Títol Ruta vestigis bèl·lics i recreació històrica [II Jornades de Memòria Històrica: La Batalla de Llevant, dia 2: 19/02/2023]
Data de gravació Diumenge 19 de febrer de 2023
Categories guerra civil, patrimoni immaterial, patrimoni
Data de publicació Dilluns 17 de juliol de 2023
Equip d’enregistrament Etnograma (Laura Yustas)
Publicacions relacionades II Jornades de Memòria Històrica: La Batalla de Llevant [Dia 1: 18 de febrer de 2023]: enllaç
Llista de reproducció Youtube Enllaç a la llista de Youtube

Les II Jornades de Memòria Històrica: La Batalla de Llevant es van celebrar entre el 18 i el 19 de febrer de 2023 a Nules. La sessió del dissabte 18, formada per conferències i un sentit homenatge a Maria Teresa Martínez Alagarda (Nules, 1920), pot consultar-se íntegrament ací: II Jornades de Memòria Històrica: La Batalla de Llevant [Dia 1: 18 de febrer de 2023]. Com déiem en aquella publicació, les jornades van estar organitzades per l’Ajuntament de Nules, Platges de NULES. Moviment-Associació per la defensa del patrimoni cultural i natural, Ass. Muntanyes de la Guerra i Arqueocas. Patrimonio y Arqueología. A més a més, col·laboren Castello Sud, Caixa Rural Nules Obra Social, Aula Militar Bermudez de Castro y Museo de Historia Militar de Castellón, Càtedra Història i Memòria Democràtica de la Universitat Jaume – Diputació de Castelló, Museo Histórico Municipal de Abánades, Centre d’Interpretació de la Línia XYZ, Museu de La Vilavella, Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló, Associació Cultural La Corretjola Nules i Nulespèdia.

Des de Nulespèdia vam enregistrar les activitats dels dos dies i ací compartim la ruta corresponent al segon. En la publicació del primer dia podeu consultar el programa complet, ací compartim (a l’inici de la publicació) la fulla que anuncia el segon dia de jornades.

Índex dels punts d’interés de la ruta

Ruta i recreació històrica del diumenge 19 de febrer de 2023

Mapa de la ruta per seguir-la en Wikiloc

La ruta està formada per tres parades i cinc comentaris. El recorregut es va fer en autobús, en companyia de Jose Fco. Albelda, que feia de guia. Durant els trajectes va fent comentaris i aclariments que ací apareixen passats a text. En la ruta de Wikiloc, que es pot seguir amb telèfons mòbils i altres dispositius i utilitzar-se com a GPS, s’han inclos els comentaris en forma de bandeteres on podeu consultar la informació bàsica. Cada comentari està integrat a més en el text complet de la transcripció. De la mateixa manera, s’han posat punts en la ruta per indicar les parades.

Introducció: Què és la Línia XYZ i la Batalla de Llevant? Quin ha estat el paper de les restes que anem a vore? [inclou Comentaris 1 i 2]

Explicació introductòria durant el recorregut en autobús entre Nules i la primera parada: Almenara [en el mapa es poden ver els punts]

 

José Fco. Albelda García.- I bé, ja que anem a fer una excursioneta a la Vall d’Uixó, Almenara i Nules, què menys que poder fer-vos alguna explicació, molt senzilla, però imagine que tots no esteu igual d’assabentats sobre els temes que tenen que vore amb la guerra civil, pues aprofite i vos conte quatre cosetes si vos pareix bé.

Com vos deia Manel, anem a visitar Nules al final i ara lo primer serà visitar Almenara i la Vall d’Uixó. En Almenara i la Vall d’Uixó anem a visitar restes que pertanyen a una mateixa línia defensiva, que és una línia republicana que se diu la línia XYZ. Hi ha algú que no sàpiga què és la línia XYZ? Que alce la mà.

Grup.- [Risses]

Sí, no tingau por, no passa res. Perquè a lo millor jo partisc d’una base de que a lo millor sabeu lo que és i a lo millor no teniu per què saber lo que és. La Batalla de Llevant sabeu lo que és?

Algunes persones.- Sí.

José Fco.- I si vos dic que me l’expliqueu?

Grup.- [Risses]

José Fco.- Molt ràpidament, la Batalla de Llevant és la ofensiva que fa Franco quan en el mes d’abril del 38 arriba, després de guanyar en Terol i en l’ofensiva d’Aragó, arriba a Vinaròs i tota la zona que estava en Llevant que era zona republicana se queda partida en dos.

Algú.- L’Ebre?

José Fco.- No, la Batalla de l’Ebre serà després i és en Catalunya. Després de guanyar Aragó arriben a la mar, partixen en dos el territori republicà i se li presenta l’oportunitat d’anar cap al nord o anar cap al sud, i decidix anar cap al sud, anar cap a València, per diverses raons que ell no va deixar mai escrites, no sabem quines concretament, però possiblement per controlar el camp de l’explotació de taronja o per la siderúrgia de Sagunt o per la indústria… pel port de València, etcètera. Sabeu que… bueno, Franco imaginava que cap al 25 de juliol del 38 possiblement hauria arribat a València, que seria un passeig fàcil, i no va arribar mai a València hasta que no va rendir-se la República, a fins de març del 39. I no arriba a València precisament perquè se troba una sèrie de línies defensives que eviten que arribe a València. Quan comença l’ofensiva de Llevant l’avanç de Franco és molt ràpid, cap al sud, en a penes dos setmanes guanyen quasi dos-cents quilòmetres de llargària i l’exercit republicà fa lo que se diu “jaquetejar”, és a dir, se va retirant i va fugint, va fugint cap al sud, cap a València. No tenen on parapetar-se i van perdent territori sense parar. A partir de l’1 d’abril, ja a punt d’arribar Franco a Vinaròs ja des de l’exercit republicà se pren la decisió de reforçar l’exercit, de cridar a voluntaris i entre 50.000 persones que van a fortificar i 100.000 nous soldats a l’exercit s’intenta plantar cara. Però com no és suficient se crida a Vicente Rojo, que havia sigut un dels… bueno, el artífex de la defensa de Madrid, del “No pasarán” i ve a la zona de Llevant a orquestar la defensa del territori, amb un lema que serà “resistir es vencer”. En Llevant la màxima serà sempre resistir: fortificar i defendre; perquè és una batalla defensiva en realitat. I a partir del 28 d’abril José Miaja i Manuel Matallana, que és cap de l’Estat Major, intentaran organitzar la defensa del territori creant línies de defensa. Les primeres línies de defensa se fan en la zona de Terol i en la zona de la Serra d’Irta, la Zona d’Oropesa. Ixes són les primeres línies que se diuen línies de Terol i línies de Llevant. Ixes línies se fan sobre muntanyes que tenen poc de relleu i se fan a pesar de que se sap que no van a aguantar. Per lo tant a partir del 3 de maig se crida a un Tinent Coronel d’Ingeniers que se diu Tomás Sardí per a que plantege una defensa definitiva de lo que serà el territori per a evitar que vagen cap a València els franquistes. Ixa línia és la línia en la que se tirarà el resto, ahí se fica tota la carn en l’asador i des del mes de maig se comença a fortificar en esta zona, amb vora entre 15 y 20.000 amb torns de huit hores, tres al dia, vint-i-quatre hores fortificant. I ixa línia que és la línia XYZ estarà lista ja a finals de juny. El dia 1 de juliol ja està descrita la línia, i ja estava perfectament en posició per a poder defendre el territori. Per lo tant és una línia que se fa en temps rècord, però que se fa també amb tot el personal disponible, tant militar: és a dir, sapadors, ingeniers; civil: obrers, voluntaris i inclús presos. Presos de les presons que se trauren sobretot de València, de Sant Miquel dels Reis, que era una presó republicana, i se porten presos per a fortificar. Ixa línia ix des de la Llosa i Almenara, des de la Gola de la Llosa concretament i acaba en Santa Cruz de Molla, en Cuenca. Són més de cent quilòmetres, entre cent i cent-cinquanta quilòmetres de llargària. I té catorze Centres de Resistència, perquè està organitzada en Centres de Resistència i el primer Centre de Resistència és el Centre d’Almenara. I el segon és el que ja passa per la Vall d’Uixò. O siga que anem a visitar un Centre en Almenara i un Centre en la Vall d’Uixó, algunes restes de lo que queden d’ixos Centres. Si isquerem des de Nules, que a partir del 8 de juliol [1938] sabeu que és zona franquista, i anàrem cap a València, quan arribem al Barranc del Torrent, que l’acabem de passar fa un moment ara en la carretera, seria la primera línia defensiva republicana. La línia franquista estaria en torn al camí Cabeçol, on estan els blocaus. A partir d’ahí n’hi ha un terreny de ningú i en el Barranc del Torrent està el front republicà. És a dir, ara estaríem ja en zona republicana. I lo que vorem ara quan anem per la carretera és que en uns pocs quilòmetres travessarem vàries línies defensives, perquè no només està la XYZ, sinó que n’hi ha tota una sèrie de línies: la de Llevant per davant de nosaltres, que se va perdre; la del Barranc del Torrent que va aguantar i ara voreu… bueno, no la voreu, però ara estem passant el Belcaire. El riu Belcaire és una altra barrera natural i artificial, perquè cada dos-cents metres aproximadament n’hi hava un niu d’ametralladores. Queden encara alguns pel riu en la zona de la Vall d’Uixó i queden un parell en Moncofa. Esta és la que se va dir la línia del Belcaire, és línia republicana també, perquè totes les que vorem són republicanes. Voleu preguntar algo?

[Pregunten sobre si hi hagué batalla a Xilxes]

No, en Xilxes no va haver batalla perquè l’exercit franquista no va arribar, però sí que van arribar els tirs d’artilleria, perquè des de la zona de la Vall d’Uixó i sobretot des de la Vilavella sí que se podia disparar amb canons. També va haver algun bombardeig, sobretot alemà, de la Legió Condor, i és per lo que Xilxes se va destruir prou. N’hi ha quatre pobles que són els que van estar al front durant els nou mesos que va estar ací el front aparat que són Monfoca, Xilxes, la Vall d’Uixó i Nules, que són els quatre pobles que varen ser més afectats per la guerra. En Nules va ser antes, antes d’arribar el front. Nules se va destruir perquè era per a on arribaven els reforços a Castelló, en juny, per lo tant perquè no arribaren els reforços a Castelló és per lo que se va bombardejar la única via… bueno, les dos vies per les que arribaven els soldats, que eren el ferrocarril i la carretera. El ferrocarril està al costat de Nules i la carretera directament passava per dins de Nules.

Si mireu a mà dreta ara, voreu que a després de la cantera que està ací davant, n’hi ha una muntanyeta que a on està tot recentment treballat de color roig, voreu que allà dalt hi ha una zona pelada, com un caminet que puja per la muntanya, ixa part recta que n’hi ha en mig de la muntanya és una trinxera que se va recuperar fa poquet ací en Xilxes, açò se diu la Montaña de la Condesa i ahí n’hi ha una sèrie de restes com són trinxeres, refugis antiaeris i tal, que van en una línia des de la Llosa cap a la Vall d’Uixó directament. Açò és una zona avançada de la XYZ, no és XYZ com a tal, però són restes que n’hi ha per davant, perquè la línia XYZ no és una línia i avant, té línies de reforç per davant i línies per darrere, apart de la línia grossa. Esta seria una línia avançada en Xilxes, i se fa posteriorment, no se fa el mes de maig i juny, sinó que se farà quan el front està parant i durant ixos nou mesos els dos exercits se dediquen a fortificar sense parar. Se comencen a crear línies noves a on no n’hi haven. La del Belcaire és una, per exemple, esta seria una altra. La idea és que entengueu que, encara que se rebassara Nules, és que després s’arribava al Barranc del Torrent i és que després s’arribava al Belcaire i després s’arribava a Xilxes i després s’arribava a la Llosa. I si s’haguera perdut la línia XYZ, per darrere encara està la línia del Palància, que és la Intermitja. I si s’haguera perdut per darrere està la línia Immediata que se diu.

Ara en cent metres o cent-cinquanta metres a mà dreta anem a passar també un niu d’ametralladores subterrani (Comentari 1 en el mapa) que estan totes les troneres mirant la carretera. No el voreu, eh? Està a mà dreta, però no el voreu perquè estan fets de forma que estan camuflats. Ara en Almenara també en vorem un.

Quan visitem les restes d’Almenara vos heu de fer una idea de que només anem a visitar una zona amb només huit vestigis, d’aproximadament una vintena que n’hi ha en la zona, només de la Muntanya del Castell. Perquè la Muntanya del Castell és un punt defensiu més en tota una línia que ix des de la mar i acaba en una muntanya que se diu Del Salt del Cavall en la zona d’Almenara. Es a dir, que en realitat anem a vore una zona molt molt menuda, molt reduïda, però que és una part importantíssima també. La línia XYZ se diu “XYZ” perquè aprofita l’amplària, la llargària i la profunditat, és una línia en tres dimensions i una de les més importants d’ixes tres sigles seria la Z, que és la de la profunditat o l’altura. Perquè la línia XYZ si fa una cosa bé, entre altres, és aprofitar molt bé el relleu del terreny, aprofitar barrancs, cims muntanyosos, rius… i és una de les coses per les quals se converteix en una barrera artificial i una barrera natural.

Farem una visita molt ràpida, la farem de mitja horeta aproximadament i començarem el camí a la Vall d’Uixó. Hui la jornada és maratoniana.

Ací davant ja podeu vore una trinxera que està desbrossada (15:14 STE-007: nomenada Comentari 2, en el mapa, just abans de la Parada 1: Blocau de darrere del Castell, Almenara). Davant de vosaltres. I ací un niu d’ametralladores, a mà esquerra, rebentat, en la carretera. I a mà esquerra pues tot açò ja és el conjunt de darrere del Castell on està la trinxera. Ahí davant voreu que hi ha una trinxera. I ara qui farà les explicacions és Lara Cardona, que és la responsable del Centre d’Interpretació de la Línia XYZ.

***

José Fco. [en resposta a una pregunta]: Mira, los recuentos que se hicieron fue que de 2.200 edificios que tenía Nules, 1.800 completamente destruidos, completamente. Del resto no hubo ningún edificio que no padeciera algún tipo de destrucción, pero ya la destrucción ya va pues desde un 75%… hay un plano 75 a 50%, 50 a 25% y de 25 a 10% creo.

Parada 1. Conjunt memorial del Castell, blocaus del camí del Castell, Almenara

–> Atenció, este primer fragment no està inclós en el vídeo <--

 Lara Cardona.- Vaig a explicar un poc el conjunt memorial i aprofitarem per a visitar el blocaus. És un niu soterrani que tenim ací darrere. Anem ara si voleu, faig una xicoteta explicació a l’explanada que tenim del blocaus i fem grups d’unes huit o deu persones i anem baixant al blocaus.

–> Disponible versió vídeo a partir d’este moment fins al final de la parada <--

Panells informatius:


Captura 1. Lara Cardona explicant el blocaus de darrere del Castell

Transcripció de la parada

Lara Cardona.- Bé, este és el blocaus de darrere del Castell, és una obra que se va rehabilitar en 2020 amb una subvenció de la Conselleria de Memòria Democràtica i l’Ajuntament d’Almenara. Des de 2020 –esta és la primera obra que es va fer– s’han anat afegint al conjunt memorial set elements més. Si nosaltres anàrem caminant per esta sendeta [mirant frontalment el blocaus, indica la senda que ix cap a l’esquerra, Captura 2], aquella muntanyeta xicoteta que hi ha allí que hi ha un niu en altura, fins a uns metres un poc cap allà [senyala en direcció contrària, a la dreta del blocaus] tenim huit elements rehabilitats de la línia XYZ, que li hem posat el nom de Conjunt Memorial de darrere del Castell.

Captura 2. Lara Cardona indicant per on va la senda

Este blocaus és una roca que, amb xicotetes càrregues de dinamita, va buidant-se, va buidant-se i se li dóna la forma que vegeu a continuació: amb tres troneres que miren des de l’est fins a l’oest. Són elements defensius, vull dir, des d’ací el que és pretén és parar l’avanç franquista, com vos haurà explicat Jose, cap a València. La línia XYZ, com supose que ell vos ha explicat, comença en la Gola entre la Llosa i Almenara a vora mar, i en el terme d’Almenara acaba en ixes muntanyetes que ara no es veuen perquè està la farinera, bueno, però si veniu de València n’hi ha una muntanyeta que té una creueta pintà de blanc. Pues fins ahí arriba la línia XYZ en el terme d’Almenara i després ja pega el gir cap a la Vall d’Uixó. Nosaltres quan fem les visites, com Almenara és immediata rereguarda i en el terme d’Almenara no n’hi ha combats, nosaltres el que pretenem fer en les explicacions és més dedicar-nos a la vida quotidiana durant ixe període de l’Ofensiva de Llevant. Per què? Perquè Almenara no va ser evacuada en cap moment, per tant, la relació entre soldats i població civil és molt ferma durant ixe període. Aleshores tenim fotografies, tenim cartes i tenim de tot, de la gent que es queda precisament en el poble. I la nostra aposta, supose que Jose ho hauria explicat ahir molt bé [enllaç a la publicació de la sessió del 19 de febrer de 2023]… la nostra aposta sempre és pedagògica, vull dir, la nostra finalitat de conservar estes restes i posar-les en valor sempre és una tasca pedagògica, per conèixer el que ha passat i amb la garantia de no repetició, esperem, mai més.

Com la durada és reduïda jo el que vos propose és fer grup de huit-deu persones per anar baixant, perquè no cabem més, vos organitzeu com voleu, i els que vos quedeu fora, jo vos propose que –sense mirar el panell– mireu a vore si trobeu grafitis, marques, noms i demés. Aixina tots tenim una tasca a fer.

Recorregut d’Almenara a la Vall: explicació introductòria [+ Comentaris 3 i 4]

Jose Fco.- Hem eixit d’Almenara i anem a la Vall d’Uixó, és la segona parada. Com vos deia abans, no anem a abandonar la línia XYZ, sinó que estaria per davant de nosaltres, cap a la zona de l’esquerra on vegeu la torre elèctrica. Per ahí aniria cap a la Vall d’Uixó i allí ens rebrà Carlos Mallench que, bueno, els que vàreu estar ahir ja el coneixeu a les Jornades, que és investigador també, militar, i és membre de l’Associació Cultural Muntanyes de la Guerra, que també és una associació de la Vall d’Uixó, que fa una tasca molt bona d’investigació i de difusió del patrimoni de la guerra. La Vall d’Uixó, bueno, ahir vàreu sentir a l’alcaldessa de la Vall d’Uixó, a Tània, parlar de Castelló Sud. Castelló Sud és una marca turística que té el Pacte per l’Ocupació de la Plana Baixa, on hi ha deu municipis i des de fa tres anys ixe Pacte per l’Ocupació va vore que el patrimoni de la guerra civil era un recurs que podia vertebrar el territori, perquè en realitat els deu pobles que estan dins del pacte tenen restes de la guerra civil. Ací tots els pobles de la Plana tenen restes de la guerra civil. I ells varen vore una oportunitat en el patrimoni bèl·lic de ser un recurs turístic. I lo que varen fer és homogeneïtzar els recursos que ja existien en alguns pobles, perquè per exemple Almenara o Nules ja havien treballat en el patrimoni bèl·lic, o la Vilavella per exemple; i injectar diners, fer una inversió per a què els pobles que no tenien patrimoni bèl·lic el tingueren. I pagat pel Pacte se varen fer algunes actuacions. L’any passat vàrem estar excavant o ficant recursos en valor en la Llosa i en Alfondeguilla i en Moncofa, i enguany hem tornat a la Vilavella, hem estat en la Vall d’Uixó que tampoc tenien i s’ha fet també Artana, algo en Eslida… i en Xilxes. Per lo tant si vos agrada visitar la muntanya, fer senderisme i vos agrada visitar restes de la guerra civil espanyola, que sapigueu que els deu pobles que estan dins del Pacte tenen restes per a visitar. I tenen restes ficades en valor, que és lo important. Jo ahir intentava explicar, lo que passa és que no me va donar temps, que és important que quan aneu a la muntanya visiteu –és la meua opinió personal– restes que estiguen ficades en valor: que s’hagen excavat, que s’hagen assegurat, perquè una de les coses que fem per exemple és passar detector de metalls, encara que ja han passat molts espoliadors abans que nosaltres, però intentem que les zones que se visiten després siguen segures i açò és important. Perquè encara queden molt artefactes explosius amagats dins de terra. I això ho sabem perquè en les excavacions seguixen apareixent. O siga que el meu consell és que visiteu les zones que estiguen ficades en valor i que sapigueu que concretament nou pobles del pacte tenen vestigis per a vore. Així que, bueno, quan aneu a la Vilavella podeu visitar Nules, o després vos podeu pujar de la Vilavella o de Nules pac a Artana, d’Artana podeu passar a Eslida, d’Eslida a Alfondeguilla, d’Alfondeguilla a la Vall d’Uixó, de la Vall d’Uixó a Xilxes, a la Llosa, a Moncofa i tornar a Nules.

Imagine que ara quan arribem Carlos igual vos ho conta, però com no sé si ho farà aprofite i vos explique. La Vall d’Uixó se va quedar –quan va arribar el front– en una zona de molt de perill i evidentment se va evacuar i el poble se va quedar pràcticament buit, perquè a mà dreta nostra, en totes les muntanyes que veiem a mà dreta, és front franquista [coordenades: 39.8172, -0.23225, en la imatge es poden vore les muntanyes de les que parla, també està incloses en el mapa como Comentari 3: indicació fronts].És l’última línia que agarrà el bàndol franquista, mentre que a mà esquerra les muntanyes que n’hi ha són muntanyes que van estar sempre baix el bàndol republicà.

Comentari 3. Límits del territori que va arribar a ser franquista durant la guerra i que va motivar l’evacuació de la Vall d’Uixó. Les muntanyes del costat dret marcaren avançament màxim de les tropes sublevades, mentre que les del costat esquerre es mantingueren republicanes fins al final de la guerra.

***

Mireu, si vos fixeu a mà dreta voreu el Castell de la Vall d’Uixó [a un minut en cotxe des del punt anterior], que està allí dalt de la muntanya. Se veuen les pedres del castell [tingueu en compte que en este punt comencen les explicacions, però que es fan segons avança l’autobús cap a la parada de la Vall, així que el paisatge va canviant]. El castell de la Vall d’Uixó va ser una de les últimes batalles que va haver en la zona de Llevant i va ser el 31 de desembre del 38. Hasta ixe moment era zona republicana i a partir del 31 de desembre va ser zona franquista. I les muntanyes que tenim davant, que és la Penya Migdia, la que té punta, hasta ahí també va arribar l’exèrcit de Franco. La zona davant justet que és una muntanyeta més baixeta, això és Sumet i ahí ja no va ser zona franquista. Però les muntanyes de darrere sí. Penyalba, Sants de la Pedra, que és la que té les dos capelletes allà dalt. On se veu la creu. I la muntanya que tots coneixeu, Pipa. Pipa va ser sempre zona republicana. Que és la muntanya que teniu davant ara.

***

Comentari 4. Castell observatori guerra. ‘El Castell de Texas’

A mà esquerra voreu una muntanyeta que com un xicotet castell, això és un observatori de la guerra civil. La zona de la Cova que té també un jaciment arqueològic. La gent del barri, que és el barri de Texas, li diu “el Castell de Texas”.

Parada 2. Fortí de la Vieta, la Vall d’Uixó

Panell informatiu:

Fortí en 3D:

https://sketchfab.com/3d-models/la-vall-duixo-forti-de-la-creueta-276d29088f8942bdad6868a6f759404e

2.1. Explicació abans de pujar, al punt d’estacionament de vehicles

Carlos Mallench.- Benvinguts a la Vall d’Uixó, volem donar-vos la benvinguda al nostre poble, a la nostra ciutat. Un poble, la nostra ciutat, que en relació amb vestigis de la guerra civil, després de Viver és la segona població que més patrimoni té de la guerra civil. Allí al voltant… que veieu per ací està tot ple de nius d’ametralladores, trinxeres, refugis, puestos d’evasió, polvorins… a tot arreu. De fet el nostre himne és “la Vall és un poble rodejat de muntanyes…” pues també és un poble rodejat de trinxeres. I ara anem a vore, pel tema de la Batalla de Llevant, anem a vore un blocau que és el últim que per part d’Arqueocas s’ha ficat en valor, és una joieta que tenim ací a la Vall d’Uixó, i són 250 metros, és un aparador, pujarem, vos faré un xicotet contexte històric i Jose vos donarà unes pinzellades tècniques del fortí. I no res, d’ací ja tranquil·lament cap a Nules a les casetes a gaudir de la Recreació dels companys de Línia XYZ que segurament estaran allí esperant-vos ja. Vinga, pues anem, agarrant a la gent major de la mà i tal.

2.2. Al Fortí de la Vieta

Nota: Ací ens trobem després de pujar per la sendeta. Així i tot, quan parlen de “dalt” es refereixen a un tram que es troba més amunt encara i que no visitarem en esta ruta.

Carlos Mallench.- Bueno, de nuevo gracias por venir y participar en las Jornadas que Platges de Nules está haciendo durante este fin de semana. Para los que vinisteis ayer a las charlas no hace falta que os hable ya de la línea XYZ o de la línea Matallana[1], a parte imagino que Jose ya os habrá introducido un poco Almenara porque esta parte es continuación de aquella. Allí es el Centro de Resistencia n. 1, esta parte también es parte del Centro de Resistencia n. 1, y a partir de arriba es Centro de Resistencia n. 2. Os habrán comentado que en el año 38 hay una ofensiva franquista con el objetivo de tomar València. Pero esa ofensiva se padeció en Castellón. Todas las poblaciones de Castellón padecieron esa ofensiva, que también la llamamos La Batalla de Levante. No hubo población en Castellón desde el norte hasta aquí o hasta Almenara, que no fuera bombardeada, que no hubieran combates de artillería, de infantería… en fin, se padeció… la brutalidad de esa batalla se padeció en todas las tierras de Castellón. El porqué de configurar este sistema defensivo, que imagino que ya Jose y Lara os habrán un poco introducido, es que el ejército de la República sólo podía tomar una determinación frente a la ofensiva franquista: defenderse, pasar a la defensiva. Y eso se va a realizar creando una serie de sistemas defensivos canalizados, desde la primera línea del frente, la Línea de Oropesa, que también se llamaba Línea del Levante, la Línea del Mijares y esta sería un poco más especial, aquí lo que quisieron hacer desde… Matallana, que también da nombre a la línea y desde los ingenieros que vinieron de una comisión de Madrid al mando de Tomás Ardid. Lo que querían es crear un escenario de batalla donde plantear la misma en condiciones, porque hasta la fecha habían ido reculando, reculando, reculando, que también era una de las misiones, ir aguantando la embestida franquista todo lo más posible para crear la mayor posibilidad de bajas y al mismo tiempo esa ofensiva ir menguándola, para cuando llegaran aquí aprovechar que las tropas de allá están bastante castigadas, porque de hecho vienen combatiendo desde Teruel hasta aquí, y al mismo tiempo sacar de línea las tropas que han estado retrocediendo y que han hecho su faena. Porque esto es una simbiosis entre la avantguarda y la retaguarda, es como si hubieran puesto un reloj de arena, unos dependían de otros, si los de delante aguantaban, estos tenían la posibilidad de hacer la línea, si los de delante fracasaban estos no hubieran tenido objeto, porque no hubiera estado construida y la hubieran rebasado. Esa es la clave de la Batalla de Levante. Entonces [inintel·ligible] lo que quiere es que, mientras delante se están dejando la piel, los que están aquí van a crear ese nuevo escenario para montar una batalla en condiciones porque hasta la fecha no se ha podido realizar una defensa como ellos querían. Y precisamente se va a hacer la línea en profundidad: tenemos una línea de avanzadilla, tenemos línea de resistencia, tenemos sostenes, tenemos línea de reserva, tenemos destacamentos de enlaces entre divisiones, tenemos todo un conjunto de elementos defensivos que le van a dar esa amplitud y esa consistencia a esa línea XYZ que va a provocar que cuando llegue el ejército franquista –además aquí llegan nuevas tropas de refresco de toda la zona republicana, Cuerpo de Ejército A, Cuerpo de Ejército B, un montón de tropas…– la línea esté en condiciones de defenderse. Ese esfuerzo va ser a un nivel… que no se había visto prácticamente en toda la guerra porque estamos hablando prácticamente de más de 60.000 personas fortificando toda la línea XYZ. Desde batallones de ingenieros, batallones de obras y fortificaciones, prisioneros de San Miguel de los Reyes… Aquí había un destacamento de prisioneros de San Miguel de los Reyes, aquí precisamente en Vall d’Uixó, en Almenara y en la Llosa había dos más a finales de mayo del 38. Todo este conjunto, además de la llamada de Quintas, de albañiles, de gente que se dedicaba a las obras, también los trajeron todos aquí, junto a las tropas que también colaboraron en poder realizar la línea XYZ.

Captura 3. Carlos Mallench senyalant per a on es va dissenyar la línia XYZ inicialment. Senyala una línia aproximadament paral·lela a càmera, una línia invisible que travessaria el punt des del que ell està explicant

Estamos hablando de que prácticamente aquí se trabajaba veinticuatro horas, por turnos de prácticamente de ocho horas se iba trabajando hasta llegar a la posibilidad de cuando lleguen las tropas franquistas a Artana, a Nules o a Burriana, la línea está configurada. Ya prácticamente está ya bastante organizada en todos sus sectores. Las tropas ya están aquí. Ese es el gran secreto. Qué pasa, que los que vienen aquí vienen ya con una moral porque los compañeros han aguantado, y cuando llegan aquí ellos van a dar ahora el Do de pecho y lo van a dar. Aunque hay zonas de la XYZ que se perdieron, por ejemplo, en un principio la línea se diseñó por aquí [imatge de Carlos Mallench indicant amb el braç], pero cuando llegan el Cuerpo del Ejército A, ven que están todavía en Castellón. Entonces lo que hacen es alargar un poco más, ensanchar la XYZ. Y la XYZ desde la Llosa, se colocaría hacia lo que es la carretera de Villavieja, llegaría al Pilonet de Santa Bárbara, tomaría dirección a Artana por las casas de Paioni y al sur de la carretera de Artana a Eslida hacia la Costera todo eso se fortificaría y enlazaría con este tramo también. Pero eso en julio, el primer día de julio se perdió. Pero aun así aguantó todo el sector. Entonces llega el 25 de julio, Batalla del Ebro, la madre de todas las batallas, la batalla de los 105 días, la más famosa de toda la guerra de España, y qué pasa, pues que en ese momento la 4ª de Navarra que estaba allí en el castillo la Mallasta, la 84 que estaba un poco más arriba por Artana, la 82 que estaba por la zona de Teruel tienen que… piernas y para arriba a defender el Ebro. El Cuerpo del Ejército de Galicia, que era la unidad que estaba en la ofensiva prácticamente se queda en pinzas. No tienen ni reservas. Entonces no tienen otra opción que también pasar a la defensiva. Y es a partir de ahí cuando se crean, digamos, dos murallas chinas. En este momento de la batalla el ejército republicano digamos que está en mejores condiciones incluso que el ejército franquista, en tres meses le han pegado la vuelta a la tortilla, parece increíble, pero es así. Por qué. Porque el ejército republicano está aquí asentado ya y el ejército franquista tiene que empezar de cero. Va a crear un sistema defensivo diferente y poco a poco, a marchas forzadas, va a crear incluso una segunda línea. Incluso en Nules, a finales de diciembre, después de la ofensiva de Nules, va a crear otra línea defensiva que sería la zona que se ha puesto en valor de la Vieta, los dos blocaus de la Vieta, los famosos blocaus del Cabeçol [Visita als blocaus amb Carlos Mallench, 2018], todo eso es un sistema preparado por si otra vez el ejército republicano emprendía otro tipo de ofensiva. Y al mismo tiempo aquí lo que se va a hacer es incrementar todavía más la fortificación. Toda esta zona va a ser modificada, incluso alterada y con ubicaciones de nuevos puestos de ametralladora o nuevos blocados, para darle todavía más consistencia. Es más, en febrero del 39 van a crear tres líneas defensivas que comenzarían por Soneja, la Dehesa, Almedíjar, hacia Azuébar… todas en dirección hacia Almenara. Algunas están construidas, de hecho por ejemplo en el último libro de Alfara de la Baronía de Concha Saura [Crónica II] hay unas posiciones que han sacado a la luz. Eso forma parte de esa última fortificación que hizo el ejército del Levante republicano, la zona de Almedíjar de la Dehesa, la zona de Xóvar que también hay bastantes posiciones… todo eso corresponde a la iniciativa continuada de intentar fortificaciones. Aquí delante, por ejemplo, en el Montalar, tenemos incluso, por ejemplo, posiciones antitanque. Hicieron excavaciones para poner artillería antitanque, incluso enterraban tanques y los podían sacar por detrás por los caminos para parar una posible ofensiva por el llano desde Nules hasta València, hasta Almenara prácticamente, Sagunto y Almenara. Entonces ese es el motivo por el cual tenemos tantos vestigios, tanto patrimonio. Somos un museo al aire libre en relación a la guerra civil española. Por eso os invitamos en cualquier actividad que hacemos a que vengáis a ver estas zonas, se hacen exprofeso para ello. Esta es una ruta que se hizo hace más de una década por parte del Grupo de Memoria Histórica de Castellón, de señalización de esta zona. Posteriormente el ayuntamiento a través de Arqueocas y Jose y nosotros asesorando, se hicieron una serie de paneles, se han hecho dos anillos circulares por si la gente visita las rutas y tiene un tiempo de pasar por aquí y le gusta esto pues que sepa que puede venir, que hay un anillo pequeño, otro anillo sube un poquitillo más arriba, depende del tiempo que tengas, de si vas con niños, de si eres mayor, en fin. Y al final las rutas, todas, acaban aquí detrás en una zona que es la senda de Crister, que es una zona botánica muy importante, muy bonita, que el ayuntamiento pues ha señalizado y tal. Entonces pues hemos conjugado un poco patrimonio, botánica, gruta de San José… en fin, todo un poco para darle un poco de actividad de punto turístico, histórico y militar a toda esta zona. Y ahora, Jose, dales tú cuatro pinceladas técnicas ya que tú has sido el que ha construido…

Jose Fco.- Es que nos vamos ya [risses]. Pegueu la volta per fora si voleu i quan arribeu al parapet d’allà davant pegueu la volta i baixeu. Aixina entrareu per dins del niu d’ametralladores. Açò és un niu d’ametralladores, eh? Lo que és la posició està formada per niu d’ametralladores, un parapet que n’hi ha allí davant que era una paret de pedra seca molt més alta –no vos aneu tan dalt! Per ací a mà esquerra i baixeu, per la roca– i després voreu que n’hi ha una trinxera –sí, per ahí i cap ací– voreu que hi ha allà dalt una trinxera que en realitat és un polvorí, això que teniu per davant, ahí davant que està tallà la roca, això és un polvorí, era per a guardar la munició, val?, de l’ametralladora que n’hi hava ací dins. I después n’hi hava un camí obert que és ixe parapet, que empalmava amb ixe tros de formigó i quan s’entrava des d’ixe polvorí hasta les ametralladores mai s’entrava a vistes, sempre s’entrava passant per darrere d’una paret, d’ixa forma se protegia als soldats. Després quan entrava el soldat ací dins açò estava tetxat, no estava a l’aire lliure evidentment. A partir d’allí davant n’hi hava un corredor que entrava, n’hi ha un replanell, entres en un zig-zag, la ziga-zaga se fa per a evitar l’entrada de la onda expansiva d’una bomba o d’una granada. Si cau dins la onda expansiva xoca en les parets i no entra dins, per això lo d’entrar sempre en colze. I després açò imagineu la potència que té el sostre. El sostre és de un metro.

Carlos.- Estava preparat per a bombes de 500 quilos. De fet ací en la Vall van actuar els famosos Stukas amb bombes de 500 quilos. Per lo tant la infraestructura de fortificació és prou consistent. Açò no ho vorem en la zona franquista, en aquelles muntanyes d’allà dalt on està la zona franquista, no voreu aquesta tipologia. Esta tipologia és exprofesa d’esta zona, ademés amb refugis, moltes vegades refugis al poc de la posició per si havia bombardejos, con lo qual era una forma de poder salvar vides.

Jose Fco.- Veieu que tenia cinc troneres, són quatre de fuselleria que són estes més menudetes i una d’ametralladora que és la del mig, o de fusell ametrallador perquè en realitat la companyia…

Carlos.- Sí, depèn.

Jose Fco.- La companyia era una companyia de fuselleria en realitat la que n’hi hava ací, per lo tant probablement seria un fusell ametrallador. I després voreu que les troneres són aserrades, no són rectes, això fa la mateixa funció que feien en Nules en els blocaus les fustes. Allí lo que tenen són troneres en fusta, lo que fa això és, igual que un sac terrer en una trinxera, és que davant de l’impacte d’un projectil el projectil se queda: en un sac terrer, se queda en una fusta o ací xoca en les parets i no entra. Si foren rectes el projectil xocaria en la paret i se n’entraria cap a dins i pillaria sempre al que està mirant. Per lo tant pues és una forma de parar els projectils.

Carlos.- En la documentació que hem consultat hem vist també que per exemple cap al 20 de juliol està la 128 Brigada Mixta, cap a agost està la 221, més endavant estaria la 208 i l’última Brigada Mixta que és la que està en esta zona seria la 190 Brigada Mixta, que estava defenent tota la guerra pràcticament en zona de Castro i ixa època, cap a final de febrer la van enviar ací a esta zona de reserva. Tenim documentació, hem fet investigació, tenim mapes, tenim inclús informació del bando franquista amb situació de cada u, tenim la numeració que li donaven els franquistes a cada blocau republicà, o siga que tenim un abast de documentació perquè a banda d’excavar i ficar en valor n’hi ha una història darrere, ixa història n’hi ha que traure-la davant, al final és una simbiosis entre l’arqueòleg i l’investigador militar en este cas, que nosaltres anem a Àvila i traguem la documentació, en cas dels bombardejos anem a Villaviciosa, a l’Arxiu de l’Aire, per lo tant, un poc digam que és un complement, l’arqueologia i la història per a al final poder tindre la informació que n’hi ha allí perquè ixa informació, encara que siga a vegades molt escueta, ixa informació costa molt a vegades de traure. I després la possibilitat que n’hi ha és intentar publicar tot lo que estem fent, publicar-lo en llibres per a que després la gent puga informar-se adequadament pues en llibres, PDFs, per exemple, ara l’ajuntament publicarà les jornades de l’any passat de Nules en un PDF, pues ahí tindreu informació, per exemple Jose i jo hem col·laborat en un article de la Vieta, pues ahí teniu tota la informació que hem pogut recaptar sobre els blocaus de la Vieta a Nules, és decir, que això és… entre tots digam que fem paret. O l’ajuntament vol que açò se fique en valor, la Generalitat col·labora amb subvencions, l’arqueòleg ho obri, l’historiador ho investiga i li dóna sentit a tot açò. Al final és lo que diem, pedra a pedra se fa paret. És lo mateix que línia XYZ, pedra a pedra se va fer possible la defensa de València en estes condicions. I jo crec que… temps fugit! Tots els anys, cap al dia 31 de desembre fem una excursió al castell de la Vall d’Uixó, esteu convidats pa final d’any. Podeu seguir-nos al Facebook: Muntanyes de la guerra; i en http://muntanyesdelaguerra.blogspot.com.

Recorregut de la Vall a la mar de Nules [Comentari 5 i sobre els sostres dels blocaus]

Comentari 5. Muntanyeta de Santa Bàrbara, Mas de Lucía… Indicació de parapets de la guerra travessant les muntanyes.

Jose Fco.- Intentaré no avorrir-vos massa amb més explicacions, però aprofita perquè veieu a mà esquerra que hi ha una muntanyeta baixeta que n’hi ha una paret de pedra que la travessa, bueno, totes ixes parets de pedra són parapets de la guerra. És a dir, les restes de la guerra ens envolten per tots els costats i no ens donem compte perquè no els coneixem. El Mas de Lucia per exemple, que el teniu ahí davant a mà esquerra, amb ixos arbres, també és un post de comandament republicà, i després a mà esquerra veieu també la Muntanyeta de Santa Bàrbara on està la urbanització de la Vilavella i dalt que està un poquet més peladeta. Ahí també teniu trinxeres per a visitar, ficades en valor de la Vilavella, lo que és la cota 221. I pujant per la muntanya pues ja arribaríeu hasta la Creu de Ferro, que la majoria imagine que la coneixereu. Simplement una puntualització que crec que també és interessant. Haureu vist que quan, bueno, si aneu per la muntanya i veieu restes de la guerra i nius d’ametralladora i tal, sempre voreu que no tenen sostre. El que hem visitat amb Carlos tampoc tenia, li faltava el tetxo. No sé si algú s’ha fixat que a la part oposada d’on estaven les troneres n’hi haven unes marques en terra allargades, això són les marques, són les improntes de les bigues de ferro perquè el sostre dels nius d’ametralladora de formigó se feien amb bigues de ferro i amb cúpula de formigó i quan va acabar la guerra el ferro valia diners i les famílies no tenien recursos i la gran major part de la gent se va tirar a la muntanya a intentar agarrar tot lo que podia de les trinxeres, tot lo que era ferro, metralla… absolutament tot, tot lo que se podia vendre de ferralla. I venia el xatarrero, s’ho emportava als Altos Hornos a Sagunt i ho venien de xatarra, i és per lo que se varen volar pràcticament tots els nius d’ametralladores que n’hi haven amb sostres de ferro. En la Vall d’Uixó nius d’ametralladores de formigó només queden dos que tinguen el sostre, que són els que estan en la carretera que n’hi ha a Moncofa, abans d’arribar al badén del Belcaire, a mà dreta conforme baixes cap a Moncofa allí hi ha com un xampinyó al costat de la carretera que això és un niu d’ametralladores. I darrere, en ixe mateix hort, darrere té una altre, gemelos, són iguals. I després els blocaus de Nules, que algú me dirà “bueno, ixos també tenen sostre”, clar, tenen sostre perquè no tenen bigues de ferro, els varen fer de formigó i pedra. De fet se va fer aprofitant els bordillos de la població de Nules que estava completament arrasada. I per això també tenen sostre, perquè no tenien ferro. I aprofitar simplement per acabar… ja no vos dic res més, però aprofiteu per… en Nules, per exemple, si la majoria sou de Nules, teniu més restes per a vore que els blocaus de Nules, que és lo que tot el món va a vore. Perquè l’ajuntament des de fa tres anys està invertint en recuperar cada any un nou recurs, se va fer primer el blocau de la Vieta, després el de la Vieta n. 2. La Vieta és un pas per on passava el ferrocarril de via estreta que unia la cantera de Sant Sebastià de la Vilavella amb el port de Borriana, que de la cantera de la Vilavella és d’on se traïa la pedra per fer el port de Borriana. I és un camí que va recte, de la Vilavella a Borriana només pega una volteta per rodejar Mascarell. I allí se van ficar dos en valor. I ara recentment s’ha ficat uno més al costat de la mar, en un camí que se diu l’Andana del Bovalar. Imagine que d’ací a poquet l’inauguraran. Bueno, pues no res més, ara anem al Grau, a la platja de Nules, allí vorem molt ràpidament la recreació que han fet este matí i ara quan aparem un momentet vos diré l’hora a la que teniu que estar en el bus per a tornar i que ens deixen altra volta en Nules.

Comentari 6. Situació dels blocaus del camí Cabeçol, Nules

Comentari 6. Situació dels blocaus del camí Cabeçol, Nules

Per si algú no és de Nules, que sàpiga que estem pel camí Cabeçol i que justament ací al pont voreu que a mà dreta, igual que a mà esquerra, estan els blocaus del Cabeçol, sempre tenen gent visitant-los.

Parada 3. Recreació de la guerra en la mar de Nules

————

[1] “Línea Matallana” és una altra manera de referir-se a la Línia XYZ. Esta denominació ve de Manuel Matallana Gómez, que va dirigir les obres de construcció i que serà qui acabarà firmant l’ordre de rendició incondicional de les tropes republicanes després d’una infructuosa negociació de condicions amb el bàndol franquista.

Títol Ruta vestigis bèl·lics i recreació històrica [II Jornades de Memòria Històrica: La Batalla de Llevant, dia 2: 19/02/2023]
Data de gravació Diumenge 19 de febrer de 2023
Categories guerra civil, patrimoni immaterial, patrimoni
Data de publicació Dilluns 17 de juliol de 2023
Equip d’enregistrament Etnograma (Laura Yustas)
Publicacions relacionades II Jornades de Memòria Històrica: La Batalla de Llevant [Dia 1: 18 de febrer de 2023]: enllaç
Llista de reproducció Youtube Enllaç a la llista de Youtube

0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *