Devem a l’historiador de Xilxes Ferran Valls i Planes el coneixement de l’article de l’arquitecte José Antonio Pastor «Granja-escuela para la Hermandad de la Ciudad y el Campo, en Nules», publicat a la revista Reconstrucción. Dirección General de Regiones Devastadas y Reparaciones nº 48, 1944, pp. 367 a 370 (en realitat la revista només tenia 44 pàgines, però acumulava la numeració anual). La Granja-escola era l’edifici dedicat a la Secció Femenina, la institució adreçada a la formació de les dones en oficis i en “l’esperit nacional”.

En este número de la revista Reconstrucción s’hi podia veure l’article sobre la Granja que reproduïm a continuació. El signava el seu arquitecte, José Antonio Pastor Pastor, responsable d’edificis emblemàtics dels racionalisme de postguerra com l’Hotel Astoria de València, l’Hotel Bayren de Gandia o el Grup residencial Virgen de la Fuensanta (construït per als afectats per la riuada de València de 1957).

Sobre la revista Reconstrucción, es poden llegir els 133 números que es van publicar, de 1940 a 1956, en la Biblioteca Virtual de la Universidad de Castilla-La Mancha. La seua funció era comunicar el treball de la Dirección General de Regiones Devastadas y Reparaciones, un treball intens en un context de postguerra i comptant que feien les reparacions els mateixos que havien causat la destrucció.

Ací es pot llegir l’article complet en format PDF, i més avall es pot veure pàgina per pàgina.

REGIONES DEVASTADAS

La història de Regiones Devastadas a Nules és ben coneguda; a Nulespèdida es pot consultar per exemple el capítol “La actuación de Regiones Devastadas” al llibre de Vicent Felip Sempere La fira de Nules en la época contemporánea. Antecedentes y contexto histórico de su reinstauración, que en fa un relat molt detallat. En resum, el dissabte 7 d’octubre de 1939, pocs mesos després d’acabada la Guerra Civil, el Consell de Ministres va declarar a Nules “localidad adoptada por el Caudillo”. Això es va traduir immediatament en exempcions d’impostos i ajudes directes per a la reconstrucció dels edificis públics; el control dels saquejos als béns dels “desafectes”, el projecte de reconstrucció i eixample de la vila, i tot un seguit d’actuacions que resumia el Cronista de Nules, Felip Sempere en el text esmentat:

A pesar de las modificaciones que, por intereses particulares, sufrió el Plan de Reconstrucción de Nules, puede afirmarse que la arquitectura de Regiones Devastadas en Nules constituye el resultado de una de las actuaciones de dicho organismo en toda la zona valenciana; en los proyectos de los distintos edificios singulares: grupos de viviendas de labradores, jornaleros y maestros; reconstrucción del convento: iglesia, claustros, casa abadía y casa de la mandadera; grupo escolar Lope de Vega; conjunto de la Plaza Mayor: iglesia Arciprestal, Ayuntamiento y grupo de viviendas de la calle San Félix; Granja Escuela; Casa Cuartel de la Guardia Civil; Cárcel del Partido Judicial, y Casa de la Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos, así como en los proyectos de reconstrucción de las viviendas particulares que se vieron afectadas por la Guerra Civil, participaron los arquitectos, José Luis Pastor, Salvador Rocafull, Manuel Romaní y Julián Francisco Fornies.

Quant a la Granja-escola, conta el Cronista que el diumenge 10 de setembre de 1944, Pilar Primo de Rivera, Delegada Nacional de la Sección Femenina, va passar per Nules per veure les obres, que ja estaven pràcticament acabades. Un mes després, el diumenge 8 d’octubre, es va inaugurar en presència d’autoritats:

La jornada finalizó con la bendición y entrega de la Granja Escuela “Castillo de Olite”, “soberbio edificio dedicado a una gran misión, a preparar a las divulgadoras rurales que llevarán después la práctica de industrias rurales a los pueblos de nuestra provincia”.

SECCIÓN FEMENINA

Sobre el treball de la Secció Femenina hi ha una interessantíssima a entrevista a Flora Escrig que resumeix així el seu pas per la “Càtedra”:

Vaig estar en la càtedra de la Sección femenina, que anàvem pels pobles, estàvem tres mesos en cada poble, n’érem cinc, una donava Corte y confección, una altra donava cuina, una altra donava labors: bordats i tot això; una altra era la divulgadora, que es dedicava… com a ajudar a la gent del poble: si hi havia algun vellet si podíem ingressar-lo en la residència, si algú ho necessitava repartir mantes, repartir menjar… Enterar-se de les necessitats del poble. I jo duia els xiquets, a mi sempre m’han agradat molt els xiquets i vaig estudiar en Castelló per això, i en Madrid també vaig estar. Als xiquets, a l’hora del recreo, junt amb els mestres, els replegàvem, els fèiem deport, i de vesprada fèiem audicions musicals, llegíem, fèiem com a teatrets, teatrets leídos d’obres clàssiques… Inculcar-los cultura jugant. I després d’ahí, com que ahí guanyaves pocs diners, pues Xica, per a estar fora de casa… I vaig fer unes oposicions.

I també alguna fotografia amb comentaris a la seua Col·lecció de fotos.

El pas per la Sección Femenina era necessari per a les dones que volien treballar o obtenir el passaport. Era un espai d’adoctrinament per a les dones segons l’ideari del règim franquista.

També recomanem la pàgina de Facebook Tradicions De Nules per Miguel Ángel Sanz Julià, que inclou nombroses fotografies de l’activitat de xiques de la Secció Femenina en la Granja-escola, en interior i exteriors.

*

«Granja-escuela para la Hermandad de la Ciudad y el Campo, en Nules» (1944)

Bibliografia José Antonio Pastor (1944): «Granja-escuela para la Hermandad de la Ciudad y el Campo, en Nules», publicat a la revista Reconstrucción. Dirección General de Regiones Devastadas y Reparaciones nº 48, 1944, pp. 367-370.
Informant Ferran Valls i Planes
Font Biblioteca Virtual de Castilla-La Mancha, accessible a https://ceclmdigital2.uclm.es/viewer.vm?id=0001784534&page=1&search=&lang=es&view=prensa
Data de la publicació Dimarts 8 de juny de 2021

0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *