Antonio Martínez Rovira, ‘De l’aladre romà a l’ordinador’

L’any 2001 el Servei de Publicacions de la Diputació de Castelló va lliurar el llibret d’Antonio Martínez Rovira De l’aladre romà a l’ordinador. Fets i gents del Nules del segle passat. Es tractava d’un llibret de relats de costums, un opuscle d’etnografia popular sobre una societat agrícola que l’autor conta amb nostàlgia, amb tendresa i molt bon humor.

Arreu dels pobles de la nostra contornada hi ha homes i dones que es proposen contar allò que han viscut… però generalment sense el dinamisme, el ritme, la contenció, l’oportunitat i la gràcia d’Antonio Martínez, llaurador i etnògraf aficionat, home dinàmic de qui podem saber més en l’entrevista que es pot veure a Nulespèdia.

No cal dir molt més: són 22 relats d’alt nivell que omplen poc més de 100 pàgines, amb un vocabulari riquíssim que convé mantindre viu. 22 relats breus sobre una civilització que ja ha passat i que difícilment trobarà millor cronista.

A continuació incloem la seua introducció, i ací a la vora teniu els links des dels que podeu accedir als capítols individualitzats o al text complet. Bona lectura!

De l’aladre romà a l’ordinador. Fets i gents del Nules del segle passat

A la que amb mí comparteix la seua vida.

Al sinyo Manolo Roselló i al sinyo Pepe Aguilar per valdre’m de la seua bona memòria i també a tots aquells que em participaren les seues vivències. I a Vicent Daràs i a Francisco Bruno, per haver tingut l’amabilitat de cedir-me la fotografia de la portada.

Yo soy yo y mis circunstancias. Ortega y Gasset

A MANERA D’INTRODUCCIÓ

La història d’un poble la fan els hòmens i les circumstàncies. El hòmens i les dones que en eixe poble viuen en una època determinada i les circumstàncies en què els toca desimboldre’s o a les quals han de fer front. De la majoria de persones i fets només es recorden, amb el pas dels anys, la família i els amics. Amb el pas de més temps se’n perd el rastre. Hi ha personatges i fets populars pintorescs que, per quotidians, no mereixen l’atenció de l’historiador, que busca matèria més transcendental per a la seua crònica. Foren, tanmateix, la sal d’una generació en una època determinada. Uns per ser entranyables a la majoria de la gent, d’altres per la seua talla humana que els feia ser punts de referència per als seus coetanis.

S’arreplega ací una mostra de persones i personatges que varen viure al poble de Nules a la primera meitat del segle passat. Alguns d’ells encara viuen. Respecte als fets i les circumstàncies, estos van canviar tant, i de forma tan radical, al llarg de la segona meitat del mateix segle, com no havien canviat des que s’estaven per ací els romans. Jo pertany a una generació que deixava l’escola per agafar un lligó en puntes o l’esteva d’un aladre romà i que acaba la vida teclejant un ordinador o matant la brossa amb herbicida de preemergència: un salt tan brutal com este no el conegueren en cap època anterior.

La vida diària de la gent de Nules ha experimentat, per tant, tota classe de transformacions al llarg del segle XX. L’activitat econòmica n’ha resultat particularment afectada: un poble que sempre havia sigut essencialment agrícola viu hui cada dia més dels servicis i de la indústria. Fins i tot l’agricultura que trobem en l’actualitat a Nules té molt poc a vore amb la que s’hi practicava fins a mitjan segle passat. Han canviat els cultius, o se n’han abolit alguns, com ara l’arròs (tan en voga aleshores), les sembradures, les hortalisses… el mateix taronger no es cultiva ja en les varietats ni sobre els patrons de fa cinquanta anys. Tot açò ha fet que canvien, en conseqüència, les eines, les cases dels llauradors i, fins i tot, la idiosincràsia de les persones en bona part; encara que en açò tenen també, és clar, molt a vore l’educació i els aconseguiments que el progrés aporta, que quan arriben els rebem com a extraordinaris i que, amb el pas del temps, els assumim i els considerem quotidians sense que per això deixen d‘influir en la nostra manera de ser i d’actuar, per més que no en siguem conscients.

Els fets i les persones del segle passat conformaren la història d’una època, ací a Nules. Escriure sobre ells suposa, per una banda, donar a conèixer part de la realitat d’aleshores a una generació posterior, la qual, en analitzar aquella realitat pretèrita, podrà adonar-se que es podia ser feliç sense fruir de pisos amb aire condicionat, de moderns electrodomèstics o de cotxe… i sense navegar per Internet (benvinguts, però, tots estos avanços: no és la meua intenció renegar-ne, més bé crec que haver-los vist vindre i fer-se accessibles a tots em fa valorar-los més que els jóvens, que han nascut entre ells i els consideren corrents, quotidians, sense res extraordinari). Per altra banda, escriure sobre esta matèria ens permet deixar constància de persones i de fets, d’usos i de costums que, altrament, podria perdre’s en l’oblit en el nou segle que comença.

A.M.R.