Títol La repressió franquista a la maçoneria nulera segons Vicent Sampedro Ramo
Font de la informació La Aplicación de la Ley sobre represión de la masonería y del comunismo en el País Valenciano- los masones de Alicante y Castellón (1938-1963), tesi doctoral de Vicent Sampedro Ramo, codirigida per la catedràtica Dra. Rosa Monlleó Peris (UJI) i el Dr. José Miguel Santacreu Soler (Universitat d’Alacant). Universitat Jaume I de Castelló, 2016.

Fitxa de la tesi al repositori de la UJI.

Fitxa (amb la tesi descarregable) al repostori Tesis Doctorals en Xarxa.

Altres publicacions en què es parle de maçoneria Entrevista: Joan Carles Usó, els racons ocults de la història de Nules i Castelló (drogues, travestisme i maçoneria)
Data de publicació en Nulespèdia Divendres 29 de juliol de 2022

El 22 de gener de 2016 Vicent Sampedro Ramo va defensar la seua tesi doctoral La Aplicación de la Ley sobre represión de la masonería y del comunismo en el País Valenciano- los masones de Alicante y Castellón (1938-1963), codirigida per la Dra. Rosa Monlleó Peris, catedràtica d’Història en la UJI i reconeguda investigadora de Nules. Podeu trobar la fitxa de la tesi en el repositori d’aquella universitat: http://repositori.uji.es/xmlui/handle/10803/669041. També podeu accedir a ella obertament a través de “Tesis Doctorals en Xarxa 2021-2001”: https://www.tdx.cat/handle/10803/669041. Si teniu dificultats per a accedir podeu escriure’ns a nulespedia@gmail.com, perquè està disponible però l’eina no és molt senzilla d’utilitzar.

Més tard, Sampedro va publicar un llibre –també des de la UJI– centrat en la repressió de la maçoneria a la província de Castelló. El llibre és: SAMPEDRO RAMO, Vicent (2020). Inhabilitación absoluta y perpetua, Universitat Jaume I. També podeu vore la presentació oficial del llibre, en la que l’autor explica el treball i parla dels triangles de Nules: Presentació de llibre: «Inhabilitación absoluta y perpetua» de Vicent Sampedro Ramo (vídeo).

Com que és el document que està disponible en línia, ens centrarem en la tesi doctoral. L’objectiu d’esta publicació és facilitar l’accés a eixa informació per a qualsevol nuler o nulera que tinga interés en el tema de la maçoneria o que simplement vulga saber més sobre la repressió durant la dictadura. La tesi doctoral té prop de 1.200 pàgines i abasta tota la província de Castelló i també la d’Alacant. Per això, hem preparat una mena de resum d’allò relacionat específicament amb Nules. Hem inclòs també aquelles qüestions que donen el context general necessari per entendre la part del poble, però hem tractat de resumir-les al màxim, centrant-nos sempre en allò més rellevant en l’àmbit local. Els textos que compartim a continuació, en qualsevol cas, s’han elaborat utilitzant la tesi de Vicent Sampedro Ramo com a base. Recomanem a més consultar la tesi directament si alguna dada no queda clara, ja que conté molta més informació de la que hem inclós en el resums.

En relació a l’activitat maçònica al terme, també podeu consultar la nostra entrevista al nuler Joan Carles Usó, un altre erudit en la matèria i pioner en el seu estudi. En la columna dreta –al final de la publicació en la versió mòbil– podeu vore el fragment en què Joan Carles Usó parla de la maçoneria. A més a més, recomanem la seua investigació: “La masonería castellonense contemporánea (1879-1937)”.

A continuació teniu l’índex complet de la tesi (que cal desplegar per llegir) i immediatament després el resum que hem preparat.

Índex complet

Resum lliure del contingut d’interés local de la tesi Aplicación de la Ley sobre represión de la masonería y del comunismo en el País Valenciano, de Vicent Sampedro Ramo

En paraules de l’autor, “la masonería fue en el País Valenciano, como en el resto de España, un espacio de libertad en el que se desarrolló una forma propia de sociabilidad, basada en la fraternidad masónica, que pretendía alcanzar la secularización de la sociedad a través de políticas laicistas, que defendía la libertad de pensamiento y que veía en la República el ideal político en donde poder desarrollar plenamente los ideales masónicos de la Libertad, la Igualdad y la Fraternidad”, (SAMPEDRO RAMO, Vicent. La Aplicación de la Ley sobre represión de la masonería y del comunismo en el País Valenciano- los masones de Alicante y Castellón (1938-1963), p. 15).

La tesi analitza la maçoneria començant per situar les agrupacions maçòniques que després foren represaliades. Esta aproximació li permet mostrar, a més a més, la incidència de l’Ordre en les societats alacantina i castellonenca del moment: l’impacte social de la maçoneria i la seua relació amb la política, en forma de contacte directe amb diverses faccions del republicanisme.

Introducció [resum], pp. 11-42

La tesi s’emmarca dins del procés de reparació de les víctimes del totalitarisme en Espanya. Dedica una interessant introducció a explicar per què considera necessària esta reparació i a presentar la tesi. L’autor defensa que la repressió formava part del règim de manera sistemàtica i que moltes de les seues –molt diverses– víctimes continuen sense rebre cap tipus de disculpa simbòlica o moral. En el cas de la maçoneria, explica que “fue la última organización en ser legalizada en España, una vez aprobada la Constitución de 1978 y más de dos años después de la legalización del Partido Comunista de España” (p. 13). A més a més, l’autor assenyala que, a diferència dels partits polítics i sindicats, a la maçoneria no se li ha tornat el nombrós patrimoni confiscat ni han sigut compensats. En la introducció es poden trobar tots els detalls i les dades legals corresponents.

Continuant amb este esquema general de la investigació de Sampedro, en la primera part, trobareu l’apartat dedicat a la maçoneria en la província d’Alacant. En la segona part, s’explica el cas de la nostra província, detallant l’activitat maçònica en diferents municipis entre 1905 i el final de la guerra civil a 1939. Concretament, sobre Nules es parla de dos triangles[1] maçònics: Hijos de la Severidad nº 56 (1905-1913) i La Montaña nº 1 (1923-1930). El capítol es tanca amb un recorregut per les relacions entre maçoneria i política en Castelló durant la Segona República.

En la tercera part, es parla específicament de “la represión franquista de la masonería en el País Valenciano”, analitzada en relació a l’aplicació de la Ley de 1 de marzo de 1940 sobre Represión de la Masonería y del comunismo a los masones en Alacant i Castelló. Sampedro explica com esta llei crea el delicte de maçoneria, un delicte que a més destaca per tindre caràcter retroactiu, una característica que l’autor considera “una auténtica aberración jurídica”. És a dir, era possible castigar a qualsevol persona que haguera format part de grups maçònics, fins i tot si ho havia fet quan la maçoneria no estava prohibida. En esta última part s’exposa la repressió d’estos grups, fent referència de nou al context general primer i després a les diverses lògies i triangles. Al final de capítol tenim el punt 11.4, dedicat a la repressió patida pel triangle La Montaña nº 1 de Nules.

La tesi es tanca amb les conclusions i un bast arxiu documental que recomanem molt.

Es parla també del Tribunal Especial para la Represión de la Masonería y el Comunismo (TERMC):

“En la Ley 52/2007 se encuentra la única disposición por la que al menos se reconoce la ilegitimidad de las sentencias del Tribunal Especial de Represión de la Masonería y el Comunismo, que desde 1941 y hasta 1964 incoó una cifra cercana a los 64.000 expedientes judiciales.

En concreto en el artículo 3º de esta Ley se declara la ilegitimidad del Tribunal de Represión de la Masonería y el Comunismo, el Tribunal de Orden Público, así como los Tribunales de Responsabilidades Políticas y Consejos de Guerra. También se declaran ilegítimas las condenas y sanciones dictadas por estos tribunales. Pero no se han anulado las sentencias.”, p. 14.

Per a tancar esta introducció, incloem dos cites especialment rellevants per a Nules:

“Nuestra hipótesis inicial es que esta masonería castellonense, cuyo primer taller, el triángulo Hijos de la Severidad nº 56, surgió en Nules en 1905, al contrario de lo que sucede en Alicante, no tiene su origen en la importante actividad masónica implantada en Castellón durante el siglo XIX. Hay un elemento de ruptura total con la etapa anterior. Los fundadores de este triángulo proceden de una logia valenciana y ninguno de los masones de las logias castellonenses del siglo anterior volverá a la actividad masónica tras la desaparición de estos talleres en la crisis finisecular.”, p. 36.

Tras la desaparición de este primer triángulo, uno de sus componentes consiguió volver a poner en pie otro taller, también en Nules, denominado La Montaña nº 1, con actividad entre 1923 y 1930, con varios miembros de poblaciones cercanas a Nules, entre los que hay ya una mayor implicación política, como fue el caso del primer alcalde republicano de Borriana, Rafael Arnau.”, p. 37.

La maçoneria en Nules: El triangle Hijos de la Severidad nº 56 (1905-1913)[2] [resum], pp. 774-794

Format en 1905 per quatre mestres maçons i un company, residents en Nules i anteriorment membres de la lògia Severidad. Després de la seua dissolució, passen uns deu anys sense activitat maçònica al poble.

Membres [informació completa en el document de la tesi, pp. 774-781]:

– Segismundo Cebrián Martínez, Lepanto [Venerable maestro], nascut en Albacete el 20 d’agost de 1839, comerciant resident en Nules.

– Antígono Gozalbo Bartoll, Prim [Primer vigilante], nascut en Lucena el 2 de febrer de 1875, “casado y residente en Nules, donde ejercía el oficio de zapatero”, p. 776.

– Pedro Alagarda Maciá, Tarrida del Mármol [Segundo vigilante], nascut en Nules el 18 d’octubre de 1875, “casado y panadero de profesión, poseyendo un horno ubicado en la calle Mayor nº 10 de Nules”. Se sap que va ser militant del Partit Republicà Autònom de Castelló. Més endavant fundarà el triangle La Montaña nº 1.

– Juan Belenguer Peidró, Ampere [Secretario y tesorero], nascut en València el 11 de novembre de 1859, resident en Nules, electricista de professió.

– Luis Daniel Basabilboso Vital, Edison. Nascut en Madrid en 1872, resident en Alzira i posteriorment en Nules.

Membres que es van afegir més tard:

– Francisco Rodríguez-Trelles y de Ves, Newton, 23 anys, “sobreestante de obras públicas, natural de Tarragona y residente en Nules”.

– José Valentín Martínez, Zola, 41 anys, propietari, natural i resident en Nules. Sobre la seua filiació política només se sap que era d’ideologia republicana.

El triangle La Montaña nº 1 (1923-1930)[3] [resum], pp. 794-805

Fundat per iniciativa de Pedro Alagarda Maciá. Compta amb Vicent Tomás i Martí, jove metge nascut en Artana en 1898. Vicent Tomás i Martí s’havia iniciat en la maçoneria en València, en la lògia Les Germanies nº 6, que va tindre un fort component valencianista. Ja en eixe moment, Tomás i Martí era un referent del valencianisme cultural i polític.

Per influència de Tomás i Martí, són iniciats altres dos artanencs en 1922, que passaran a formar part d’este triangle:

– Juan Martí Portalés, Montaña [tio de Vicent], propietari dedicat a la indústria del suro, nascut en Artana en 1885. Evoluciona des del conservadurisme fins al republicanisme radical, “a partir de 1931 militó en Acción Republicana (AR) y posteriormente en Izquierda Republicana (IR), para pasar finalmente a Esquerra Valenciana. Fue alcalde de Artana durante unos meses, tras las elecciones municipales de abril de 1931”, p. 784 de la tesi.

– Joan Tomás i Martí, Eliseo de Castro [germà de Vicent]. Nascut en Artana en 1900. “En 1921 era miembro de la junta directiva del Grup Valencianista d’Artana y en las elecciones de 1931 fue elegido concejal. A partir de 1934 militó en Esquerra Valenciana y durante la guerra llegó a presidir el Comité del Frente Popular de Artana. Fue un arqueólogo aficionado, realizando importantes excavaciones en la zona de su pueblo, llegando a convertirse en un experto restaurador de antigüedades.”, p. 784 de la tesi.

Artana té un gran pes en els inicis del triangle La Montaña nº 1:

“Además, la elección del nombre del nuevo triángulo, La Montaña, que se ubicó en Nules, tiene un destacado simbolismo, que creemos inspirado por Vicent Tomás i Martí́, quien como hemos visto, había titulado a la revista creada por él El Crit de la Muntanya, en referencia a la sierra de Espadán en donde está situada Artana, su localidad natal”, p. 783.

Després d’uns anys d’escassa activitat, el triangle té cinc noves incorporacions en març de 1926:

– José Carbonell Canós, Edisson, 33 anys, mecànic, resident en Nules i natural de Moncofa. “Miembro del Partido Republicano Autónomo de Castellón, en 1934 pasó a IR. Durante la guerra fue Consejero del Sindicato Agrícola de Nules de la CNT y Depositario en la cooperativa agrícola de CNT para la central de exportación de cítrico”, p. 785.

– Francisco Martí Beltrán, Lepanto, 36 anys, natural i veí de Moncofa. “Era un reputado mecánico de motores de pozos de riego. Políticamente pasó del republicanismo radical a Unión Republicana Nacional (URN) en 1934, aunque lo que más primaba en él era la ideología anarquista, como él mismo reconoció́ en sus declaraciones. Pertenecía al Centro Obrero de Moncofa, que posteriormente se escindió, pasando a la CNT. En diciembre de 1932, a raíz del sabotaje del puente de ferrocarril en Puzol, que causó un descarrilamiento con varias víctimas durante la huelga revolucionaria, Francisco Martí fue detenido y rápidamente liberado al demostrarse que no había tenido participación en el suceso”, p. 785.

– Giordano Martí Beltrán, Ovilzon, 27 anys, llaurador, natural i resident en Moncofa. “Al igual que su hermano, militó en el Partido Republicano Autónomo de Castellón y en 1934 pasó a URN. Miembro del Centro Republicano de Moncofa, en abril de 1936 fue nombrado concejal de esta población”, p. 785.

– Vicente Alanga Martí, Canalejas, 33 anys, jornaler resident en Nules.

– Pedro Alagarda Ballester, Wilson, 25 anys, fill de Pedro Alagarda Maciá. Panader, natural de Nules. “Pertenecía al Partido Republicano Autónomo de Castellón”, p. 786.

A finals de 1926 es produix la baixa de Pedro Alagarda Ballester, que passa a formar part de la lògia Sol Naciente nº 8 de Vila-real. En canvi, passa a formar part de La Montaña un dels membres de Sol Naciente, que trasllada el seu domicili al poble:

– Fabio Salvador González, Sol y Ortega. “Era fotógrafo, natural de Vall d’Uixó. Fue un destacado miembro del Partido Republicano Autónomo de Castellón, Delegado del Comité de Distrito en Nules en 1931 y Presidente del Comité Local de Nules en 1934”, p. 786.

A finals de 1927 es produïen noves altes:

– Bautista Soriano Forcada, Ferrer, 41 anys, comerciant.

– Rafael Arnau Catalá, Galdós, natural de Moncofa i resident en Borriana, 29 anys, metge. És la figura política més destacada del triangle: membre del Partit Republicà Autònom de Castelló, en 1926 és part d’Aliança Republicana i en 1929 és president del Centre Republicà de Borriana (p. 787). Va formar part de la candidatura republicana a les eleccions del 12 d’abril de 1931, que va tindre un gran èxit. Es va convertir en alcalde el 18 d’abril, després continuà com a regidor i va militar en diferents agrupacions d’esquerres. Com a metge, va destacar dins del Sindicat Provincial de Metges i posteriorment s’afilià a la CNT. Va formar part de l’Exèrcit Popular com a cirurgià voluntari durant la guerra civil i una vegada acabada la contesa s’exilià a Mèxic amb la seua família (en la pàgina 787 i posteriors podeu llegir un relat històric molt més ample i ben referenciat).

En 1928 tenim l’última incorporació:

– Antonio Chordá Prades, Canalejas, 34 anys, comerciant de Borriana, militant del Partit Republicà Autònom de Castelló.

El triangle es va dissoldre en 1929, constituint-se una nova lògia en Borriana, de la qual passaren a formar part tots els components de La Montaña. Si bé no està clar que eixa lògia arribara a fundar-se o a funcionar realment. Els motius de la dissolució, relacionats amb la reestructuració de lògies i noves normatives maçòniques, estan detallades en les pàgines 790 i següents.

Maçoneria i política en Castelló durant la Segona República[4], pp. 824-829

La maçoneria de la província de Castelló va tindre un caràcter marcadament localista i sense la transcendència política que sí que tingué en Alacant. No obstant això, sí que destaca la presència de maçons o antics maçons entre els nous diputats triats en les eleccions de 1931, 1933 i 1936. Per exemple, tres dels sis diputats triats en les eleccions del 28 de juny de 1931 eren maçons o antics maçons: Fernando Gasset Lacasaña –en situació de dorment des de 1892–; Álvaro Pascual-Leoner Forner, Vicent Peris; i José Royo Gómez, Nakens. En les eleccions del 19 de nombre de 1933 només torna a eixir un maçó: Álvaro Pascual-Leone. Per últim, en les eleccions del 16 de febrer de 1936, aconseguiren escó per Castelló dos maçons en actiu: Francisco Casas Sala, Servet; i Francisco Gómez-Hidalgo y Álvarez, Schopenhauer. En tots els casos són personatges procedents d’altres províncies o que sent d’algun poble de Castelló, viuen en grans ciutats d’altres autonomies. El percentatge de diputats maçons d’estos anys és més reduït en Castelló que en les altres dos províncies. Concretament, representa el 17% del total.

La tesi continua amb una comparativa entre províncies i explicant que la presència d’estos diputats tampoc no va suposar una reactivació de l’activitat maçònica a la província. Analitza també l’activitat política de diversos maçons, però es tracta de persones que no eren del poble i que tampoc no feren la seua activitat maçònica ací. Dedica també algunes pàgines a comparar l’activitat a Castelló i a Alacant. Per donar una idea general hem extret algunes dades (podeu consultar el gràfic complet en la p. 829):

– El moment de major activitat de la província d’Alacant és 1931, amb un total de 234 maçons. En eixe moment no hi havia activitat a Castelló.

– El moment de major activitat de la província de Castelló és 1928, amb un total de 24 maçons. En eixe moment en Alacant n’hi havia 157.

La repressió franquista de la maçoneria al País Valencià – El franquisme, un règim repressor[5], pp. 831-857

En primer lloc, l’autor exposa les característiques de la repressió franquista i destaca que es van considerar delicte fets com ser maçó o comunista. Sampedro explica els motius pels quals eixe exercici constituix una aberració jurídica i posa en relleu el fet que, una vegada acabada la contesa, la política del règim fora el càstig i la repressió als vençuts, generant el que l’autor descriu com a “exterminio físico y moral de los republicanos” (p. 831).

Continua explicant com els comunistes i els maçons –fa referència també als jueus– es consideraren l’enemic del règim, i com el suposat “contubernio judeo-masónico-comunista” seguix formant part de l’inconscient col·lectiu espanyol. Per a Sampedro esta suposada triple aliança era real únicament en la imaginació del règim, i la va utilitzar per a afermar-se simbòlicament.

Per als militars rebels i per a bona part dels seus partidaris –entre els quals estava la jerarquia eclesiàstica–, la francmasoneria s’identificava plenament amb el règim republicà i personificava tots els mals d’Espanya i –aliada amb jueus i marxistes– era la causant dels “innumerables crímenes contra la religión y la patria que debían ser purgados de la forma más dura y sistemática posible” (p. 833).

Els maçons van ser repudiats de totes les faccions revoltades i l’església condemnava els principis secularitzadors i de laïcitat que pregonava la maçoneria.

L’autor continua analitzant la relació entre l’antimaçoneria i el règim franquista, ja des del moment del colp d’Estat. Exemplifica esta relació en la figura del coronel Marcelino Gavilán Almuzara, nomenat governador civil de Burgos després del triomf dels rebels franquistes. El coronel parlava literalment de “[…] echar al carajo toda la monserga de derechos del hombre, humanitarismo, filantropía y demás tópicos masónicos” (p. 834).

“Tal y como ha señalado el profesor Ismael Saz1612, el régimen franquista, en cuanto a la represión política, no fue fascista. Fue peor. El franquismo planteó para España, desde el mismo momento en que se alzó en armas, la erradicación absoluta, completa y para siempre de lo que ellos consideraban el mal: el liberalismo, la Institución Libre de Enseñanza, la democracia, el republicanismo, el socialismo, o los nacionalismos, que ellos denominaban separatismo. Confluyeron varias represiones: la puramente fascista, representada por Falange, la militar y la de origen nacional-católico. La represión estuvo profundamente imbricada en la propia naturaleza del régimen franquista, siendo ejercida no solo físicamente (ejecuciones, violencia, exilios y cárcel) sino también culturalmente, faceta en la que el nacional-catolicismo tuvo un gran protagonismo” (p. 834, la nota 1612 pot consultar-se en la tesi).

El capítol continua explicant la repressió exercida pel règim, parlant per exemple de les investigacions de la professora Rosa Monlleó sobre els càstigs –corporals i en forma d’humiliacions públics– que s’aplicaven específicament a les dones (p. 835).

S’esmenta ací la indefensió i inseguretat jurídica produïda pel règim, posant diversos exemples. Un d’ells, que afecta específicament als acusats de maçoneria i comunisme per la llei de 1940, és el fet que en les vistes del TERMC els acusats no comptaren amb un advocat defensor, situació que també es produïa sovint en els procediments sumaríssims d’urgència. S’inclou també, com a element que impedix la seguretat jurídica, la presència constant de l’exèrcit en els procediments judicials i la creació de delictes com la rebel·lió militar aplicada als que es mantingueren fidels al legítim govern de la Segona República i es negaren a unir-se als colpistes. L’autor conclou que, estes i altres característiques la justícia franquista –com ara l’acusació amb caràcter retroactiu– feren impossibles les formes més bàsiques de justícia social, com ara la igualtat davant la llei i constituïren una nova “normalitat” jurídica basada en la humiliació i la repressió als vençuts. A més qualifica de “maquillatge”, la sèrie de lleis fonamentals en matèria de relacions laborals que s’encunyaren durant la dictadura (p. 835 i següents).

Sampedro continua amb una revisió de la justícia del règim que podeu consultar directament en la tesi. No obstant, cal destacar dos lleis bàsiques: La Ley de 9 de Febrero de 1939 de Responsabilidades Políticas –que considerava rebels als que no es van unir a la rebel·lió franquista i els condemnava i fins i tot executava per ser-ho– i La Ley de 1 de Marzo de 1940 sobre Represión de la Masonería y del Comunismo. Estes dos lleis formaren la cúpula del sistema legal franquista i establiren la creació de dos Tribunals Especials, encarregats de castigar als enemics del nou règim, és a dir, a tots els opositors denominats genèricament com a “comunistes”, independentment que la seua adscripció política fora republicana, socialista, anarquista o qualsevol altra que s’haguera oposat al colp militar. Una vegada aprovada la llei de 1939 contra els “comunistes”, calia incloure als “maçons” i com hem vist es va fer en 1940 amb una llei que incloïa les dos categories (p. 837).

A partir d’este moment, es confiscaren bens i es van depurar empleats públics –com el professorat republicà, encara que no només–, entre altres molts càstigs que anaven des de l’afusellament fins al desterrament a les colònies africanes, incloent també gran quantitat de sancions econòmiques. En casos considerats molt greus, com és el de l’alacantí José Alonso Mallol –que havia sigut director general de seguretat durant la guerra i que es va haver d’exiliar– es va sentenciar l’embargament de tots els seus béns i la pèrdua de la nacionalitat espanyola. Les sancions econòmiques no prescrivien per la mort del condemnat, havien de ser pagades pels hereus si estos no renunciaven a les herències i tenien com a finalitat finançar el nou règim. A partir d’esta nova legislació, es consideraren fora de la llei tots els partits i agrupacions que havien format part del Front Popular i havien defensat el govern de la República. L’argumentació en tot moment esborrava el colp militar i considerava traïdora a qualsevol persona que haguera defés el govern democràtic, creant un discurs en què la defensa del govern legítim equivalia a haver format part d’una suposada subversió roja o dominació marxista. La Ley de Responsabilidades Políticas també tenia caràcter retroactiu i condemnava activitats realitzades a partir d’octubre de 1934. Entre els 17 casos que jutjava la Ley de Responsabilidades Políticas, s’incloïen per exemple: ser maçó, no haver-se reintegrat a zona rebel si s’havia estat més de dos mesos a l’estranger, haver format part d’alguna de les organitzacions il·legalitzades, haver sigut considerat rebel per un tribunal militar, haver-se oposat al règim franquista o haver participat activament en la vida republicana o haver manifestat simpaties per ella, entre altres. L’abast de la llei era tan gran, que els tribunals se saturaren i en 1942 es feu necessària una reforma parcial que reduïra el nombre de persones susceptibles de ser jutjades.

En virtut d’esta llei, es va jutjar als maçons pel fet de ser-ho, exceptuant únicament a aquells que hagueren renunciat a la pràctica maçònica de manera oficial abans del 18 de juliol de 1936. Per assegurar que els dos tribunals –Tribunal Nacional de Responsabilitats Polítiques i el TERMC– treballaren conjuntament, des de 1941 Wenceslao González Oliveros, president del primer, es convertix també en vicepresident del segon.

“En todos los sumarios del TERMC, una vez iniciada la instrucción por parte del Juez Especial correspondiente, se comunicaba al Tribunal Nacional de Responsabilidades Políticas el auto de procesamiento y este organismo daba las órdenes necesarias al Presidente del Tribunal Regional respectivo para que se adoptaran las medidas precautorias sobre el aseguramiento de los bienes del procesado” (p. 841).

Sampedro ha trobat quinze expedients de responsabilitats polítiques de maçons castellonencs en l’Arxiu Històric Provincial de Castelló i en el Boletín de la Provincia de Castellón (B.O.P.CS). Estes persones pertanyien a lògies de València i Castelló. Incloem a continuació la presentació que Sampedro fa dels casos corresponents a triangles de Nules, en la p. 842 i següents es pot consultar la resta.

“– Pedro Alagarda Maciá. Expediente 5084-40. Sobreseimiento por no disponer de bienes.

– Rafael Arnau Català. Expediente 1899-39. Condenado a la sanción de inhabilitación absoluta para cargos durante 10 años, que preveía el artículo 11 de la Ley, destierro a 250 km. de Castellón durante los mismos 10 años y al pago de una sanción económica de 10.000 pesetas, que fue abonada por su esposa, Antonia Fenollosa, pues Arnau estaba exiliado en Méjico.

– Manuel Calduch Almela. Expediente 219-43. Fue condenado a la sanción económica de 1.000 pesetas, en sentencia fechada el 23 de noviembre de 1944, que fueron abonadas en la Intervención de Hacienda de Castellón el 14 de diciembre de ese mismo año, recobrando con ello la libre disposición de sus bienes.

– Vicente Calduch Roig. Expediente 1463-39. Fue sobreseído mediante Auto del Tribunal Regional de Valencia el 15 de diciembre de 1941.

– Vicente Cercós Carda. Expediente 152-44. Sobreseído el 28 de marzo de 1945, por carecer de bienes el encartado.

– Vicente Juan Chust Martínez. Expediente 4280-40. Absuelto libremente en sentencia del Tribunal Regional de Responsabilidades Políticas de Valencia, fechada el 12 de noviembre de 1940

– Antonio Díaz Estrems. Expedientes 6269-41 y 218-43, que se acumuló al primero. No consta la resolución, pero todo parece indicar que fueron sobreseídos.

– Vicente Esteve García. Expediente 15.831-41. Sobreseído mediante Auto de fecha 27 de enero de 1944, por no exceder de 25.000 pesetas el valor de sus bienes y el de sus familiares.

– Fernando Gasset Lacasaña. Expediente 2177-39. El Tribunal Regional de Responsabilidades Políticas de Valencia, tras el recurso presentado, fijó la condena a la sanción económica de 100.000 pesetas.

– Salvador Llopis Prades. Expediente 6906-41. Condenado el 8 de julio de 1941 a la sanción económica de 5.000 pesetas. Al parecer no llegó a abonarse esta cantidad, o al menos no en su totalidad, pues por Decreto de fecha 31 de diciembre de 1959, se le concedió́ un indulto de la sanción económica pendiente de cumplimiento o ejecución.

– Juan Martí Portalés. Expediente 7-43 del Juzgado de Primera Instancia e Instrucción de Nules. Tras la adopción de medidas precautorias para el aseguramiento de sus bienes, por su procesamiento por el TERMC, finalmente no se le incoó expediente de responsabilidades políticas, pero no recuperó la libre disposición de sus bienes hasta el 10 de marzo de 1947.

– Miquel Peña Masip. Expediente 3920-39. Fue condenado a la sanción de confinamiento en la provincia de Burgos durante 8 años, inhabilitación absoluta por igual tiempo y al pago de 20.000 pesetas.

– Alfonso Saera Canós. Expediente 220-1943. Sobreseimiento.

– Fabio Salvador González. A pesar de que se ordenó la adopción de medidas precautorias para el aseguramiento de sus bienes, tras ser procesado por el TERMC y realizarse una diligencia de embargo, que afectó a dos fincas rústicas de su propiedad, en marzo de 1944 el Juez de Partido de Instrucción de Nules, dejó sin efecto las medidas precautorias, pues no se le incoó expediente de responsabilidades políticas.

– Manuel Usó Jarque. Expediente 288-45. Sobreseimiento.

De estas quince actuaciones, en siete de los casos se incoaron expedientes o actuaciones para asegurar los bienes de los encartados, tras serles incoado un sumario por parte del TERMC, todos ellos entre 1942 y 1944.

A Fabio Salvador no se le llegó a instruir expediente de responsabilidades políticas y en cinco casos se decidió su sobreseimiento por diferentes razones, con la excepción del farmacéutico Manuel Calduch que fue condenado al pago de 1.000 pesetas.

(…)

Por la prensa del movimiento conocemos también la sentencia recaída en marzo de 1940 en el expediente de Vicente Chust Martínez, Indra, condenado por el Tribunal Regional de Responsabilidades Políticas a destierro a 100 kilómetros de Castellón durante cuatro años y a la sanción económica de 15.000 pesetas, aunque ya había fallecido.

Hemos hallado además otros cinco expedientes de responsabilidades políticas de castellonenses que fueron acusados de pertenecer a la masonería, pese a que no fueron masones:

– Jaime Albiol Meliá fue condenado a muerte en el procedimiento sumarísimo de urgencia 2587-C de 1939 en sentencia del 21 de julio de 1939 del Consejo Permanente de Guerra nº 4 de Castellón, siendo fusilado el 24 de septiembre de ese mismo año. Al año siguiente se le instruyó el expediente nº 5028-40 por el Juez Provincial de Responsabilidades Políticas de Castellón, imponiéndosele una sanción económica de 25.000 pesetas en sentencia de 2 de abril de 1941. Para hacer frente al pago, le fueron embargadas seis fincas rústicas de su propiedad, que no fueron devueltas a sus herederos hasta 1952, tras el indulto de la sanción que le había sido impuesta.

– Juan Bautista Bellido Tirado. Médico, afiliado a URN; fue condenado al pago de 125.000 pesetas, en sentencia de fecha 10 de junio de 1941 del expediente 4956-41 del Tribunal Nacional de Responsabilidades Políticas, que revisó la sentencia del Tribunal Regional de Valencia, que el 17 de febrero de ese año le había condenado a la sanción de 250.000 pesetas. Hay constancia del pago de al menos 25.000 pesetas el 22 de enero de 1943 y de otras 15.000 el 6 de agosto siguiente. Bellido ya había sido condenado el 9 de julio de 1938, en el sumario 219-C del Consejo de Guerra Permanente de Castellón, a 30 años de reclusión mayor por delito de adhesión a la rebelión, siendo conmutada en junio de 1940 por la pena de 10 años de reclusión mayor y obteniendo la libertad condicional el 29 de septiembre siguiente.

– Juan Antonio Bartual Ortiz. Maestro, natural de Chelva (Valencia); presidio la agrupación local del PRRS de Castellón y posteriormente militó en IR. Fue director de la Escuela Graduada de Castellón de la Plana. La Comisaría de Investigación y Vigilancia de Castellón en su informe sobre Bartual, de fecha 26 de junio de 1940, tenía la absoluta convicción de que pertenecía a la masonería: «pues además le unía una gran amistad con elementos componentes de esta organización secreta» y se le acusaba de pertenecer al Comité́ del Frente Popular, actuando de secretario o asesor de Jaime Albiol y también de ser quien decidió́ la muerte de los presos encerrados en el barco Isla de Menorca. Fue condenado por la jurisdicción militar, en el sumario 2519-C de 1941, el 20 de febrero de 1942 a la pena de 30 años de reclusión mayor por el delito de adhesión a la rebelión. El Juzgado Instructor de Responsabilidades Políticas de Castellón le instruyó el expediente de responsabilidades políticas 4967-40, que le condenó a la sanción económica de 250 pesetas, que fueron abonadas en la Intervención de Hacienda de Castellón el 15 de abril de 1943.

– José Castelló-Tárrega Arroyo. Abogado y periodista socialista, que fue miembro del Comité Ejecutivo del Frente Popular, Decano del Colegio de Abogados, 2- teniente de Alcalde en la Comisión Gestora Municipal de Castellón de la Plana con el Frente Popular y alcalde popular de la ciudad desde el 28 de mayo de 1937.1626 También fue magistrado del Tribunal Popular. Se le instruyó el expediente de responsabilidades políticas 4957- 40, siendo condenado el 7 de abril de 1941 por el Tribunal Regional de Responsabilidades Políticas a las sanciones de extrañamiento por 15 años, inhabilitación para ejercer cargos según el artículo 11 de la Ley de 9 de febrero de 1939, por el mismo periodo y a la sanción económica de 500 pesetas.

– Gaetà Huguet Segarra fue condenado por el Tribunal Regional de Responsabilidades Políticas a la sanción de inhabilitación absoluta durante 8 años y al pago de 500.000 pesetas.

Tampoco hay que olvidar la incidencia que en el castigo a los vencidos tuvieron las depuraciones en el ámbito profesional, con la Ley de 10 de febrero de 1939 que fijaba las normas para su depuración, tanto en las profesiones liberales, con la expulsión de los desafectos de los Colegios Profesionales que regulaban en este ámbito el marco laboral, como especialmente de los funcionarios públicos, del Estado, ayuntamientos y diputaciones, al resto de empleados públicos y a los de las empresas concesionarias de servicios públicos, confederaciones hidrográficas y un largo etcétera.” (pp. 842-847).

En les pàgines 847 i següents es detalla extensament en què consistia la depuració i altres formes de penalització laboral als vençuts. Entre altres dades, destaquem que –una vegada acabada la guerra– més del 80% dels càrrecs públics es van reservar als vencedors, especialment als “caballeros mutilados”; i a viudes i orfes de “caídos por Dios y por la Patria”, entre altres grups. La marginació laboral dels vençuts es feia extensiva a tota la família, especialment a les dones i als xiquets i xiquetes, generant gran degradació i misèria que conduïa als furts, a la prostitució o al suïcidi (p. 848). Sampedro continua exposant de manera més extensa la depuració de professionals de l’ensenyament. Després explica la documentació que pot consultar-se en la Causa General, la seua formació i el seu caràcter inquisitorial. Ací es combina el treball repressor de la Jurisdicció Militar i de les dos Jurisdiccions Especials que hem explicat fins ara (de Responsabilitats Polítiques i de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme-TERMC). La Causa General també es va emprar, per tant, en la persecució de la maçoneria. El procés detallat i la forma en què els tres tribunals es combinaven estan explicats en la p. 854 i següents. Caldria destacar, això sí, que era normal que una persona fora jutjada (i condemnada) vàries vegades pel mateix delicte. Per exemple, una persona sotmesa a Consell de Guerra, podia tindre després un sumari per Responsabilitats Polítiques i, al mateix temps, estos dos processos eren compatibles amb altres com la depuració professional o una acusació específica de maçoneria.

Este apartat es tanca amb una valoració positiva per part de l’autor de tot el treball de producció historiogràfica que s’està produint al nostre territori en els últims anys. Destaca el treball de la Comissió de la Veritat al País Valencià realitzat per l’A.C.P.V i les Universitats d’Alacant i Jaume I de Castelló.

La fase organitzada de la persecució i repressió de la maçoneria espanyola (1936-1941): la recuperació de documents, pp. 857-873

Atesa l’aplicació retroactiva de la legislació contra la maçoneria, la recuperació de documents que posaren noms i cognoms als maçons va ser clau en la pràctica repressiva del règim. Recomanem este apartat, però l’excloem d’este resum per allunyar-se excessivament del caràcter local que estem tractant de respectar en este resum. Podeu consultar-lo a partir de la pàgina 857.

La Ley del 1 de marzo de 1940 sobre Represión de la Masonería y el Comunismo i la creació del Tribunal Especial de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme (pp. 874-924)

Com en el cas anterior, recomanem la lectura d’este apartat i volem ressaltar-lo ací, però l’excloem d’este resum per excedir el tipus de document local que volem produir.

La repressió contra els maçons de Castelló: Recuperació de documents[6], pp. 1035-1042

Este apartat exposa el procés de recuperació de documents per part del govern franquista –específicament des de la Delegació de l’Estat de Recuperació de Documents (DERD)– amb l’objectiu de presentar casos contra els maçons de Castelló. Amb l’objectiu d’abreujar, destaquem únicament la utilització de les acusacions de maçoneria amb fins polítics com llevar-se de damunt a competidors. Com es veu en la resta de la tesi, el règim tenia un gran interés d’encausar als maçons de tot el país, i la recuperació documental va ser clau en este procés, especialment a causa del caràcter retroactiu de la legislació emprada com a base de les acusacions. Es van utilitzar tot tipus de documents per a justificar estes acusacions, des de documentació pròpia dels tallers a premsa maçònica.

L’apartat també parla de les publicacions en premsa ridiculitzant la maçoneria al llarg dels primers anys de postguerra. Des del govern de la dictadura es va tractar de generar l’opinió pública que tota Europa estava perseguint la maçoneria. Sampedro considera que es tractava d’una estratègia de legitimació de les polítiques del règim i d’una part més del pla per a encarnar en maçons i comunistes eixe “enemic de la Pàtria” que suposadament amenaçava el país i que justificava la guerra i la mateixa dictadura (p. 1041). Es van publicar notícies que fins i tot associaven l’estraperlo directament amb la maçoneria.

En summa, en este apartat s’explica el procés de recuperació d’informació sobre la maçoneria per a poder encausar practicants i iniciats de Castelló. D’altra banda, en les últimes pàgines, s’analitza fins a quin punt la maçoneria s’havia convertit en un recurs fàcil per apel·lar a la defensa de la pàtria contra un enemic al que es podien atribuir tot tipus de crims i atacs. La presència d’este tipus de notícies en la premsa desapareix, segons afirma Sampedro, a partir de 1942.

Els sumaris de la repressió dels maçons de Castelló[7], pp. 1043-1082

En este apartat s’analitzen un total de cent cinquanta-cinc sumaris del TERMC. Ací reproduïm únicament els casos vinculats a Nules. L’autor indica que durant la investigació ha tingut accés aproximadament a un 80% dels sumaris corresponents als quatre tallers castellonencs (entre els que s’inclouen els dos de Nules).

“– Sobre los siete miembros del triángulo Hijos de la Severidad nº 56 de Nules, hemos podido analizar cuatro sumarios, aunque uno de ellos lo incluiremos en el triángulo La Montaña nº 1, también de Nules, por lo que el resultado de las sentencias será:

    • Tres sobreseimientos provisionales de los sumarios.

En cuanto al triángulo La Montaña nº1 de Nules, de sus doce componentes hemos podido localizar once sumarios del TERMC, que nos ofrecen:

    • Diez condenas a la pena de 12 años y 1 día de prisión menor y accesorias.
    • Un sobreseimiento provisional (en rebeldía)”

(…)

La distribución de las condenas recaídas sobre estos veintiséis sumarios, son las que nos acercan más a la realidad de la represión, a pesar de que debido a la mayor antigüedad de los referidos al triángulo Hijos de la Severidad, cuya actividad se circunscribió al periodo 1905-1910, hace que aumente el porcentaje de sumarios sobreseídos provisionalmente.” (pp. 1044-1045).

Sampedro observa diferències substancials en l’aplicació i la tipologia de càstigs per part del TERMC en funció de les lògies. Per exemple, els membres d’alguns tallers com el triangle La Montaña nº 1 de Nules van ser més reprimits que els d’altres com Sol Naciente nº 8 de Vila-real. Estos dos casos s’analitzen individualment en apartats específics. En el següent apartat es pot llegir el resum de l’anàlisi del cas de La Montaña.

Entre els sumaris del triangle Hijos de la Severidad nº 56 –primera lògia del segle XX– no s’ha pogut trobar els sumaris de dos maçons que van morir durant la vida del triangle: Segismundo Cebrián Martínez, Lepanto, i Juan Belenguer Peidró, Ampere. Tampoc no s’ha trobat el de José Valentín Martínez. El cas de Pedro Alagarda Macía està inclòs en l’apartat dedicat a la repressió de La Montaña. Els altres tres membres sí que foren encartats pel TERMC, però en rebel·lia, és a dir, no els van trobar perquè pareix que havien faltat (p. 1056). Reproduïm a continuació la informació dels tres casos conforme apareix a la tesi:

“– Francisco Rodríguez Trelles y de Ves, Newton gr. 3º. El Juzgado nº 2 del TERMC le incoó el sumario 536/1945. Desde el Gobierno Civil de Castellón se comunicó que había fallecido en Zaragoza veinte años atrás. Como no se pudo aportar el certificado de defunción correspondiente, fue juzgado en rebeldía, archivándose provisionalmente el sumario el 24 de noviembre de 1945.

– Luis Daniel Basabilboso Vital, Edison, gr. 3º. El 20 de julio de 1945 el Juzgado nº2 del TERMC le incoó el sumario 786/1945, en rebeldía, pues no se consiguió ninguna referencia sobre él ni por supuesto fue hallado tras la orden de busca y captura dictada por el Juez Pereda, por lo que el 1 de mayo de 1946 el TERMC tuvo que decretar el archivo provisional del sumario.

– Antígono Gozalbo Bartoll, Prim, gr. 3º. Le fue incoado por el Juzgado nº2 del TERMC el sumario 787/1945, que fue sobreseído provisionalmente el 1 de marzo de 1946.” (p. 1056).

La repressió contra els maçons del triangle La Montaña nº 1 de Nules[8] [text complet], pp. 1091-1098

[Nota important: pel gran interés que té per al poble, hem inclòs este apartat íntegrament. El text que llegireu a continuació és una transcripció literal de les pàgines 1091-1098 de la tesi doctoral de Vicent Sampedro. Hem inclòs únicament el text i una nota en els punts en els que hi ha fotografies, que poden consultar-se en el document original. D’altra banda, per evitar confusions, hem transcrit únicament una nota al peu, la núm. 1994, perquè conté informació especialment rellevant. Hi ha més notes, referides a la font de les dades dels sumaris. Recomanem que abans de fer qualsevol citació i referència a la tesi s’acudisca directament al document original].

“A diferencia con lo que sucedió en Vila-real, los masones del triángulo La Montaña, fueron severamente castigados según los cánones que regían la actuación del TERMC. De los once sumarios de masones pertenecientes a este triángulo, nada menos que diez se sustanciaron con la condena a 12 años y 1 día de reclusión menor y las accesorias correspondientes y el restante fue sobreseído provisionalmente, tras haber sido incoado en rebeldía, debido a que el encartado, Rafael Arnau, se había exiliado.

Sencillamente se aplicó la Ley sin ningún tipo de atenuantes, al menos en lo que se refiere a la imposición de las condenas. Otra cosa fue el cumplimiento efectivo de las mismas, aunque en el caso que nos ocupa, podemos ver cómo con una única excepción, los condenados a la pena de prisión menor por el TERMC estuvieron encarcelados, bien con motivo de condenas derivadas de sumarios de consejos de guerra o directamente por el delito de masonería.

Las primeras actuaciones contra los masones de Nules tuvieron lugar el 16 de enero de 1943, con la presentación de las diligencias realizadas por el Inspector Jefe de la Brigada Político Social de Castellón ante el Comisario Jefe, relativas a Juan Martí Portalés, que había sido detenido e interrogado. Tras esta declaración se ordenó la detención en Nules de Pedro Alagarda Maciá y Fabio Salvador González. Los tres detenidos ingresaron el 19 de enero de 1943 en la Prisión Provincial de Castellón, por orden del Comisario Jefe de Policía de Castellón, quedando a disposición del Tribunal Especial.

El 29 de enero mediante Providencia del Tribunal Especial se ordenó el pase de las diligencias instruidas al Juez Especial nº 2 a efectos de incoación de sumario, que fue elevado el 4 de febrero incluyendo a los tres procesados en un único sumario, con el número 139/1943, ordenando el Juez la remisión de los expedientes de los tres detenidos por parte de la DERD y el traslado de estos a la Prisión Provincial de Madrid, en donde ingresaron el 18 de febrero.

Ninguno había presentado la declaración-retractación que ordenaba la Ley de 1 de Marzo de 1940.

Pedro Alagarda Maciá, Tarrida del Mármol gr. 3º, tuvo que evacuar Nules, antes de su conquista por el ejército sublevado. Tras la finalización de la guerra fue procesado en el sumario 5361-C de 1939 por el Consejo de Guerra de Castellón, siendo encarcelado en la Prisión Provincial, donde todavía se encontraba cumpliendo la pena en octubre de 1940. En el momento de su detención en enero de 1943 se encontraba en libertad condicional.

Juan Martí Portalés, Montaña, gr. 3º, también fue detenido al final de la guerra, pasando encarcelado como preso gubernativo más de siete meses, por haber sido alcalde de Artana, aunque permaneció en esta localidad tras su ocupación por los franquistas.

Fabio Salvador González, Sol y Ortega, gr. 3º, también fue detenido en 1939, según su declaración, por ser masón, por lo que no pudo presentar la declaración-retractación obligatoria.

Estando encarcelados, Juan Martí Portalés y Fabio Salvador realizaron una Retractación Canónica ante el obispado de Madrid-Alcalá. El Auto de Procesamiento contra los tres encartados se dictó el 30 de abril de 1943, decretándose su prisión provisional.

El 20 de julio los tres procesados fueron conducidos a la sede del Tribunal, donde a las 17 horas se celebró la vista contra ellos, siendo condenados a la pena de 12 años y 1 día de reclusión menor y las accesorias correspondientes, aunque se sugirió la conmuta de la pena por la sanción de separación e inhabilitación en los tres casos. El 24 de julio se decretó la prisión atenuada en su domicilio de Artana para Martí Portalés y de Nules en los casos de Salvador González y Pedro Alagarda, con obligación de presentarse ante los puestos de la guardia civil tres veces al mes.

Esta situación estuvo vigente hasta que en octubre de 1947 el Consejo de Ministros les conmutó la pena por la sanción de inhabilitación para cargos políticos y sindicales.

Tras este sumario, que fue bastante complejo, la maquinaria represiva continuó contra los masones de Nules, con sus respectivos procesamientos.

José Carbonell Canós, Edisson, mecánico nacido en Moncofa y residente en Nules. Fue procesado por la Jurisdicción Militar en el sumario 5291 C-39 por parte del Consejo de Guerra Permanente nQ2 de Castellón y condenado por delito de excitación a la rebelión a la pena de 6 años y 1 día de prisión mayor, pena que continuaba cumpliendo en abril de 1942, aunque posteriormente le fue conmutada por la inmediatamente inferior. No presentó la declaración-retractación en 1940, siendo éste uno de los cargos presentados contra él por el TERMC, cuyo Juzgado nQ2 le incoó el sumario 953/1943 el 19 de octubre de ese año.

Tras el Auto de Procesamiento, el 29 de febrero de 1944 se decretó su libertad condicional y el 23 de mayo fue condenado por el TERMC a la pena de 12 años y 1 día de prisión menor y las accesorias, con propuesta de conmutación por la pena de 6 años y 1 día de confinamiento en Vigo. Se decretó la prisión atenuada en su domicilio, que estuvo cumpliendo hasta que el Consejo de Ministros el 5 de noviembre de 1948 le conmutó la pena por la de 6 años y 1 día de confinamiento en el lugar designado por el propio condenado e inhabilitación para cargos políticos y sindicales.

Francisco Martí Beltrán, Lepanto y su hermano Giordano Martí Beltrán, Ovilzón, naturales y residentes en Moncofa, fueron procesados por el TERMC en dos sumarios correlativos, por parte del Juzgado nº 2 del TERMC, el 225/1945 y el 226/1945. No habían presentado la declaración- retractación. Ambos hermanos fueron detenidos juntos, el 21 de febrero de1945 en su localidad, por orden del gobernador civil de Castellón y encarcelados en la Prisión Provincial de la capital de la Plana a disposición del TERMC.[9]

[Ací s’inclouen dos fotografies dels germans Francisco i Giordiano que es poden consultar en el document de tesi original, p. 1094].

Francisco Martí fue evacuado de Moncofa en 1938, trasladándose a Caudete. Regresó el 15 de abril de 1939, permaneciendo detenido en el pueblo durante tres meses y posteriormente estuvo encarcelado en Borriana y Castellón, siendo condenado por un Consejo de Guerra, en la causa 5005-C de 1939 a la pena de 20 años y 1 día de prisión mayor, conmutada en revisión a 12 años y 1 día. Se le concedió la libertad condicional el 6 de julio de 1941 y dos meses después fue desterrado a Gerona, trabajando en Palafrugell durante dos años, hasta que le fue levantado el destierro y pudo regresar a Moncofa.

Giordano Martí también fue evacuado de Moncofa en 1938, estableciéndose en Alzira. Movilizada su quinta al final de la guerra, le sorprendió el final de la guerra en Minas de Libros, Teruel. A su regreso a Moncofa fue detenido durante dos meses en el un calabozo del Ayuntamiento, aunque no fue procesado.

Los sumarios del TERMC les fueron incoados a ambos hermanos el 8 de marzo de 1945, dictando el Juez nº 2 su puesta en libertad, que se hizo efectiva el 15 de marzo. Tras dictarse el Auto de Procesamiento el 27 de abril de 1945, les fue concedida la libertad provisional. Giordano Beltrán Martí fue juzgado el 16 de mayo de 1945 y su hermano Francisco el 11 de junio, siendo ambos condenados a la pena de 12 años y 1 día de reclusión menor y accesorias, con propuesta de conmutación por la sanción de separación e inhabilitación absoluta y perpetua, que les fue aplicada finalmente en septiembre de 1946.

Antonio Chordá Prades, Canalejas, gr. 2º, comerciante de Borriana, al que tras la guerra no se le exigieron responsabilidades políticas. Le fue incoado el sumario 561/1945, el 17 de mayo y el 27 de junio declaró en Valencia ante el Juez Especial, dictándose Auto de Procesamiento, tras lo cual se le declaró en libertad condicional. Fue juzgado por el TERMC el 6 de octubre y condenado a la pena de 12 años y 1 día de reclusión menor y accesorias, con propuesta de conmutación por la sanción de inhabilitación y separación que le fue aplicada dos años después.

Joan Tomás i Martí, Elíseo de Castro, gr. 3Q. Fue presidente del Comité de Artana y miembro de Esquerra Valenciana. Tras la derrota republicana fue detenido, siendo puesto en libertad el 5 de septiembre de 1940. Posteriormente le fue incoada la causa 1504-C de 1941, por procedimiento sumarísimo de urgencia, condenándole el Consejo de Guerra a la pena de 30 años de reclusión mayor, que cumplió en la Cárcel Modelo de Castellón y en el Reformatorio de Adultos de Alicante. El 29 de julio de 1945 fue trasladado a la Prisión de Carabanchel en Madrid, a disposición del TERMC.

Le fue incoado el sumario 355/1945, con fecha 6 de abril, dictándose el Auto de Procesamiento el 3 de octubre. El Juez nº 2 acordó su libertad provisional, que no pudo llevarse a efecto por hallarse extinguiendo condena por auxilio a la rebelión. El 19 de noviembre de 1945 el TERMC le condenó a 12 años y 1 día de reclusión menor y accesorias, con la sugerencia de conmutar la pena por la de 9 años y 1 día de prisión mayor.

[Ací s’inclouen dos fotografies de Vicent i Joan Tomás i Martí que es poden consultar en el document de tesi original, p. 1096].

Finalmente el 26 de diciembre de 1945, por mandamiento del Juzgado Militar nº 6 de Castellón, en aplicación de los beneficios de un indulto decretado en octubre, fue puesto en libertad condicional, fijando su residencia en Barcelona. En septiembre de 1946 se le aplicó la conmutación de la pena impuesta por el TERMC, en el sentido sugerido por el Tribunal, quedando a disposición de la Junta Provincial de Libertad Vigilada de Barcelona.

Vicente Alanga Martí, Canalejas, no presentó la declaración- retractación. En septiembre de 1926 se trasladó a Barcelona, donde residió hasta 1943 y en 1946 volvió a Nules. Fue detenido por la guardia civil el 29 de enero de 1947, ingresando en la prisión del Partido de Nules y el 3 de febrero pasó a la Prisión Provincial de Castellón, hasta que el 6 de febrero el Juez Instructor nº 2 del TERMC ordenó su puesta en libertad.

La detención fue debida a que el 14 de diciembre anterior le había sido incoado el sumario 1155/1946.

El 5 de septiembre de 1947 se dictó Auto de Procesamiento, decretándose su libertad provisional y se le juzgó el 4 de junio de 1949, siendo condenado por el TERMC a la pena de 12 años y 1 día de reclusión menor y accesorias, con propuesta de conmutación por la pena de 6 meses y 1 día de prisión menor y accesorias, decretándose prisión atenuada en su domicilio de Nules. La conmutación propuesta le fue aplicada, por decisión del Consejo de Ministros, en enero de 1950, quedando Alanga en libertad.

El 13 de enero de 1948 el Juzgado nº 2 del TERMC volvió a incoarle un nuevo sumario, el 15/1948, tras aparecer un documento con la propuesta de afiliación de Alanga en la logia Lealtad nº 6 de Barcelona en 1928, pero estas actuaciones fueron acumuladas a la primera causa.

Bautista Soriano Forcada, Ferrer, comerciante de Borriana, no había presentado la declaración-retractación. En junio de 1939 sufrió un breve periodo de encarcelamiento, no siendo procesado. En abril de 1949 se remitió por parte de la DNSD su expediente masónico al presidente del TERMC y el Juzgado Especial nQ2 le incoó el sumario 383/1949. Tras dictarse el Auto de Procesamiento el 21 de noviembre, se acordó su libertad provisional. Fue sentenciado por el TERMC el 10 de junio de 1950, con la condena a 12 años y 1 día de reclusión menor y accesorias, con propuesta de conmutación por la pena de 6 meses y 1 día de reclusión menor y las accesorias. En febrero de 1951 se le aplicó la conmuta propuesta por el Tribunal, quedando en libertad.

El último procesado entre los masones de Nules fue el único que se exilió en 1939, Rafael Arnau Català, Galdós, médico y primer alcalde republicano de Borriana, que se exilió en México. Ya hemos señalado como el Tribunal Regional de Responsabilidades Políticas le impuso una fuerte sanción, de 10.000 pesetas, junto a la inhabilitación y destierro. El 12 de junio de 1949 el TERMC le incoó el sumario 648/1949, que fue archivado provisionalmente el 11 de diciembre de 1950. En México desempeñó el cargo de Vicecónsul Honorario de la República Española en la localidad de Matamoros, en el estado de Tamaulipas.

Arnau jamás volvió a España, reflejando como en tantos otros casos el drama de los transterrados, pues el exilio fue otra forma de represión. Por muy bien que fueran acogidos los exiliados, por bien que pudieran rehacer sus vidas, el dolor de quien ve perdida su tierra, sus costumbres, sus seres queridos, la añoranza por volver, la tristeza de morir en tierra extraña fue una condena muy larga en el tiempo y muy dura de soportar.” (pp. 1091-1098).

Documents relatius a Nules (p. 1.138)

– Doc. nº 6. Primer cuadro lógico del triángulo La Montaña nº 1 de Nules. Font: C.D.M.H., Sección Especial. Legajo 752 A, expediente 11. Malauradament en la còpia que es pot consultar en el repositori no es pot llegir amb claredat, però sí que pot intuir-se que hi ha tres noms, els dels fundadors del triangle.

—–

[1] En la seua entrevista Joan Carles Usó parla de lògies i de triangles. Les lògies havien de tindre un mínim de set membres i entre ells calia que hi haguera un mestre maçó. Els triangles eren la formació immediatament més xicoteta que es feia quan no hi havia prou membres per a formar una lògia. En la tesi, Vicent Sampedro també parla de capítols, fent referència a formacions de major tamany que les lògies.

[2] Este apartat és un resum del punt “2. La masonería en Nules: el triángulo Hijos de la Severidad nº 56 (1905-1913)” del capítol VI de la segona part de la tesi, dedicada a la maçoneria en la província de Castelló.

[3] Este apartat és un resum del punt “3. El triángulo La Montaña…” del capítol VI de la segona part de la tesi, dedicada a la maçoneria en la província de Castelló.

[4] Este apartat és un resum del punt “7. Masonería y política en Castellón durante la Segunda República” del capítol VI de la segona part de la tesi, dedicada a la maçoneria en la província de Castelló.

[5] Este apartat és un resum de la introducció i del punt “1. El franquismo, un régimen represor” del capítol VII de la tercera part de la tesi, dedicada a la repressió franquista de la maçoneria.

[6] Este apartat és un resum del punt «11.1. Recuperación de documentos y actividad del gobierno civil de Castellón antes del inicio de las actuaciones del TERMC» del capítol VII de la tercera part de la tesi, dedicada a la repressió franquista de la maçoneria.

[7] Este apartat és un resum del punt «11.2. Los sumarios de la represión de los masones en Castellón» del capítol VII de la tercera part de la tesi, dedicada a la repressió franquista de la maçoneria.

[8] Este apartat és el text complet i literal del punt «11.4. La represión contra los masones del triángulo La Montaña nº 1 de Nules» del capítol VII de la tercera part de la tesi, dedicada a la repressió franquista de la maçoneria. L’hem inclòs complet per la seua rellevància per al poble. I, com en tota esta publicació, volem que siga evident que l’autoria del text és de Vicent Sampedro.

[9] Nota al peu n. 1994 de la tesi, p. 1094: “Las circunstancias de la detención de Francisco y de Giordano, nos fueron relatadas en entrevista realizada el 6 de agosto de 2010 por la hija de Francisco, Dª Dolores Martí Gil y por el hijo de Giordano, D. Giordano Martí Picher, gracias a la mediación del investigador de la Vall d’Uixó, D. Carlos Mallench. Nos relataron las vivencias de sus padres durante la guerra y después de esta y quedó muy vívido en su recuerdo aquella mañana del 21 de febrero de 1945, cuando se presentó en sus domicilios una pareja de la guardia civil, con la orden de detención. Nos cuentan que en este caso, los guardias civiles se comportaron muy humanamente, permitiendo que los dos hermanos, tras recoger unas pocas pertenencias, salieran a la calle sin estar maniatados, para evitar la vergüenza de pasar por el pueblo de esa manera, acompañándoles los guardias civiles unos pasos atrás, hasta la estación de ferrocarril de Moncofa. Hemos tenido noticia de que D. Giordano Martí ha fallecido ya. Sirvan estas líneas para expresar mis condolencias y sobre todo mi gratitud a D. Giordano y Dª Dolores por su amabilidad, extensiva, por supuesto a Carlos Mallench.”

Una altra visió de la maçoneria a Nules: fragment de l’entrevista a Joan Carles Usó

Podeu accedir a l’entrevista completa ací: Joan Carles Usó, els racons ocults de la història de Nules i Castelló (drogues, travestisme i maçoneria)

També podeu llegir més extensament la seua investigació en este enllaç: “La masonería castellonense contemporánea (1879-1937)”.

Transcripció del fragment

El tema de la maçoneria és molt interessant. En Nules hi havia alguna gent, en Artana també n’hi havia. Pots explicar… jo no sé si la gent sap exactament què era o què feien perquè no està molt clar. En fi, per a molta gent no està molt clar.

Sí. La maçoneria en principi és una associació filantròpica, molta gent la descrivix com una societat secreta: no ho és. És una societat “discreta” [50 min.], és a dir, la prohibició és de… si jo sé que vosatros sou maçons dir que vosaltres sou maçons, però jo sempre puc dir que jo sóc maçó. I de fent n’hi ha gent que ho diu.

Títol La repressió franquista a la maçoneria nulera segons Vicent Sampedro Ramo
Font de la informació La Aplicación de la Ley sobre represión de la masonería y del comunismo en el País Valenciano- los masones de Alicante y Castellón (1938-1963), tesi doctoral de Vicent Sampedro Ramo, codirigida per la catedràtica Dra. Rosa Monlleó Peris (UJI) i el Dr. José Miguel Santacreu Soler (Universitat d’Alacant). Universitat Jaume I de Castelló, 2016.

Fitxa de la tesi al repositori de la UJI.

Fitxa (amb la tesi descarregable) al repostori Tesis Doctorals en Xarxa.

Altres publicacions en què es parle de maçoneria Entrevista: Joan Carles Usó, els racons ocults de la història de Nules i Castelló (drogues, travestisme i maçoneria)
Data de publicació en Nulespèdia Divendres 29 de juliol de 2022

Una altra visió de la maçoneria a Nules: fragment de l’entrevista a Joan Carles Usó

Podeu accedir a l’entrevista completa ací: Joan Carles Usó, els racons ocults de la història de Nules i Castelló (drogues, travestisme i maçoneria)

També podeu llegir més extensament la seua investigació en este enllaç: “La masonería castellonense contemporánea (1879-1937)”.

Transcripció del fragment

El tema de la maçoneria és molt interessant. En Nules hi havia alguna gent, en Artana també n’hi havia. Pots explicar… jo no sé si la gent sap exactament què era o què feien perquè no està molt clar. En fi, per a molta gent no està molt clar.

Sí. La maçoneria en principi és una associació filantròpica, molta gent la descrivix com una societat secreta: no ho és. És una societat “discreta” [50 min.], és a dir, la prohibició és de… si jo sé que vosatros sou maçons dir que vosaltres sou maçons, però jo sempre puc dir que jo sóc maçó. I de fent n’hi ha gent que ho diu.

0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *