Nom/Cognom Josefina Prior Canós, Fina ‘la Regentera’
Data de naixement Divendres 6 de juny de 1924 (6/6/1924) – dimecres 1 de febrer de 2023
Títol Fina ‘la Regentera’, quasi cent anys de vida
Categories dona, infància, guerra civil, postguerra, Mascarell
Data i lloc de l’entrevista Divendres 28 d’octubre de 2022, ca l’entrevistada
Equip entrevistador Etnograma (Laura Yustas, Nelo Vilar).

Amb la col·laboració inestimable de Fina García Prior, filla de Fina.

Enllaç https://youtu.be/E07HQK7Ro9E
Extracte https://youtu.be/BGS-X9yXmt0
Transcripció en PDF

Hem tingut la sort de conèixer a Josefina Prior Canós, més coneguda com ‘Fina la Regentera’ i a la seua filla, Fina García Prior. Vam arribar a sa casa per recomanació de Fina Monfort, que ens les va presentar personalment, un luxe i un gran encert! Gràcies, a les tres Fines!

Fina ‘la Regentera’ ha complit enguany els 98 anys! Vam passar un matí molt bonic amb ella i la seua filla recordant com era el poble, veient fotos antigues de l’Arxiu Municipal (hem publicat ja la primera part de la col·lecció i podeu vore-la ací: Fotos de l’Arxiu Històric de Nules I: Passeig pel poble a principis del segle XX) i escoltant anècdotes precioses, com aquella del bou que per por es va voler amagar i pujà al segon pis del que en eixe moment era un dels casinos al carrer Major (incloem més avall els retalls de les notícies en premsa del dia següent, 17/10/1935). La conversa amb Fina no només ens informa de fets passats, sinó que ens permet una immersió en la quotidianitat d’un altre temps, amb uns altres esquemes mentals. Una sort poder escoltar eixes històries, que formen part de la història del poble, en boca d’un testimoni.

Sinopsi

Josefina Prior, ‘Fina la Regentera’ (1924-2023) ens parla de com era la vida de la seua família, de la seua casa modernista al carrer Major, o de la relació de son pare amb la gent que arribava a Mascarell sense faena. Ens parla també del que van fer en guerra, de les Voltes i de moltes més coses, tot amb nombroses anècdotes curioses.

Transcripció

-Mos té que dir com li diuen.

Fina ‘la Regentera’.- Jo Josefina Prior Canós.

-I si no li fa vergonya, quin any va nàixer?

Fina ‘la Regentera’.- Jo vaig nàixer… jo li ho diré: vaig nàixer el 6 del 6 de 1924. Vaig nàixer jo. Perquè un atra com jo va nàixer a la mateixa edat [el mateix dia], però en menos edat. Per això me’n recorde, 6 del 6 del 24.

-Vosté va nàixer ja en esta casa?

Fina ‘la Regentera’.- Sí, claro que sí. Sí, vaig nàixer ací.

-La casa seria nova encara.

Fina ‘la Regentera’.- Sí! Era nova, esta casa era nova.

-De les més boniques del poble.

Fina ‘la Regentera’.- Ah, sí, de les… sí. Perquè les portes i tot eren que mos les va fer un que li diuen Trinitari, de Vilavella.

-Una maravilla.

Fina ‘la Regentera’.- Ah, que tamé el coneix. De maravilla. I mos ho va fer ell, tot.

-Què bé. Impressionant.

Fina ‘la Regentera’.- És que antigament les reixes se feien casi igual com les portes de altes. De altes, de altes. Però ací com dia enseguida “Emo”… no va poder ser.

Fina García [filla].- Porque se metía el cine aquí dentro.

Fina ‘la Regentera’.- Era la moda aixina, de altes casi com les portes. Antigament aixina. Açò me’n recorde jo.

-En què treballava son pare?

Fina ‘la Regentera’.- Sí, molt treballador, llaurador, però molt treballador i molt sabut.

Fina García [filla].- Era propietario.

Fina ‘la Regentera’.- Sabut.

Fina García [filla].- Sí, sí, el iaio sí, nadie te dice que no.

-Clar, pa fer estes cases era gent propietària.

Fina García [filla].- Era propietario, llevaba trabajadores.

-Però vosté la comunió sí que la va prendre ací.

Fina ‘la Regentera’.- La comunió? Jo me pareix que sí.

Fina García [filla].- Sí, mamá.

Fina ‘la Regentera’.- Sí, que la vaig fer amb Fineta (Fina ‘la Mandala’).

Fina García [filla].- Sí, la tomó la madre…

Fina ‘la Regentera’.- Amb una d’allí davant, que estic fotografià.

Fina García [filla].- La madre de mi primo Juan Jesús, que hemos hablado antes, y ella.

Fina ‘la Regentera’.- La vam prendre les dos juntetes. Ho dúiem tot igual.

-Tota la roba, la robeta…

Fina ‘la Regentera’.- Igualet.

-A la iglésia antiga, clar.

Fina ‘la Regentera’.- Sí.

-Vosté se’n recordarà, bueno… de la guerra.

Fina García [filla].- Sí.

-Què van fer en guerra? A on van anar?

Fina ‘la Regentera’.- Ui.

Fina García [filla].- Cuéntalo. El iaio en la cárcel, por plantar cara.

Fina ‘la Regentera’.- Mon pare en la càrcel.

Fina García [filla].- Por querer ser justo… y no admitía que la gente trabajadora abusaran de ella… lo encerraron los rojos y los nacionales.

Fina ‘la Regentera’.- Se fue a la cárcel y se hizo ranchero para poder comer, y allí los que estaban en la cárcel, que se padecían hambre en casa, en casa se padecía más hambre [5 min.]. Sí, sí, sí, sí. Y mi padre com ho entenia se va fer “fogonero” que dia ell, el iaio. I va fer de cuiner. I hi havia un senyor detrás de mi que, bueno, parlàvem de todo eso, y yo digo “ai”. Y un hijo [de este señor] lo tenia ahí mi padre i sempre dia: “a esos dos… coses d’estes…”

Fina García [filla].- Cazos.

Fina ‘la Regentera’.- Porque ese es ya mayor. Y tú cuatro, para hacerte más mayor. I cuidava al menut. El iaio cuidaba al pequeño, pa que se féra més fadrí. D’això me’n recorde. Aixo me’n recorde. Ui, si varen patir… Hambre! Lo que se dia “hambre, hambre”.

Fina García [filla].- Pero ¿quién? Però tu no.

Fina ‘la Regentera’.- Què?

Fina García [filla].- En la cárcel. ¿Pero vosotros pasasteis hambre o no?

Fina ‘la Regentera’.- No! Dona, hambre nosotros no, pero se padecía hambre y de todo.

Fina García [filla].- Sí, pero que vosotros no. Y ¿dónde os fuisteis?

Fina ‘la Regentera’.- Què?

Fina García [filla].- ¿Os fuisteis a Castellón?

Fina ‘la Regentera’.- Sí, a Castellón.

Fina García [filla].- Pues explica eso. Que os fuisteis a casa la Fina ‘la Millonaria’, ¿no? –A casa de una hermana de mi abuela que era la madre de mi tía Fina ‘la Millonaria, la de mi tío Pascual ‘el Calo’–.

Fina ‘la Regentera’.- En Castelló, com s’ho he de dir, de Fina ‘la Millonària’. Hermana de mi madre.

Fina García [filla].- Pues ya está.

Fina ‘la Regentera’.- Porque mi madre era la pequeña de todos, ella [inintel·ligible] i era la pequeñita de todos. Era la pequeñita y veía yo y todo… yo misma lo veía, que ella a la hermanita más pequeña la quería más. La tía Pepa que díem. La quería más a ella. Y mi hermanita pequeña caía más a d’ella tamé. Se veu que se la criaba. ¿Me comprendes?, a aquella se la criaba. Y tuvimos la comunión juntas, Fina y yo. ¿Es eso?

Fina García [filla].- Sí.

Fina ‘la Regentera’.- Es que era mi abuela… tuvo categoría… siendo pobre agarrar hombres ricos, en aquellos tiempos. Que tenían y eran fadrins.

Fina García [filla].- Es que la abuela de ella se quedo viuda y después se casó con otro señor, también de dinero, que era un “regentero” que le llaman, por eso a mi madre aquí la llaman “la Regentera”, porque desciende de las Alquerías, de la Regenta en realidad.

-La Regenta de les Alqueries, clar.

Fina García [filla].- Mi tía Pilar, que es prima hermana de ella, se casó… bueno, se casó no, su madre que era la masovera de allí se casó con el hermano de mi abuelo, con el abuelo ‘Barba Roja’ que le llamaban. Y entonces desciende de les Alquerías.

-Vosté té un apodo.

Fina ‘la Regentera’.- Un apodo! La Regentera! Ja te dic que me dien ‘la Regentera’. ‘La Regentera’, ‘la Regentera’ me dicen. No me sabe mal.

-Ja, ja, ja. I per què?

Fina ‘la Regentera’.- Per què me dicen ‘la Regentera’?

-Sí, ho sap?

Fina ‘la Regentera’.- En las Alquerías había una casa que se decía ‘la Regenta’.

-Sí, això és.

Fina ‘la Regentera’.- Se dice me parece que aún.

-Sí, sí.

Fina ‘la Regentera’.- La Regenta. Y padre iba molt allí i tot això. El ‘tío Regentero’ y todo eso… Iba mucho allí. Y mi padre que le digueren ‘el Regentero’ no le sabía mal. Le agradaba, eh? Al iaio le gustaba que le digueren ‘el Regentero’.

Fina García [filla].- Aquí nada más hay dos Regenteros, que es mi madre y después mi primo Jaime, y yo. El que es arquitecto, su padre también es ‘Regentero’. Nosotros somos los únicos Regenteros que hay aquí, que somos primos hermanos, claro.

Fina ‘la Regentera’.- Uy, y ahora si va por ahí y diu “Josefina ‘la Regentera’? -Ahí viu!” Sí, sí.

Fina ‘la Regentera’.- Regentera, sí, això és el passo de todos los días [risses], la Regentera amunt, Regentera avall. I ja està.

-Después de guerra vostés van tornar ací. I la casa no havia caigut.

Fina ‘la Regentera’.- Ui, ací no [10 min.].

Fina García [filla].- La casa no. La casa no cayó.

Fina ‘la Regentera’.- No cayó. La casa no cayó. No.

Fina García [filla].- Nada más la puerta de aquí al lado veréis que es una puerta de hierro porque la robaron. Y está en un terrado de aquí de Nules, lo que es que ella nunca ha dicho nada, pero…

Fina ‘la Regentera’.- La casa no cayó, pero nos robaron mucho. Al no vivir… nos robaron mucho.

Fina García [filla].- De valor le quitaron a mi abuela… mantones de Manila, que ella se los coleccionaba en aquella época, bordados a mano…

Fina ‘la Regentera’.- Uy, nos quitaron…

Fina García [filla].- Todo.

Fina ‘la Regentera’.- Ladrones.

Fina García [filla].- Estaba la casa abierta.

Fina ‘la Regentera’.- Ladrones. Nos quitaron mucho, mucho.

-Después de la guerra, com estava tot el poble?

Fina ‘la Regentera’.- Jo después de la guerra… ¿cómo te lo diré? Como no volvimos enseguida aquí… algo desmarchada.

Fina García [filla].- No vinieron enseguida aquí.

Fina ‘la Regentera’.- Como no vivíem otros hicieron el agosto.

Fina García [filla].- Se quedaron en Castellón que estaban también las de Prades.

Fina ‘la Regentera’.- Que uno nos quitó toda la sillería, el que sea.

Fina García [filla].- Y la puerta.

Fina ‘la Regentera’.- Una silla que la tenía aquí, estupenda, nos la quitaron toda. Robar.

Fina García [filla].- Todo, ya te digo que se llevaron todos los muebles, todos los muebles casi. Todo lo que tenía valor.

Fina ‘la Regentera’.- Todo. Mos ho varen llegar tot! Aquella sillería tan bonica que era. I ací…

-Vosté a on va anar a escola?

Fina García [filla].- A las monjas, ¿no?

Fina ‘la Regentera’.- Al colegio.

Fina García [filla].- A las monjas, a la Consolación.

Fina ‘la Regentera’.- Vaig anar a costura.

Fina García [filla].- Se llamaba costura antes.

Fina ‘la Regentera’.- Vaig anar a les mongetes que era molt xicoteta, joveneta; que estaven a la calle San Blas, ahí estava la carteleta de… que tenien col·lege. Que era el col·lege de les… dis-ho…

Fina García [filla].- De la Consolación, lo que hoy es el CEAM. Yo fui en Castellón.

Fina ‘la Regentera’.- Jo era al que he anat ja fijo, jo era molt menudeta.

Fina García [filla].- ¿Y aquello qué era, mamá? ¿Sabéis lo que era el colegio? Se llamaba la calle del Hospital. ¿Aquello cómo se llamaba? ¿Aparte de colegio qué había, allí en el colegio de las monjas?

Fina ‘la Regentera’.- ¿De las monjas?

Fina García [filla].- ¿Qué era? ¿Por qué se llama la calle del Hospital la calle San Blas?

Fina ‘la Regentera’.- Del Hospital. ¿Por qué? Porque si cogen alguna cosa alguno en Nules de todo, de esto, de lo otro… enseguida se iban allí. Y de ahí ya lo cogían pa ir a Castellón.

Fina García [filla].- O sea que era tipo ambulatorio.

Fina ‘la Regentera’.- Y de ahí ya lo cogían… o estaba una noche o estaba dos, pero de ahí ya lo cogían…

Fina García [filla].- Antes operaban y todo.

Fina ‘la Regentera’.- Y enseguida a Castellón se lo llevaban.

-I el hospital el portaven les mongetes?

Fina ‘la Regentera’.- Castelló no ho sé.

Fina García [filla].- No, pero aquí lo llevaban ellas.

Fina ‘la Regentera’.- Sí? Pues [inintel·ligible].

-Vosté se’n recorda d’a on estaven els refúgios en la guerra?

Fina ‘la Regentera’.- La iglésia de antes… vaen fer pa amagar-mos.

-Refúgio, sí, sí.

Fina ‘la Regentera’.- I anaven. Jo tamé anava a amagar-me, però jo me quedava en l’escala. Veges si venia un… m’hagueren matat a mi tamé.

Fina García [filla].- Lo más seguro.

Imatge i comentari inclosos a: Fotos de l’Arxiu Històric de Nules I: Passeig pel poble a principis del segle XX. “Aprofitem la imatge anterior per continuar apropant-nos a l’església antiga, de la que hem trobat algunes fotos impressionants. Pareix una foto feta des del Camí Nou (actual carrer del Camí Nou, que bordeja el Jardí Botànic pel sud. L’edifici gran que es veu a la dreta és l’actual seu de l’Associació Musical Artística Nulense (aleshores era més gran i tenia nou finestres: ara només en té sis), que en aquell moment era caserna de la Guàrdia Civil i al costat estaven les antigues escoles, on, entre altres coses, les xiquetes aprenien a cosir. Fina ‘la Regentera’ recorda que la Guàrdia civil sempre anava patrullant quan les xiquetes anaven i venien d’escola. També ens explica que baix de l’església feren un refugi per amagar-se en guerra. Ella també anava, però es quedava a l’escala. En alguna ocasió ens han contat que el campanar es minaria des del refugi”.

Fina ‘la Regentera’.- I allò era Guàrdia civil… que n’hi haven Guàrdia civil i pa anar a costura o no sé què mosatros.

Fina García [filla].- Sí, porque el colegio estaba ahí, y claro, la Guardia civil estaba ahí.

Fina ‘la Regentera’.- Com estaven per allí, ells, la Guàrdia civil, sempre de passeo quan les xiquetes anaven a classe i tot això.

Fina ‘la Regentera’.- El raval. Ja ho diré, ara no m’ix.

Fina García [filla].- ¿El qué?, ¿qué quieres decir?

Fina ‘la Regentera’.- El raval… ara no m’ix.

Fina García [filla].- La iglesia de la Inmaculada, querrá decir. ¿Qué quieres decir, lo de la iglesia de la Inmaculada?

Fina ‘la Regentera’.- Què?

Fina García [filla].- Lo de la iglesia de la Inmaculada, quieres decir.

Fina ‘la Regentera’.- Sí.

Fina García [filla].- Vale, la iglesia de la Inmaculada.

Fina ‘la Regentera’.- La Inmaculada… la Inmaculada era un… que yo no lo he visto [15 min.]. Era un de esto de frailes. Un convento de frailes, sí señor, tipo d’això. Perquè varen vore que estava tot en dibuix de convent. Era de flares. Ahí era de flares.

Fina García [filla].- ¿Y antes qué había?

Fina ‘la Regentera’.- I en después de flares com no se va fer, en después dien el hostal del Roig.

Fina García [filla].- No, eso fue antes. La iglesia de la Inmaculada era el hostal del Roig. Y después se hizo la iglesia de la Inmaculada y aquello era un convento de frailes. Y el convento, lo que se llama el Convento, la Sagrada Familia, era de monjas. Ahí de frailes, era.

Fina ‘la Regentera’.- Què?

Fina García [filla].- Que sí, que sí, que era convento de frailes, mamá.

Fina ‘la Regentera’.- De flares, era. Aquell de flares i aquell de monges. Que el de monges va durar més. Va durar més. Perquè esta gent se veu que era estrangera, era de fora. Eixa gent era de fora, que venien… com una cosa que vénen ara tamé. Però és la Inmaculada i punto.

Fina García [filla].- Sí, es la iglesia de la Inmaculada.

Fina ‘la Regentera’.- La Inmaculada i punto, eh?

Fina García [filla].- Y eran monjas Clarisas.

Fina ‘la Regentera’.- I ahí la Inmaculada.

Fina García [filla].- Y aquellos creo que eran Agustinos.

Fina ‘la Regentera’.- I ahí la Inmaculada, perquè es Inmaculada.

Fina García [filla].- Dicen que si allá venían gente, novicios, de otros países, y los ponían ahí a ese convento, por eso ella dice que eran gente extranjera.

Fina ‘la Regentera’.- Y está la Inmaculada y más allá está San Joaquín.

Fina García [filla].- La ermita.

Fina ‘la Regentera’.- Y punto.

Fina García [filla].- Que esa ermita es la única de Nules que es del pueblo. No, no es del pueblo, es del barrio.

-Del barrio? San Joaquín es un barrio curioso.

Fina García [filla].- Igual que… el grupo Solís Ruíz [l’actual “Grupo 1º de Mayo”], allí también hay una casita, una capillita muy pequeñita. Eso también es de ellos porque eso lo hicieron todo con recaudación de allí, de la gente que vivía allí. Y lotería que ellos vendían.

Explícales lo del mercado y el matadero. Quién hizo el matadero y el de esto… Era un alcalde republicano.

Fina ‘la Regentera’.- Ui, un pobret. Un pobret.

Fina García [filla].- Un pobrecito, un alcalde que no tenía apenas pa comer.

Fina ‘la Regentera’.- I va i ixe pobret, ixe pobret que jo digo, va anar a vore-ho a València, que Castelló era poc. A València. Vio el matadero de allá, vio el Mercat [el Mercat Central]…

-Molt bonico.

Fina ‘la Regentera’.- Casi es igual que este, que se va copiart d’allà. Se va copiar d’allà. I va anar… “Ui, què mos ha fet… —mon pare— què mos ha fet este? Ara ho ha fet igual com aquell!”. I va i com mon pare era una cosa que [inintel·ligible], quan feien una cosa bé igual que fora roig o verd ixe l’alabava. i quan no… I va i mon pare li diu: “Xe, Bajaglores[1] –me pareix que li dien–…”.

Fina García [filla].- “Bajoques” o no sé…

Fina ‘la Regentera’.- …no ho sé, Bajoques. Diu: “tu saps quin matadero has fet i quin mercat has fet, i com ho has fet?”. Diu: “ah, xiquet! -Diu: Com ho has fet? Te done la enhorabona –mon pare a d’ell–, perquè has fet una cosa de gust”. I ma mare com era aixina més de… li diu “i tu li has donat la enhorabona?”, diu, “jo sí, què no ha fet una cosa pal poble de gust, xica? -Diu: no, jo no dic res –ma mare diu–, yo no digo nada”. Però tu saps lo que ha fet ixe xic? Aquell senyor. Jaume Javaloies.

-El del mercat.

Fina ‘la Regentera’.- Jaume Javaloies li dien. El que va fer totes ixes coses ben fetes. Jaume Javaloies.

Fina García [filla].- Ella le tiene mucho afecto a este señor.

-Ja, ja, ja. Claro, la gent honrada…

Fina García [filla].- Porque era republicano y la gente… oye, que no tenía que ver. Ella siempre lo ha mirado, ella mira el bien del pueblo, igual que sea de un partido o sea de otro.

Fina ‘la Regentera’.- Bueno, que ho va fer tot. I el mercat és de categoria. El mercado de Nules es de categoría.

Fina García [filla].- Dicen que no podía apenas ni comer este señor.

Fina ‘la Regentera’.- Pa fer… a copiar-s’ho d’allà pa fer una cosa bonica [20 min.].

Fina García [filla].- Pero su ilusión era tener el pueblo bonito.

Fina ‘la Regentera’.- I bonica la va fer. A copiar-se una cosa bonica, ell. Ell dia “a mi no me guanyarà ninguno d’ixos… que tamé són aixina… a mi no me guanyarà ningú”. I se la va copiar. Mon pare com era corrent… i diu [ma mare] tu…[li has felicitat]?, “jo? Sí, jo una cosa ben feta igual que siga roig com verd, se té que alabar”. El iaio, el iaio, va dir això.

Fina García [filla].- Mamá, explícales por qué esta reja es la única de Nules que se abre. ¿Por qué se abre esta reja?

Fina ‘la Regentera’.- Ah! Pa ver el toro.

Fina García [filla].- Porque mi abuela era muy torera y se ponía ahí. Entonces quedaba a esta altura [per damunt del melic] y era peligrosísimo, y abría la verja y podía mirar. Después mi abuela era muy señora, cogía, se abanicaba y se ponía en un sillón ahí a ver a la gente que pasaba.

Fina ‘la Regentera’.- Eso no lo vi ni al eso del mercado o lo que siga de Valencia, eso no lo vi, eso me lo inventé yo. Eso yo. Ha sido inventado mío. Así… se cierra, pero eso no estaba ni en Valencia. En Valencia estaba el balconet i avant, un balconcito nada más. En Valencia no estaba. El dibujo [de la reixa] lo dibujamos, porque mi madre diu “ací si és picaet… cotxinades. [inintel·ligible], cotxinades no. Ací més que siga amb oli…” [risses].

Fina García [filla].- Y así las hacemos, así.

Fina ‘la Regentera’.- Dia: “mas que siga con aceite, siempre [inintel·ligible]”.

Fina García [filla].- Y después se quería distinguir y hizo los techos más altos de Nules. Y después se quería distinguir más y el mármol se lo trajeron de Italia. El mármol de la fachada. Entonces los de la esquina dijeron que sí, entonces se lo copiaron, o sea, en el mismo pedido que trajeron ésta, como es de mismo año… la señora de la esquina, pero mi abuela tenía que ser todo… ella quería tener la casa más bonita de todo Nules.

-I detallets, no?, perquè les caretes… les cares de la façana…

Fina García [filla].- Las caritas de la fachada… Ahora verás, ahora.

Fina ‘la Regentera’.- Calle, això en la vida! Ya como mi madre ya estaba aburrida de todo… “I ahí què posarem? -Sap lo que li dic, que com jo… ací xics ja no n’hi hauran perquè tots són majors –porque mis hermanos eran mayores también– pose la meua cara si vol i si no pose lo que vullga”. Va i me posa ahí la meua careta, de xicoteta! Ixa sóc jo, la meua cara. Diu: “i si no pose lo que vullga que lo que pose ben fet”. Això de la careta ja ha donat faena, ja! Ja ha donat faena!

Detall d’una de les caretes que decoren la façana.

Fina García [filla].- Y los leones, que son de tamaño natural.

Fina ‘la Regentera’.- Això de la careta ha donat faena, ha donat faena, eh? Si estiguera un poc més baix… quan baixa el sol baixa la torreta i los dos leones. La torreta baixa, y los dos leones.

Fina García [filla].- Por eso se llama la casa de los leones.

Fina ‘la Regentera’.- Jo dic: [m]ira, [m]ira, açò baixa ací!…

Fina García [filla].- Les Voltes, ¿sabéis algo de les Voltes? Explícales lo de les Voltes qué era, mamá. ¿No estaban aquí?

Fina ‘la Regentera’.- Les Voltes, ahí estaven.

Fina García [filla].- Explícales lo que era, por qué se decía “de les Voltes”.

Fina ‘la Regentera’.- Ai, però… dos voltes que n’hi haven ahí.

Fina García [filla].- Porque tenían arco.

Fina ‘la Regentera’.- Només ixia una volta n’hi hava una escaleta que… pisos de la tía…

Fina García [filla].- De la tía Carmen. De la de Simona que ella ha dicho. Es esta calle de aqui. Les voltes.

Fina ‘la Regentera’.- Dos voltes que n’hi haven. Però les varen llevar les voltes perquè allí se feien caca i se feia de tot. Tu me comprens? Varen dir “fora voltes”.

Fina García [filla].- Dicen que eran muy bonitas. Y esa casa era la de mi tía. Bueno, es la de mi tía aún, ha muerto, pero es la de mi tía.

Fina ‘la Regentera’.- Ai! Que no entrava un casino allí, dins de les Voltes, pa pujar? [25 min.]

Fina García [filla].- Explícales lo del casino de aquí.

Fina ‘la Regentera’.- Què?

Fina García [filla].- La biblioteca era un casino. Explícale… ¿la biblioteca no era un casino? ¿Cómo se llamaba ese casino, que el iaio pertenecia a ese casino?

Fina ‘la Regentera’.- Obrer? Pot ser el Casino Obrero?

Fina García [filla].- ¿No era éste el Casino Obrero [Círculo Radical], donde se tiró el toro? ¿Cuál era, el Casino Sindical o cuál era? El del iaio. Qué era, conservador o qué era.

Fina ‘la Regentera’.- El iaio? Conservador.

Fina García [filla].- ¿Y ese no era el casino de los conservadores o no sé qué, donde está la biblioteca?

Fina ‘la Regentera’.- Calla que me quedaba yo: el Círcul Catòlic. El Círculo Católico era de conservadores.

Fina García [filla].- Exacto. Y estaba donde está la biblioteca ahora.

Fina ‘la Regentera’.- Sí. Ahí. Estaba donde está la biblioteca, y era conservador.

Fina García [filla].- ¿Y aquí qué casino había? ¿El que era casino de la Manrica, ese casino cómo se llamaba, este de aquí delante? Donde subió el toro, que se tiró por la calle.

Fina ‘la Regentera’.- Me caguen, mos se’n va pujar el bou!

Fina García [filla].- Y ella… mi abuela y ella vieron todo desde aquí con la reja abierta.

Fina ‘la Regentera’.- Quin casino era? Ai! Que vullguera enrecordar-me i no me’n recordé. Ai! Un casino… sí, va passar tot, tot, tot el saló.

Fina García [filla].- No hizo nada, ni los miró.

Fina ‘la Regentera’.- I el [inintel·ligible] ixe. El vàrem vore que pujava, baixava, pujava, baixava. I allà en front hi hava una d’això oberta.

Fina García [filla].- Una ventanita.

Fina ‘la Regentera’.- I va i com estava oberta se va colar per ahí. I per allí és quan ell se va tirar pel balcó al carrer.

Fina García [filla].- Pero nadie se explica cómo pudo pasar ese toro por esa ventana…

Fina ‘la Regentera’.- Ay, cómo se llamaba.

Fina García [filla].- … dicen que es como si fuera un milagro, igual. Dicen que si… dice la leyenda por aquí que es como si fuera un milagro…

Fina ‘la Regentera’.- No me’n recorde, xica.

Fina García [filla].- … de que él no retrocediera e hiciera daño, que él quería irse lejos y nada más.

Fina ‘la Regentera’.- I tu mira que un bou per una finestreta aixina…

Fina García [filla].- Nadie se lo explica.

Fina ‘la Regentera’.- I va anar la del costat i diu… [risses] diu “ahí té vosté un bou. -Jo un bou! Calla, calla, destarifà”. S’alça, alça la cara i veu el bou, tu. Pues nada más que ixe bou va passar tot el saló…

Fina García [filla].- Cuando se tiró el toro tú lo viste.

Fina ‘la Regentera’.- Claro que el vaig vore!

Fina García [filla].- Hombre, claro, las dos maneguetas: mi abuela y ella.

Fina ‘la Regentera’.- Clar que el vaig vore al bou. [inintel·ligible], “xa, que n’hi ha un bou” i aquelles “calla, romancera”, a mi. I s’alça i diu “ai, però si està ahí dalt” [risses].

Fina García [filla].- Y subió por el casino que estaba aquí, que ahora vive el arquitecto. Era esto y la casa de mi prima, las dos casas eran el casino. De Maricarmen ‘la Manrica’.

Fina ‘la Regentera’.- Però ixe bou se’n va eixir per ixa porta perquè ixa porta d’ixa casa estava oberta per la porta de darrere. I per ahí el bou se’n va eixir, només el punxaven…

Fina García [filla].- Huía.

Fina ‘la Regentera’.- El punxaven… era pa morir-se ixe bou. És que era pa morir-se.

Fina García [filla].- El miedo que tenía.

Fina ‘la Regentera’.- No vos ho podeu imaginar. Pa morir-se. I les Voltes… pues una cosa tamé que tamé estava bé perquè… tamé donaven…

Fina García [filla].- Después ahí también estaba Telefónica, la primera Telefónica que hubo aquí en Nules, que la llevaban las hermanas Jericó. Y los hornos… Aquí había muchos hornos de pan.

Fina ‘la Regentera’.- Sí, habían bastantes.

Fina García [filla].- Ahí creo que habían cuatro, por eso se llama el cruce ‘dels forns’.

Fina ‘la Regentera’.- Donde yo vivía había… uno… allà més lluny… dos… dos… otro allí… tres, ací me pareix que hi havia un atre… tres… jo anava a Algelita, quatre. I al de Tornan [?], cin.

Fina García [filla].- Y las Prioretas.

Fina ‘la Regentera’.- I allà me pareix que n’hi havia un atre, sis de forns entonces. Sis! I tots tenien vida. Però ahí… ixe… va ser… mare, Tornan, el que tenia de tot. Però…

Fina García [filla].- ¿Y de Mascarell, mamá?

Fina ‘la Regentera’.- ¿Mascarell?

Fina García [filla].- Del pueblo de Mascarell, ¿la gente qué hacía cuando venía a Nules?

Fina ‘la Regentera’.- Mascarell [30 min.].

Fina García [filla].- Sí, pero Mascarell ¿quién vivía en Mascarell?

Fina ‘la Regentera’.- Uy, en Mascarell vivían.

Fina García [filla].- Sí, mamá. Llegaron a vivir hasta 600 personas.

Fina ‘la Regentera’.- Però [inintel·ligible] Mascarell.

Fina García [filla].- Pero, mamá, el iaio cogía todo gente de Mascarell. [A nosaltres] Mi abuelo tenía una encargada allí que era tía de los Pérez, del fotógrafo Pérez y todos los días le cogía el personal, pues a lo mejor eran 40 o 50 personas para llevar las tierras. Le cogía gente de Mascarell. Por eso a mi madre en Mascarell la adoran, más que aquí en Nules en proporción. [A sa mare] Entonces allí en Mascarell la gente que venía de fuera ¿qué iba, a Mascarell a vivir primero?

Fina ‘la Regentera’.- Sí, porque a Mascarell… Paquita.

Fina García [filla].- Sí, era la que se encargaba de los trabajadores del iaio.

Fina ‘la Regentera’.- “Qué chicos más buenos tienes aquí. Cásate. Uy, no, yo no me caso con nadie”.

Fina García [filla].- Eso era la encargada.

Fina ‘la Regentera’.- No se casava amb ningú. I va anar a viure primer a Mascarell.

Fina García [filla].- Venían normalmente… claro, Mascarell como pueblo ha tenido muy pocos habitantes, como pueblo. Foráneos. Entonces venía gente de fuera y como era gente que no tenía nada se iban a vivir primero a Mascarell. Cuando tenían un poco más de dinerito Nules era como si fuera la capital, entonces mi abuelo le decía a Paquita: “cógeme gente de Mascarell que es la gente que menos dinero tiene” y tenía mi abuelo un encargado que les enseñaba a manejar la tierra. Entonces mi abuelo siempre cogía a gente de Mascarell y entonces después, claro, le decían “mire, señor Vicente, es que he encontrado un sitio mejor. -Tú vete”. Mi abuelo decía “mira, les enseño y se me van”, pero mi abuelo les decía “tú, vete, si tú ves que allí no estás a gusto vente, yo te cogeré”. [A sa mare] ¿Verdad que el iaio hacía eso?

Fina ‘la Regentera’.- Sí. Tenía dos trabajadores, mi padre, muy buenos, y esos les hizo… les va ensenyar la terra. Pues venien a collir la nostra taronja. Te’n recordes? I diu “xa, pa que veniu? -Venim a collir la taronja de vostés, que no mos agrà lo que fan allí”.

Fina García [filla].- Pa que no le engañara la cooperativa a mi abuelo.

Fina ‘la Regentera’.- I venien a collir la taronja nostra. I la collien i feien lo que volien. Però uns xics… [“de categoria”]. Sí, buenas personas.

Fina García [filla].- Sí, mi abuelo muy [inintel·ligible]. Les enseñaba y luego se le iban. Mi abuelo “ahora se han ido”, “pues ahora ha vuelto Fulano otra vez”. Sí. Y cobraban a la semana, venían todos…

Fina ‘la Regentera’.- Jo quan les tenia que pagar i me iba, jo “mira en ixa… ahí tenéis el dinero, cogerlo”. Porque mi padre decía “los pobrecitos el jornal lo necesitan diario, no como los que tenemos. Los que tenemos es diferente”.

Fina García [filla].- Y a ellos les pagaba todos los días. Y los que podían comer venían los sábados a cobrar.

Fina ‘la Regentera’.- I allí ells agarraven els dinés, obrien el picaport i después el tancaven igual.

Fina García [filla].- Y nunca nunca nunca le robaron nada. Y entonces los que más podían venían los sábados y mi abuela, aquí, que esto siempre ha sido habitación-salón, venía y uno por uno les pagaba todas las semanas, aunque mi abuelo a lo mejor vendiera la naranja y fuera abogado, pero siempre los trabajadores, siempre. Y los otros dos pues todos los días venían a cobrar.

Fina ‘la Regentera’.- Sí, me cague en ja…

Fina García [filla].- El día que no podían pues abría una ventanita y lo dejaban ahí….

Fina ‘la Regentera’.- Me cague en ja… ja està bé, ja. Ja està bé. És que hi haven coses que pareixia que donaven més faena que aquells.

Fina García [filla].- Y entraban por detrás, entraban las caballerías por detrás.

Fina ‘la Regentera’.- Pero aquello del toro… vos haguéreu mort de rissa.

Fina García [filla].- Una risa… la señora de la casa… Dicen que no tocó ni un mueble, nada.

Fina ‘la Regentera’.- I en después el bou ixe… el mateix, diu… mos va dir el…

Fina García [filla].- El ganadero.

Fina ‘la Regentera’.- Diu “punxeu-lo i vore què prompte se n’anirà”, què va fer? Tot això. Va saltar dels carros al carrer Sant Blai. ¿Sabes qué calle es?

Fina García [filla].- Saltaba como si fuera un gato.

Fina ‘la Regentera’.- Perquè el punxaven i se’n va anar per ahí.

Fina García [filla].- Tenía miedo el animalito.

[1] El mercat i l’escorxador es van inaugurar en 1934, sent alcalde Vicente Herrero Martínez. Potser tenia un malnom paregut a “Bajaglores”, que es feren entre dos alcaldes o que Fina el va confondre amb un altre en el moment de l’entrevista.

Nom/Cognom Josefina Prior Canós, Fina ‘la Regentera’
Data de naixement Divendres 6 de juny de 1924 (6/6/1924) – dimecres 1 de febrer de 2023
Títol Fina ‘la Regentera’, quasi cent anys de vida
Categories dona, infància, guerra civil, postguerra, Mascarell
Data i lloc de l’entrevista Divendres 28 d’octubre de 2022, ca l’entrevistada
Equip entrevistador Etnograma (Laura Yustas, Nelo Vilar).

Amb la col·laboració inestimable de Fina García Prior, filla de Fina.

Enllaç https://youtu.be/E07HQK7Ro9E
Extracte https://youtu.be/BGS-X9yXmt0
Transcripció en PDF
0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *