mª Dolores Palomar Mompó | Lucinio Sanz Martínez | Rvdo Bernardino Rubert |
| 1969 | Mª Gracia Beltrán Peris | Andrés Villalobos Beltrán | Leopoldo Peñarroya |
| 1970 | Carmen Luz Rovira Capella | Nicolás Pérez Zalamero | Miguel Peris Segarra |
| 1971 | Rosita Piza Carreguí | Bautista Carceller Ferrer | Rafael Roca Coll |
| 1972 | Inmaculada Carbonell Canós | Carlos Fabra Andrés | Rafael Roca Coll |
| 1973 | No es van celebrar | ||
| 1974 | Consuelo González Martínez | Julián Sanvalero Aparisi | Rafael Roca Coll |
| 1975 | Isabel del Carmen Martínez | Santiago Bru Vidal | Rafael Roca Coll |
| 1976 | Mª de la Encarnación Canós | Nicolás Pérez Salamero | Rafael Roca Coll |
| 1977 | Mª Teresa Ferrer Vinaixa | Vicente Fernández de Gamarra | Rafael Roca Coll |
| 1978 | Rosa Mª Martínez y Martí | Rvdo. Ángel Navarro López | Miguel Fernández |
**********
Les bodes d’or, amb la resta de regines fins a l’any 2003.
| Any | Reina | Mantenidor | Autor-Flor Natural |
| 1979 | Ascensión Figueres Górriz | José Luis Manglano Mas | Elías Borrás Castelló |
| 1980 | Suni Martínez Forner | Vicente Ruiz Monrabal | Mª Soledad González |
| 1981 | Rosa Miralles Flich | José Antonio González | Miguel Fernández |
| 1982 | Soledad Mechó Catalá | Jaime Lamo Espinosa | Vicente Montagut Hofer |
| 1983 | Isabel Gascón Tornero | Josep M. Francés i Camús | Jacinto Heredia Robles |
| 1984 | Rosa Mª Villarroya Conejos | Joan Soler i Usó | Jacinto Heredia Robles |
| 1985 | Ana Mª Ferrer Martínez | Josep Palomero i Almela | Manuel Villarreal |
| 1986 | Mª Dolores Esteban Martínez | Vicent Soler Marco | Josep Palomero i Almela |
| 1987 | Marisol Cases Fandos | José R. García Fuster | Mª Soledad González Felip |
| 1988 | Mª José Esbrí Navarro | Emilio Romero Gómez | Xavier Bertrán i Alcalde |
| 1989 | Mª Pilar Dualde Portalés | Bautista Carceller Ferrer | Ferran Carbó |
| 1990 | Mª Soledad Arenós Ripollés | Roberto Soravilla | Mª Soledad González Felip |
| 1991 | Maite Palmer Ribera | Juan Van Halen | Alexandre Flix Arnau |
| 1992 | Marisol Bolillo Cabedo | Juan Luis Gómez Colomer | Antoni Albalat |
| 1993 | Maite Sánchez Peirats | Luis Herrrero | Alicia Tello García |
| 1994 | Gloria Gavaldá Ripollés | Emilio Romero Gómez | Isidre Juliá i Avellaneda |
| 1995 | Pilar Casaus Soriano | Fernando Vizcaíno Casas | Iván Lleó Llop |
| 1996 | Mª Balbina González Puchol | Juan Costa Climent | Isidre Juliá i Avellaneda |
| 1997 | Raquel Sorribes Palmer | Alejandro Font de Mora | Jaume Rolíndez |
| 1998 | Paula Bueso García | José Vte. Felip Monlleó | Vicente Peña |
| 1999 | Mª Carmen Romero Bolillo | Fernando Castelló | Carme Rufino |
| 2000 | Maite Roig Aguilar | Fernando Villalonga Campos | Jaume Rolíndez |
| 2001 | Beatriz Martínez Recatalá | José Ramón Calpe | Isidre Juliá i Avellaneda |
| 2002 | Mª Carmen Romero Rovira | Ascensión Figueres Górriz | Daniel Nomen i Recio |
| 2003 | Suny Marmaneu Martínez | Mª Soledad González Felip | Alexandre Flix Arnau |
**********
FESTES PATRONALS DE SANT BARTOMEU
Sant Bartomeu, patró de Nules. Se’l representa amb el ganivet (que sosté amb la mà dreta) amb què va ser escorxat viu, i amb un llibre o un pergamí enrotllat, que s’utilitzava per identificar als evangelistes, apòstols i Doctors i Pares de l’Església.
**********
1934. Bous a la plaça Major. La imatge és molt exòtica, hi ha molta gent a la plaça, molts joves esperen el seu torn per a rodar la vaca o agafar-la de la cua. En compte de carafals la gent se’n pujava sobre escales, algunes de 4 i 6 metres. Es veu molt bé l’empedrat del carrer, que com s’ha dit s’utilitzaria quatre anys després en les fortificacions i nius de metralladores (el que queda d’estes construccions es pot vore al vídeo de la visita al patrimoni militar de la guerra civil), i també s’aprecia l’acera de lloses que envoltava la plaça.
**********
1934. Bous a la plaça Major. Una altra perspectiva de la plaça i el carrer Major. La pobra vaqueta, molt sequeta, es veu assetjada per una multitud de joves amb camisa blanca i pantalons foscos. Les dones estarien en els balcons. Suposem que amb tanta gent al carrer, rodar les vaquetes o el bous seria més perillós que ara.
**********
Hem fusionat les dos fotos anteriors, fetes amb molt poca diferència de temps, per a tindre una perspectiva més ampla de la plaça l’any 1934, abans de la guerra civil i dels grans canvis que va patir a causa de la destrucció que en va resultar. Així podem veure bona part del recinte i el carrer Major, que aleshores era també la carretera General, per on circulaven carros, cotxes i camions.
José Ferrando, ‘Pepe Mitger’, ens explica com era eixa façana abans de la guerra: a l’esquerra, el mur més gran és la façana de l’església; a continuació, en l’àngul, estava el bar d’Amparo, que en estiu treia cadires i feien orxata i granitzats. Al balcó es veu un cartell que possiblement indicaria el tipus de negoci. Al costat hi havia una barberia, i a continuació una casa.
**********
Anys 30 ó 40. Bous a la plaça Major. Veiem la façana de la casa de la família Alcázar, actual ajuntament, i els balcons a rebentar de gent, dins i fora. Ací hi ha menys escales que en la foto anterior, i a més es buscaven els balcons per a pujar-se’n en cas de perill.
**********
Anys 40. Bous a la plaça Major. Veiem gent sobre les escales, per damunt de les teulades i dels postes de la llum, però també sobre una mena d’escenari insòlit que estaria al mig de la plaça. Li hem preguntat de nou a Pepe Mitger per esta estructura, ens diu que es tracta d’un templet que es va fer amb les runes de l’església, i on es feien concerts de la banda. També hi ha gent pujada als postes de la llum. Possiblement es tracta del primer bou que es va fer després de guerra, en 1944. Diu Pepe que este és el bou que va agafar al Gongo; després va eixir el Griset, un bou molt valent que d’un bot va pujar al templet i va tombar a moltíssima gent. El Griset se’l va quedar l’ajuntament i el va alimentar de les festes d’estiu a les d’octubre. Pepe feia la mili a Mallorca, i conta que va retardar el seu retorn per veure este bou.
**********
I este és el bou Griset en 1944, un bou de què els testimonis se’n recorden encara 75 anys després (fem esta actualització el 25 de juliol de 2019), i de qui hi ha fotografies amb el seu nom. Un bou valent que de tota manera no deixava de ser una víctima involuntària de la festa.
**********
Anys 40. Bous a la plaça Major. En estes fotos es pot veure la destrucció causada per la guerra, els grans buits deixats per les demolicions i els bombardejos. Hi ha molt de públic molt tranquil, potser esperant l’eixida de la vaca. Es troben sobre les barreres, en els balcons, a les teulades o sobre les bastides de la futura església.
**********
Anys 50. Bous a la plaça. Ací la gent de Regiones Devastadas ja estaven acabant l’edifici de l’Ajuntament, i es veu part de l’activitat que es desenvolupava en la reconstrucció de l’església. Les barreres s’han recorregut més avant que en les anteriors imatges, s’han construït carafals i s’hi veuen moltes xiques en el recinte. Els balcons de l’ajuntament són de molt bona construcció: aguanten moltes desenes de persones. Resulta simpàtic que l’ajuntament obrirà les seues portes a la gent del poble.
**********
1960. Novillada a la plaça Major. La plaça està rodada de barreres i carafals, i el balcó de l’ajuntament ple de gent, alguna amb paraigües o para-sols. L’església ja està quasi acabada. Desconeixem qui siga el diestro.
**********
1957. Bous al carrer Major. La primera casa que es veu per la dreta està assolada hui en dia, i només queda un solar tancat. Les següents (números, 30, 32 i 34) continuen igual, són cases modernistes precioses que van resistir el pas de la guerra. Pareix que la foto estiga feta des del balcó de la casa del fotògraf Rafael Escrig (on encara té estudi el fill), per la qual cosa suposem que l’autoria és seua.
**********
Anys 60. Amics del Bar dels Arcos: Oliver, Vicente Arnau (el Rito); ajupits: Vicente Roselló, José Valls, Joaquín Mondragón, Antonio Marmaneu, Salvador Campo… Estan en el futbol, on hi havia este tipus de casetes. Veiem alguns caràcters molt típics, com l’home de la dreta, amb gorra, faixa i arromangat -perquè utilitzaven la mateixa roba a l’estiu que a l’hivern.
[/showhide]
Deixa una resposta
Vols unir-te a la conversa?No dubtis a contribuir!