Títol Col·lecció de Josefina Arámbul Prior i Vicente Gavara Orosia
Donants-informants Fina i Vicente Gavara Arámbul
Temàtiques Fotografia, etnologia, festes
Data de la publicació Dissabte 11 de març de 2023

Fa unes setmanes vam publicar la Col·lecció de fotos de mili (1940-1942) de Vicente Gavara Orosia. Gràcies a la generositat de Fina i Vicente Gavara Arámbul, fills de l’anterior, mostrem ara una col·lecció familiar que de nou agrupa fotos de Vicente Gavara Orosia (“Vicentet d’Orosia”) i de la seua dona, Josefina Arámbul Prior. És una col·lecció familiar que conté algunes joies d’altíssim valor històric, com, per exemple, dos fotos de la primera missa de Pasqua de després de guerra, en març de 1940, obra del grandíssim fotògraf Rafael Escrig, o els altars majors de les “primeres esglésies” després de guerra: la capella de la Sang i el Convent després de la seua restauració.

Tot i ser una col·lecció familiar, la major part de les instantànies mostren la vida pública, social, de la parella titular de la col·lecció. En el cas de Vicente, veiem el seu paper com a regidor de l’Ajuntament de Nules durant l’alcaldia de José Montoliu, però també en festes religioses i demés. En les fotos de Fina, es tracta especialment de l’activitat religiosa, com a presidenta d’Acción Católica però també en diferents festes i amb la seua colla d’amigues. És curiós que en un i altre cas es tracta quasi sempre de fotografies de grup.

Finalment hi ha un apartat dedicat a activitats familiars, que, sense perdre de vista l’activitat pública, ens ajuden a descriure la vida quotidiana entre els anys 40 i 70.

Pensem que és una interessantíssima col·lecció, plena de detalls que donen densitat a la seua lectura. De nou agraïm als germans Fina i Vicent la seua generositat, per aportar les fotos i per la paciència explicant-nos cada detall en successives reunions i corregint els nostres textos. Una generositat que ho és cap al poble de Nules, que augmenta el seu patrimoni gràfic amb tot este bellíssim material.

Contingut

Pasqua de 1940 (2 fotos)
Família materna i paterna (10)
Escola (4)
La fira (13)
Capelles de Nules (7)
Vida social de Vicente Gavara (16)
Vida social de Fina Arámbul (15)
Boda (4)
Xiquets i família (7)
La mar (5)
Viatges (2)

Pasqua de 1940 (2 fotos)

Dos fotos de la missa de campanya el Diumenge de Pasqua de 1940, 24 de març, en què se celebrava “el Encuentro”. Era la primera pasqua després de guerra, i la plaça estava com es veu a les imatges. L’entarimat des del que es diu la missa està davant de l’ajuntament vell. Impressiona vore la quantitat de gent, la majoria vestida de negre, i com es repartiren entre les muntanyes de runes. La Mare de Déu de la Soledat, amb el mantell blanc, es troba sobre la seua peanya, mentre els retors i els escolans diuen la missa cara a la paret (a on s’havia posat un improvisat altar) tal com es feia en aquells temps. Des de les cases, banderes i cobertors en façanes plenes de portells, i el jou i les fletxes entre els dos cantons del carrer Major. El rigor visible en les fotos ens permet imaginar el context duríssim per a la vida en convivència.

Les dos fotos són del grandíssim Rafael Escrig, que aconseguix enquadraments perfectes pujant-se’n als balcons de dos cases. Estan estampades darrere amb un segell de Rafael en què encara posa “Villavieja”, el seu poble.

Família materna i paterna (10)

Fotos de la part de mare. Al darrere: “La tía Soledad la monja”. “Gabinete fotográfico de Germán Colón. Calle Enmedio 49, Castellón”. Germán Colón Ríos (1871-1950), pintor i fotògraf, va tindre el seu estudi en esta adreça entre 1894 i 1896, la qual cosa ens permet datar amb bastant precisió estes fotos.

*****

“Mª Rosa Arámbul Huesa, mi bisabuela”; una altra foto de la part de la mare de Vicent i Fina. Foto Germán Colón. Esta foto està realitzada a l’estudi del fotògraf al carrer Chermá 35 de Castelló, és a dir, és posterior a les altres. Tot i això, la data no estarà lluny del canvi de segle.

“José Prior González, mi bisabuelo” —de la família materna—. De nou foto de Germán Colón, també feta a l’estudi del carrer Chermá 35. Este fotògraf s’anunciava també com a pintor i retratista a l’oli. Siga com siga, esta foto té parts clarament dibuixades o retocades a llapis (es pot vore clarament el dibuix de contorn en diferents punts).

*****

Al darrere de la primera foto: “Carmen Prior Arámbul, vuestra abuela”, és a dir, l’àvia materna.

La segona foto és de “Carmen Arámbul”, tia materna, que vorem de padrina de boda de la seua germana. És una preciosa foto de comunió, molt a la manera d’aquells anys: un vestit amb la cintura baixa i cinturó molt ornamentat amb perles: calces i guants blancs, coroneta i vel, i tots els complements: bosseta, rosari, ventall i medalleta. Sobre la tauleta, la Mare de Déu de Lourdes coronada.

*****

L’àvia paterna dels nostres informants, Carmen Orosia Agost, amb les seues filles María Teresa i Soledat, i el seu fill Vicent, titular d’esta col·lecció. Sabent que Vicent va nàixer en 1916, suposem que la foto estarà feta en la primera mitat de la dècada de 1920 El fons és clarament un teló de fotògraf, pareix foto d’interior però no d’estudi. Carmen va vestida d’una manera molt antiga ja per a l’època, amb la falda fins als peus fins i tot estant asseguda i amb un mocadora que li cobreix tot el tors.

*****

Al darrere, a llapis: “A mi hijo Pascual Gavara sus padres. Salud y suerte”. Són els avis paterns dels nostres informants. Carmen té entre mans un exemplar de la revista Estampa, una publicació gràfica que entre 1928 i 1938 va revolucionar el món dels setmanaris amb una aposta exuberant i molt barata, d’ideologia conservadora moderada. És el número 311, de dissabte 23 de desembre de 1933, que ens permet datar la foto amb bastant proximitat.

*****

De nou Pascual i Carmen amb Manolito, un net de la parella. Van vestits a la manera antiga, els dos de negre rigurós, ell amb brusa negra i barret de feltre.

*****

Pascual Gavara, germà de Vicentet, a qui anomenaven els seus pares un parell de fotos més amunt. Darrere, escrit a mà: “A mi hermano Vicente Gavara desde Aranjuez”. Pascual va morir quan el seu germà estava servint en Àfrica [tal com vam vore a la Col·lecció de fotos de mili (1940-1942) de Vicente Gavara Orosia]. Vicente contava que el dia la de Puríssima (de 1940 ó 41), que era festa al protectorat espanyol al Marroc, no se sentia bé, sense cap motiu aparent; al cap d’un temps va rebre carta dels seus pares dient-li que Pascual havia mort el dia de la Puríssima.

Escola (4)

Josefina Arámbul Prior, mare dels nostres informants (i dona de Vicente Gavara) és la xiqueta de la fila de darrere, la quinta per la dreta, vestida de blanc. L’escola és Cervantes, inaugurada en 1926, en temps de la dictadura de Primo de Rivera. Comptant que ella va nàixer en 1922 ó 23, estaran en la primera mitat dels anys 30.

El Cervantes era una escola modèlica, tal com s’explicà al Rodacarrers 2021. Les mestres en aquell moment eren Carmen Lecha i Teresa navarro (en la foto?), la primera era la mestra més estimada per Josefina. Entre totes les xiquetes destaca, a la primera fila, la tercera per la dreta, la que està ben pentinada, amb llaç al coll, cames juntetes i calces i sabates blanques. No era fàcil aleshores aconseguir calces, probablement porta la millor roba que tenia i va pentinada a la moda.

*****

“Maestro – D. Leovigildo Aguirre-“. Al darrere, escrites a llapis, paraules incomprensibles i una data: “Marzo 1928”. “Studio Fotográfico R. Sanchiz. Valencia”. Vicente Gavara és el segon per l’esquerra de la segona fila, marcat amb una X de boligraf. Sobten els baveros, els caps rapats per evitar polls, algunes boines estacades i les espardenyes de veta generalitzades. Els mestres, tot i que cobraven molt poquet, sempre anaven elegants, en este cas amb el “guardapolvo” a la moda, trage, armilla i corbata.

*****

Una foto escolar, amb xiquets en bavero, que no hem identificat. Com sempre, demanem auxili per entendre què està passant, a on i quan, i qui són els protagonistes.

*****

“Vicente Gavara Orosia a los 9 años cuando era monaguillo” —és a dir, cap a 1925. Segurament és immediatament posterior a la Primera Comunió. És una foto feta en estudi, que demostra la importància que es donava a la vida religiosa. [Anar d’escolanet no convertix esta foto en “escolar”, però ens ha paregut que era un bon lloc a on situar-la.]

La fira (13)

En estes fotos germanes veiem l’arquet d’entrada a la Fira, les parades a banda i banda, el pas de cavalleries i de bous, les gentades que hi acudien, o una casa en obres, amb la façada coberta per una bastida de cabirons.

Era habitual que els hòmens anaren amb camisa blanca, és la imatge més comuna en la major part de les fotos.

*****

“Clausura feria ganados -1952- siendo alcalde D. José Montoliu. D. Benjamín Fabregat entrega un premio”. Vicente Gavara va ser regidor durant el mandat de José Montoliu, amb qui tenia molta amistat. Ací en veiem en segon plànol organitzant els trofeus.

*****

Ací de nou Benjamín Fabregat lliura un premi. Vicent treballà durant anys en l’organització de la Fira de Nules, i és habitual vore’l a les fotos darrere d’un micròfon. En aquells anys es van posar altaveus per presentar totes les parades de la Fira, era una gran innovació que li correspon en bona part, i de la que es feia càrrec com a locutor; era un treball que no podia fer tothom, calia un atreviment i una iniciativa que Vicent tenia sobradament. Ací de nou estan lliurant premis: copes i mocadors. També organitzava la festa del Natzarens, amb Lluis Casaus pare. Vicente va ser una absència flagrant en el llibre de La ‘fira’ de Nules en la época contemporánea, una de les publicacions més importants de Vicent Felip Sempere sobre el nostre poble.

*****

Lliurant mocadors a alguns afortunats.

*****

Uns bous espectaculars, exhibits a la gentada i amb la protecció o la curiositat d’alguns municipals.

*****

Altres vistes de la fira de ramat. Són fotos de Rafael Escrig.

*****

Tres instantànies d’una mateixa exhibició de cavalleries davant d’una taberna (“VINOS LICORES”). A la façana es veu publicitat d’algun producte per als llauradors  (“AGRICULTOR…”) i l’anunci per a la pel·lícula bèl·lica Simba (1955), que es projectaria a algun cine de Nules. A bona part de les fotos d’activitats públiques veiem presència de policies municipals.

Capelles de Nules (7)

“1ª Parroquia después de la guerra”. Al darrere: “Mes de mayo de 1941 – capilla vieja de la Sangre”. Foto Ausina.

*****

“Altar del Carmen en el Convento el día de su inauguración”. Rafael Escrig.

*****

Enramada per a la Mare de Déu. “Foto Escrig -Villavieja”.

Santa Teresa, al Convent.

*****

­­­ Foto Rafael Escrig.

*****

Any 1949. Foto Rafael Escrig -Nules.

Vida social de Vicente Gavara (16)

“Dia del Corpus 1942”. Al darrere: “El dia del Corpus cuando era de la junta de S. Luis”. Com vam vore a la seua col·lecció de fotos de la mili, l’última foto servint se la va fer a R’gaia el divendres 17 abril. La següent foto de Vicentet que trobem, ja de civil, és de mes i mig després, del dijous 4 de juny, dia del Corpus.

*****

“Festa de Sant Vicent Ferrer”. Vicent porta el guió. No hem pogut reconèixer a on estan.

*****

Al darrere: “Fiesta del Corpus 1960”. El capellà suposem que seria mossèn Melchor, que va estar molts anys a Nules. Tampoc no entenem a on estan exactament.

*****

Vicent era un home molt sociable que estava en diferents entitats -ho va estar també a la Caixa Rural, per exemple-, entre altres al futbol. Ací és molt curiós que els jugadors porten camisa en compte de samarreta. També ens sorprén vore al massatgista amb la seua maleta i el jersei amb les lletres F.J. Nules i damunt l’aguilot del règim. Hi ha deu jugadors i dos porters (?). No sabem a on estaria este camp, que pareix molt correcte.

*****

Foto Gil Roca, Castelló, maig de 1951. Vicent Gavara amb set futbolistes vestits amb un equipament que segurament hui tampoc no homologarien…

*****

“Jabonero. Se toreó el 27-8-1944”. Esta foto comporta alguna controvèrsia, perquè ens havien dit que era el famós bou Griset. Es pot vore el comentari de Pepe Mitger a Comentaris a les fotos sobre Tradicions i festes arreplegades per Tomàs Miralles i també a l’entrevista a Vicentica Martínez, ‘la Cala’. Griset era un bou molt valent que va agafar a molta gent en les festes de la Soledat. Ens preguntem si seria el mateix amb nom i malnom o si hi haurà una confusió.

*****

Foto-Estudo París, Castelló. L’home de negre, assegut a la dreta, és el que portava la Caixa, però és difícil reconèixer l’espai. Pareix que estiguen mullant en tassetes de xocolate, podria ser alguna boda de la que hem perdut als contraents. La festa ja està avançada, veiem moltes botelles d’alcohol sobre la taula, un paraigües obert i molta broma.

*****

“Vicente Gavara Orosia a los 32 años”. Rafael Escrig, Nules, octubre de 1949. Vicent es va casar tard, en 1957, als 41 anys (i Josefina, la seua dona, amb sis o set menys).

*****

“Año Vicentino en Nules. Bautizo del niño de Mascarell apadrinado por el Ayto”. Desconeixíem les festivitats per l’any “Vicentino”, de les que buscarem més informació. Ací veiem que la comitiva acaba d’entrar pel carrer Major des de la Plaça. El capellà és mossèn Melchor, que va estar molts anys a Nules. Vicent Gavara és el primer per l’esquerra, vestit de blanc amb el seu estil distingit. La xica amb el vestit regional seria la regina de festes.

*****

“Fiestas S. Bartolomé – Campeonato 1954”. Pareix que estiguen a la plaça Major, enfront de l’ajuntament, però no hem pogut esbrinar de què era el campionat. Asseguts davant, el primer per la dreta pareix Jaime Prior, i el tercer Ricardo Llombart, que potser encara no fóra alcalde. Vicent Gavara té davant a la xiqueta Trinidad Mariner. A l’esquerra té a Vicent Molés, que després seria alcalde de Nules. A l’esquerra està assegut un dels municipals del poble.

*****

Al darrere: “El día del Pregó en Castellón en el vino de honor 1955”. Fotos Wamba, Castelló.

*****

Al darrere: “Cena de gala ofrecida por el Ayuntamiento y Diputación de Valencia el dia de junio de 1964 en los jardines del real viveros a los congresistas del 1er Congreso Nacional de Aguas de España celebrado en Valencia los días del [espai en blanc] al [espai en blanc] de Junio de 1964.

Nuestros compañeros de mesa eran los miembros del tribunal de las aguas de Valencia con su presidente actual el …”. Foto Finezas, València. Mirada des de l’actualitat, esta imatge crida l’atenció per la absència quasi total de dones.

*****

“Foto hecha por el sargento Manzanil frente al cuartel de la guardia civil en 1959”. La sorpresa d’esta foto és que darrere té al “rul·lo de l’Hermandat”, que operava el nostre enyorat Vicent Oliver.

*****

“En Toledo -puerta pal. de palacio primado” (Palacio Arzobispal). Suposem que es referix a la porta principal. Ens conta la seua filla Fina que li agradava viatjar i que s’apuntava sempre que podia. En este cas imaginem que seria alguna activitat protocol·lària relacionada amb l’ajuntament, i per tant dels anys 50, l’edat d’or de les gavardines.

*****

Al darrere: “La Comisión de hacienda del Ayuntamiento reunida en la terraza de nuestra casa del mar estudiando los nuevos sueldos de los funcionarios municipales. Fotografía obtenida por el interventor del Ayuntamiento D. Antonio Clemente. Agosto 1957”. La Comissió d’Hisenda estava formada, com veiem, per Vicente Molés, Vicente Gavara i Manolo el Curret (i l’interventor, Antonio Clemente, que està fent la foto).

És molt curiós vore ací que l’any 57 entre les casetes de la mar encara no hi havia separació, perquè es van eliminar en els anys de guerra; ho contaven Fina Monlleó i la seua filla Fina Roselló en la seua entrevista. Estes separacions van tardar en fer-se perquè al veïnat li feia la impressió que era un gest poc sociable, però quan va començar el primer es van fer totes ràpidament.

Al darrere: “Fiesta Sociedad en la terraza Alcázar. Juegos florales 1968”. Foto Pérez, 27 de juny de 1968.

Vida social de Fina Arámbul (15)

Foto Rafael Escrig, Vilavella. La parella de baix a la dreta són Manolo el Curret (a qui hem vist més amunt) i Doloretes. Es veuen tots molt jovenets, és possible que Fina encara no festejara. En esta foto, de nou, quasi totes les xiques porten roba fosca, potser encara per dols de postguerra.

En 1949, el fotògraf Rafael Escrig ja posa la seua adreça de Nules. En fotos anteriors encara apareixia “Villavieja”.

*****

Al darrere: “Toma hábito de Fina la Carrilla”. Familiars i amigues l’acompanyen: la primera per l’esquerra és Teresita Fandos, mare de Maite Cases, i al seu costat està María Bruno; també està Fina Arámbul (amb una bata florejada a la dreta de la novícia) i la resta d’amigues. La xica joveneta ajupida en terra, la primera per la dreta, era neboda de Fina la Carrilla. Conta Fina Gavara, que a sa mare, que també havia tingut vocació, li va fer molta llàstima que se n’anara monja la seua millor amiga.

Estan en l’interior d’un recinte que potser ja fóra el convent de destí de l’amiga.

*****

Al darrere: “Profesión de Carmen Roses”, una altra amiga que les deixava per casar-se amb Crist. A la dreta de Josefina està la seua amiga Carmen, que també va faltar jove.

*****

Ací no hem reconegut a ningú; són mongetes, potser en la seua consagració (porten les típiques coronetes de flors sobre el cap i una escarapel·la sobre el pit), acompanyades per les seues famílies. Com les anteriors, pareixen monges clarisses, segurament en Amposta o Tortosa, que solia ser la destinació de les xiques de Nules. Potser la foto fóra un obsequi a Fina, que estava molt vinculada a l’activitat religiosa.

*****

Al darrere: “Tanda de ejercicios espirituales. 1951”. Les vint-i-set xiques es troben en un jardí frondós, al voltant d’un Jesuset que sostenen les de darrere. La vida espiritual era una de les poques opcions que es consideraven per a les dones, que havien de ser “àngels de la llar” segons la ideologia del règim. Josefina tindria ahí uns 28 anys. La segona a la dreta és Carmen Prior.

*****

Huit amigues i un xiquet en un paratge que no reconeixem. Possiblement siga algun dia de pasqua o similar, en què anaven a motors o casetes. Darrere es veu tot un pany de cases.

*****

Foto Rafael Escrig, març de 1946. “Juventud femenina de Acción Católica”. Les xiques van molt elegants, amb teja i mantellina i guants blancs. La xica de blanc porta la bandera de les aspirants d’Acció Catòlica. Josefina era la presidenta en Nules, i ens conten que discutia molt amb el que arribaria a ser cardenal Vicent Enrique i Tarancón (en estos anys arxiprest de Vila-real), tot i que a la llarga coincidirien en molts aspectes.

*****

Josefina Arámbul Prior, jove, guapíssima i molt elegant, de camarera de la Mare de Déu de la Soledat. Pels taulellets de terra i la columna de darrere sabem que es tracta de l’estudi de Rafael Escrich. El teló pintat de darrere evoca un espai sagrat.

*****

“Fiesta de les Camareres”. Foto J. Lurbe, València. Curiosament les fotos d’exteriors les va fer un professional de València. En la primera foto ixen del Convent, que feia aleshores d’església. En la segona pareix que vagen pel carrer Major.

*****

Grup de xiques d’Acción Católica, totes elles amb la insígnia a la solapa: 1) Teresita Fandos, mare de Maite Cases; 2) Fina la Carrilla (?), que es va posar monja; 3) María Dueldo, 4) Carmen Prior, 5) Josefina Arámbul, 6) Vicentica la Cala, dona de Monfort. Josefina era la presidenta, María la dipositària i Carmen la secretària. Fotos de Rafael Escrig, març 1948. Per la columna que tenen darrere sabem que està feta a l’estudi del fotògraf al carrer Major (on ha continuat treballant el seu fill, també Rafael Escrig).

*****

“El dia 1ª MISA MOSÉN ROMERO”. Les amigues de Fina Arámbul estaven molt implicades en Acción Católica (ella va ser la presidenta), en els anys de més moralitat de la postguerra (quan, per exemple, anaren a advertir a la gent que entrava a vore Gilda al cine Capitol). Conta la seua filla que s’ajuntaven per a misses, processons, o perquè algun amic se n’anava de capellà o de monja. Ací es tracta del primer cas.

Que algú cantara missa era motiu de festa en el poble: acudien autoritats i el missacantant feia un convit com en una boda. En la foto es pot vore que dels balcons penjaven cobertors, i la gent aguaitava al carrer per esperar el pas del nou clergue amb la seua família.

Les xiques van amb la mantellineta per a entrar a l’església, i algunes amb el catret per a seure, perquè els bancs estaven reservats per als hòmens. No sabem quin carrer seria ixe, tan poblat de joves acàcies, potser algun tram de l’avinguda de la Constitució.

La novetat en esta foto és que ja apareix en la colla el futur marit de Fina, Vicente Gavara.

*****

Al darrere, de nou: “1ª misa de Mosén Romero”; és el banquet que oferia la família de missacantant. La primera per la dreta, vestida de negre, és Teresita Fandos.

*****

Al darrere: “Casamiento de las hermanas Martínez –(Ballos). Yo fui padrino del Miguel”. Fotos R. Escrig, juny de 1956. Darrere a l’esquerra estan Vicente i Josefina, que es casarien a l’any següent. I a l’altre costat Antonio Valls, molt amic de Vicent.

Boda (4)

Boda de Fina i Vicent en març de 1957. Ell complia ixe any els 41 anys, i ella els 35, un poc tard per al costum d’aquells anys. En la primera foto estan anant cap a la Capella de la Soledat, a on es van casar (encara que en ixe moment la iglésia oficial era el Convent). Fina va agarrada del padrí, José Montoliu, gran amic del nóvio (i alcalde en aquell moment), i ell de la padrina, Carmen Arámbul, a qui hem vist al principi de la col·lecció en vestit de comunió. Per cert, els rams de nóvia solien ser de tela, en este cas clavells blancs.

*****

La imatge següent és ja de la boda, amb nuvis i padrins agenollats sobre els reclinatoris. A l’esquerra veiem la bandera de les Dones d’Acció Catòlica, de les que Fina era presidenta.

En eixir de la cerimònia els contraents ja anaven junts de bracet. Ací veiem també la xiqueta que porta la cua del vestit de la nóvia: és Mari Carmen Roselló, germana de Josefina, la pintora, que és la xiqueta que té darrere a la dreta.

*****

L’última imatge que hem seleccionat de la boda és de Rafael Escrig (les altres segurament també), una instantània d’estudi amb els padrins i la xiqueta que feia de patge. Ací podem apreciar detalls molt curiosos, com que Fina porta al pit la insígnia d’Acció Catòlica.  A més, Fina i Carmen pareixen portar unes medalletes de nacre blanc que compartien, una de Sant Josep i l’altra de la Mare de Déu del Carme. La xiqueta Mari Carmen portaria probablement vestit i medalleta de la primera comunió.

Després de la boda se’n van anar de viatge a Sevilla i suposem que altres destinacions.

Xiquets i família (7)

Al darrere: “Mis primitas Encarnita y Carmen cuando eran pequeñitas”. Foto R. Escrig, Nules, gener de 1949. Són cosinetes de Fina i Vicent, els nostres informants, filles d’una germana de Vicentet. Els joguets que porten potser eren del fotògraf, de qui reconeixem perfectament el seu estudi.

*****

A la Font de l’Assumpció de Viver, font barroca construïda en 1608. Fotos Núñez, Viver. La família Gavara-Arámbul i els cosinets es quedaven alguns dies per Viver, per la qualitat de l’aigua i perquè es pensava que la muntanya era bona per als xiquets, que els donava fam (i que la mar “menjava”). En la foto està Vicent Gavara i Fina, la filla major. Deu ser cap a 1959.

*****

Al darrere: “[dilluns] 25 abril 1960 – Fiesta de S. Vicente”. La xicoteta al braç de son pare és Fina. Sobre la barroca manta que cobrix el cavall veiem el seu origen: Massanassa.

*****

Foto Pérez. Dos cosinetes en la festa de les Barraquetes: la major Mari Carmen Ripollés, i la xicoteta Fina Gavara, asseguda en un catret.

La segona també és obra de Foto Pérez (Martín Pérez), juny de 1966. Vicente Gavara Arámbul en una barraqueta davant del Convent.

*****

“Foto Pérez, [dissabte] 30 JUN 1962. Sangre 46, Nules”. És una cavalcada de les festes de Sant Joan, que era la festa important del poble per damunt de les festes de la Vila. Darrere de les anques o la gropa del cavall, cobertes per una manta molt ornamentada (segurament de Massanassa), tenim a sis xiquetes i dos xiquets, ells vestits de llauradors i elles no se sap molt bé de què. Les dos de dalt, més majors, porten cistelles, segurament amb confetis i serpentines o caramels. La xiqueta de baix a l’esquerra és de nou Mari Carmen Ripollés, cosina de Fina i Vicent, els nostres informants. Les carrosses es feien amb molt bons materials i es cobrien amb paperets de seda apegats amb farina i aigua.

*****

Els nostres informants, Fina i Vicente Gavara Arámbul, retratats en alguna parada de fotògraf en les festes de Sant Joan. Al darrere: “Vicente tenía 1 ½ y Finita 5 ½ años. Foto del día de San Juan, año 1964”.

La mar (5)

“En el mar”. Són, d’esquerra a dreta i de dalt a baix, Josefina Arámbul, mare dels nostres informants i cotitular d’esta col·lecció; la seua cosina germana, Josefina Monlleó (de qui publicàrem una entrevista amb la seua filla, la pintora Josefina Roselló); Carmen Arámbul, germana de la primera, amb la seua filla Mari Carmen Ripollés (a qui hem vist abans en la carrossa i en la barraqueta); María, cunyada de Carmen; Soledad Prior, i la seua germana major, a qui ja coneixem: Carmen Prior, mare de Josefina Arámbul i iaia de Fina i Vicent. Finalment, la xiqueta de davant és Mari Carmen, filla de Josefina Monlleó (i germana de Josefina Roselló, la coneguda pintora de Nules). Crida l’atenció que, tret de les xiquetes i de Fina Monlleó, totes les dones van vestides de negre. Està per fer la història del dol a Nules, però parlem amb Fina que sa mare conservava els mantells de cap a peus que es poden vore en les primeres fotos d’esta col·lecció, les de la missa de l’Encuentro de l’any 40. També ha sentit parlar de com en algun moment del passat, el dol rigorós incloïa una mena d’hàbit amb cordons.

Fina pensa que en la foto la seua àvia tenia sixanta i pocs anys (!). Va morir molt prompte i sa tia Soledad, que estava fadrina, va exercir de iaia. Esta imatge, a més a més, és curiosa per com representa a diverses generacions de dones reunides.

Darrere tenen un gran teló blanc, posat com a fondo per a la foto. Fina reconeix l’ambient marítim en els sillonets de vímet, que estaven a les casetes de la mar, i en els braços a l’aire.

*****

Al darrere de les dos: “Verano 1960. Finita tenía 19 meses”. Són imatges molt boniques de les dos cosinetes, Fina i Mari Carmen, jugant amb les nines a la terrassa de la caseta de la mar. De nou veiem les terrasses sense separació, ja en l’any 60, que és quan es va instal·lar la llum elèctrica.

*****

Al darrere: “Verano 1964. Foto hecha en les Playetes de Nules”. Tornem a Nules i tornem a la mar. En primera fila reconeixem a Pedro Navarro pare i fill. També coneixem al titular d’estes fotos, Vicent Gavara, amb la seua filla Fina. El xiquet de davant de tots és Ricardo el Polit, la xiqueta amb barret de més a la dreta la seua germana, i la dona de darrere sa mare. Ens conta Fina que el veïnat s’ajuntaven i feien una “excursió a les platgetes”, que en realitat era anar davant del càmping, a on hi havia un poquet d’arena. Ixa era la bonica socialitat de la Mar en aquell moment. Les xiquetes portaven uns bonics banyadors amb faldilla.

*****

Al darrere: “Dia de Pascua 1968 en casa Paradells del mar Nules”. Aquella casa era una meravella, amb molt d’espai arbrat i ho passaven molt bé les famílies amb xiquetes i xiquets. A la punta de la dreta ens alegra reconèixer a la parella formada per Ramón Capella i Isabel Campos [de Ramón es pot vore també la seua Col·lecció de fotos]. Al centre està Vicent Gavara, amb un baló i amb Fina de bracet.

Viatges (2)

En algun moment es van popularitzar els viatges organitzats, i Vicent i Fina van prendre gust per ells, com ara vorem. La parella està darrere, a la punta esquerra, joves i ben pareguts. Ací estan al Valle de los Caídos, que era una destinació monumental que es va fer molt aquells anys.

*****

Al darrere: “[dijous] 17 de Julio de 1975 – En la plaza de S. Pedro de Roma entrando al Vaticano”. Un viatge ja ambiciós, que es va fer molt habitual als fidels de Nules i de la resta del món. Gent de classe treballadora, de vegades major, accedien als viatges organitzats i a parts del món que només coneixien pels mitjans de comunicació. Este viatge es gaudia moltíssim, tot i que es feia en autobús durant hores i hores.

*

Títol Col·lecció de Josefina Arámbul Prior i Vicente Gavara Orosia
Donants-informants Fina i Vicente Gavara Arámbul
Temàtiques Fotografia, etnologia, festes
Data de la publicació Dissabte 11 de març de 2023

Títol Col·lecció de Josefina Arámbul Prior i Vicente Gavara Orosia
Donants-informants Fina i Vicente Gavara Arámbul
Temàtiques Fotografia, etnologia, festes
Data de la publicació Dissabte 11 de març de 2023
Títol Col·lecció de Josefina Arámbul Prior i Vicente Gavara Orosia
Donants-informants Fina i Vicente Gavara Arámbul
Temàtiques Fotografia, etnologia, festes
Data de la publicació Dissabte 11 de març de 2023
0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *